Les dones viuen m¨¦s anys que els homes per¨° pitjor, segons Salut

Les dones viuen m¨¦s anys que els homes (85 davant de 80) i tenen h¨¤bits de vida m¨¦s saludables. Tanmateix, la seva salut ¨¦s pitjor: pateixen m¨¦s dolors osteomusculars, m¨¦s malalties cr¨°niques i dupliquen els homes en diagn¨°stics de depressi¨®, per exemple. L'¨²ltima Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) ha tornat a cristal¡¤litzar una bretxa de g¨¨nere en salut: les dones viuen m¨¦s per¨° pitjor. El perqu¨¨ d'aquesta paradoxa rau, segons els experts, en un conjunt d'elements relacionats entre si: factors biol¨°gics, conductuals i socials.

Segons l¡¯ESCA, elles fumen menys (el 18,5% enfront de gaireb¨¦ el 30% dels homes), amb prou feines l'1,5% t¨¦ un consum de risc d'alcohol i sis de cada deu segueixen la dieta mediterr¨¤nia. Per¨° els bons h¨¤bits no s'acompanyen de bons resultats en salut: el 44% de les catalanes entre 65 i 74 anys neguen tenir una bona salut (en homes ¨¦s el 38%). La prevalen?a de depressi¨® ¨¦s del 8,8% en elles (3,6% en ells). Aix¨ª mateix, gaireb¨¦ el 22% de les dones d'entre 15 i 44 anys ¡ªi nom¨¦s el 16,5% dels homes¡ª pateixen algun problema cr¨°nic. A mesura que avan?a l'edat, s'aguditza aquesta bretxa i a m¨¦s dels problemes de salut, s'agreuja el drama social: tres de cada quatre persones grans que viuen soles s¨®n dones.

Els resultats de l¡¯ESCA no s¨®n nous. Almenys, no per als experts que fa dues d¨¨cades que investiguen sobre aix¨°. Un estudi de l¡¯Institut Karolinska d¡¯Estocolm ja va analitzar el 1996 les difer¨¨ncies de l'efecte de l'estr¨¨s en homes i dones. ¡°Van demostrar que els problemes de salut que presentaven depenien tant de difer¨¨ncies biol¨°giques i psicol¨°giques com de les condicions de vida i treball i del suport social per desenvolupar les seves vides¡±, recorda la doctora Carme Valls, investigadora del Centre d¡¯An¨¤lisis i Programes Sanitaris (CAPS), en el seu llibre Medi ambient i salut. ¡°Els resultats de l¡¯ESCA s¨®n els de sempre. El que ¨¦s fonamental s¨®n les difer¨¨ncies que hi ha pels nostres imperatius de g¨¨nere: treballem i ens encarreguem de les cures, som m¨¦s pobres, treballem en pitjors condicions¡±, apunta Maria Jos¨¦ Fern¨¢ndez Sanmamed, metge i investigadora en aquest camp. Hi coincideix Joan Benach, investigador de la Universitat Pompeu Fabra. ¡°El sexe determina una s¨¨rie de caracter¨ªstiques biol¨°giques que afecten la salut. Per¨° en el camp de les desigualtats, hi ha una bateria d'elements que tenen a veure amb el g¨¨nere m¨¦s que amb el sexe. Per exemple, la manera de socialitzar, els estereotips que se li pressuposen a cada g¨¨nere, les oportunitats i els recursos, que tenen a veure amb els salaris i la feina; els rols de mare, de treballadora; i el poder, com la influ¨¨ncia del patriarcat. Totes aquestes l¨ªnies fan que cada grup tingui m¨¦s o menys exposici¨® a diferents riscos que incideixen de manera diferent en la salut¡±.

Els condicionants biol¨°gics tamb¨¦ hi passen factura, ¨°bviament. Per exemple, menstruacions amb molt sagnat poden provocar an¨¨mies ferrop¨¨niques, que generen m¨¦s sensaci¨® de cansament i esgotament. No obstant aix¨°, els experts coincideixen que la realitat social, com la precarietat laboral, la bretxa salarial o la viol¨¨ncia masclista, s¨®n determinants. ¡°El que ens produeix percepcions de vida ¨¦s una societat en qu¨¨ el nostre g¨¨nere est¨¤ subordinat. Hi ha estudis que diuen que haver patit una agressi¨® sexual produeix de tres a cinc vegades m¨¦s problemes de salut¡±, apunta Fern¨¢ndez Sanmamed. Un estudi de la Universitat d¡¯Alacant publicat el 2010 revelava que la probabilitat de patir una malaltia coron¨¤ria ¨¦s cinc vegades m¨¦s gran en dones que han patit viol¨¨ncia masclista. ¡°Cal entendre com all¨° social, pol¨ªtic, es fica dins del cos i afecta la biologia. Si est¨¤s aturada, la teva vida patir¨¤ m¨¦s, tindr¨¤s m¨¦s risc de beure, d'estar estressada¡­¡±, apunta Benach.

La bretxa de g¨¨nere es nota especialment en la salut mental. L'assumpci¨® de gaireb¨¦ el 100% de les tasques dom¨¨stiques, el treball reproductiu, les c¨¤rregues familiars aguditzen la sensaci¨® d'estr¨¨s i l'esgotament. ¡°Ens sentim pitjor perqu¨¨ la nostra vida ¨¦s pitjor. Les dones tenen m¨¦s patiment emocional¡±, sost¨¦ Fern¨¢ndez Sanmamed. Tamb¨¦ el dolor o les malalties cr¨°niques s'accentuen en les dones. ¡°El paper de cuidadora i la doble o triple jornada que fan les dones provoca alteracions del sistema musculoesquel¨¨tic. L'ergonomia de la majoria de treballs no est¨¤ adaptada al cos de les diferents dones, per la qual cosa pateixen m¨¦s desgast i artrosis d'origen laboral¡±, assenyala Valls.