Espanya juga espantada a R¨²ssia

Espanya juga a estones al Mundial. T¨¦ moments bons, alguns de regulars i tamb¨¦ en t¨¦ de dolents o molt dolents, independentment que el rival sigui Portugal o l'Iran. Ha perdut estabilitat, ganxo i control emocional, penalitzada per la baixa forma de jugadors fonamentals i pel nerviosisme, manifest en un porter excel¡¤lent com De Gea. Encara que Rubiales va canviar Lopetegui per Hierro, no se sap gaire b¨¦ qu¨¨ passa ni a qu¨¨ ve tant de nerviosisme en uns jugadors que tenien memoritzat el futbol quan van arribar a R¨²ssia.

La Roja tremola. Potser fuig de la por, del temor del que va passar i del que pot passar, com si se li hagu¨¦s oblidat jugar a l'1-0 que tan b¨¦ va funcionar a Sud-¨¤frica, una circumst¨¤ncia que explicaria la seva bona disposici¨® a atacar i la seva nul¡¤la capacitat per defensar, exposada en diverses ocasions a l'empat de l'Iran. La gesti¨® del 0-1 va resultar ensopida, despr¨¦s d'una feina esfor?ada al camp de Kazan. L'Iran sempre podr¨¤ dir que li van anul¡¤lar el gol de l'empat per culpa del VAR. La tensi¨® va ser immensa a la banqueta de Hierro.

M¨¢s informaci¨®n

Espanya guanya a Iran de rebot i amb el VAR

Ni Lopetegui ni Ferro, el debat ¨¦s De Gea

Ja se sabia que hi ha partits que per m¨¦s desigualats que es presentin tenen dif¨ªcil soluci¨®, i m¨¦s al Mundial. No ¨¦s una q¨¹esti¨® d'alineaci¨®, sin¨® de peus i cap, de joc i paci¨¨ncia, de recursos i ofici, virtuts que se li suposen a Espanya.

No va semblar mala idea que Hierro intervingu¨¦s. La millor manera de no fixar-se en la porteria pr¨°pia quan hi ha dubtes sobre el porter i la defensa ¨¦s apuntar a la contr¨¤ria amb bons jugadors per les bandes, de manera que l'aposta per Carvajal i Lucas V¨¢zquez per Nacho i Koke a la dreta va semblar l¨°gica i conseq¨¹ent si a l'esquerra s'ajuntaven Isco i Alba.

A Espanya li convenia eixamplar el camp i desfer el doble pivot o, si es vol, alliberar Busquets per sotmetre un rival que no concedeix ocasions com l'Iran. La simetria i l'est¨¨tica no garanteixen en qualsevol cas la vict¨°ria perqu¨¨ no sempre s¨®n resolutives davant d'adversaris com el de Queiroz. El pla exigia encert?i velocitat de pilota i Espanya tocava imprecisa i al peu, lenta, sense trobar la manera d'atacar, sense ritme i profunditat, sense volants que trenquessin i sense xut de mitja dist¨¤ncia, destarotada per l'Iran.

Resulta molt dif¨ªcil enfrontar-se a un adversari que busca el cos a cos, que guanya metres i minuts en cada fora de banda, en les reiterades faltes a favor i en contra, expert en les interrupcions, en la brega i en trampejar el partit, a aconseguir que no passi res, molt ben dirigit per Queiroz. Com que no hi havia espai, el gol va arribar de rebot, despr¨¦s que un rebuig impact¨¦s en la cama de Diego Costa. L'alleujament, no obstant aix¨°, es va convertir de seguida en una sorprenent tortura perqu¨¨ la selecci¨® es va posar a tremolar com un flam en cada pilota creuada, amb els deu jugadors pendents de De Gea, com si volguessin que el porter protagonitz¨¦s la parada de la nit perqu¨¨ recuper¨¦s els ¨¤nims i l'equip es catapulti a R¨²ssia.

Espanya necessita recuperar la seguretat despr¨¦s de perdre la pilota i el govern d'un partit amb un resultat que era q¨¹esti¨® d'un gol, com passa amb tants duels del Mundial. Un gol pot condemnar un equip o fer-lo campi¨®, una difer¨¨ncia abismal a la qual s'aferra Espanya per recuperar la confian?a despr¨¦s de l'espant amb l'Iran.