Mort per desnonament

Dos rams de flors seques i mitja dotzena d¡¯espelmes encara retien homenatge dimecres passat a Cornell¨¤ de Llobregat al Jordi, de 45 anys. Devia 14 mesos de lloguer. Es va llan?ar per la finestra del seu domicili el 14 de juny. La comitiva judicial que anava a desnonar-lo s¡¯esperava a la porta del seu habitatge mentre el seu cos s'estavellava contra la barana que protegeix les zones enjardinades posteriors del bloc n¨²mero 7 del carrer de les Cam¨¨lies. Va caure des del 10¨¨ 2a. No ¨¦s el primer cas, encara que l¡¯Institut Nacional d¡¯Estad¨ªstica no faci recompte de les persones que s'han tret la vida per perdre el seu habitatge. Aix¨ª que en Jordi ha passat a engrossir la legi¨® estad¨ªsticament an¨°nima dels que han estat desposse?ts d'habitatge i s'han su?cidat. Com en Jos¨¦ Miguel, a Granada; la Inocencia, a Castell¨®; en Jos¨¦ Antonio, a Barakaldo; en Juan, a l¡¯Hospitalet o molts altres. ?s el costat salvatge de la crisi.

Aquesta vegada l'escenari va ser Sant Ildefons. La gent gran l¡¯anomenen encara Ciutat Sat¨¨l¡¤lit o la Sati. Es va acabar de construir mentre naixia La Banda Trapera del R¨ªo, que cantaven ¡°soy curriqui del barrio/ soy amigo del obrero/ soy enemigo del sistema/ y le pienso pegar fuego¡±.

Avui dia el fang ja no arriba fins al genoll ¨Ccom recordaven els cronistes de La Trapera¡ª per¨° som en un fangar. El nombre de desnonaments registrats a Espanya l'any passat va ser de 60.754: 22.330 execucions hipotec¨¤ries i m¨¦s de 35.666 corresponents a habitatges arrendats. La crisi ha disparat un 28% els lloguers a Barcelona des del 2014. El 2017, el preu mitj¨¤ d'un lloguer a la capital catalana era de 872 euros, inassolible per a aquest 65% de joves que a Barcelona ingressen menys de mil euros al mes.

L'habitatge p¨²blic a la capital catalana ronda l'1,5%. Un percentatge rid¨ªcul si es compara amb Viena, on el 60% de la poblaci¨® viu en cases protegides gr¨¤cies al finan?ament p¨²blic i als l¨ªmits que imposa l'ajuntament. A Barcelona, un 39% de l'oferta actual d'habitatge en venda supera els 500.000 euros.

Els successius governs centrals no han desenvolupat una pol¨ªtica d'habitatge p¨²blic ni per descomptat de lloguer social. Els ¨²ltims executius de Mariano Rajoy han fet cas om¨ªs de la Directiva 2014/17 del Parlament Europeu i del Consell, que instava el Govern central a defensar els drets dels ciutadans i a reformar la llei Hipotec¨¤ria que deriva d'un decret franquista del 1946. Aix¨° s¨ª, el 2013, el PP va retallar els drets dels inquilins modificant la Llei d¡¯Arrendaments Urbans i ¨¦s el clar impulsor de l'especulaci¨® amb la creaci¨® de les Societats Cotitzades d¡¯Inversi¨® al Mercat Immobiliari (SOCIMI), exemptes de l¡¯Impost de Societats i amb bonificacions fiscals del 95%. La pol¨ªtica nom¨¦s ha pres la iniciativa per mantenir els privilegis de bancs i inversors. Algunes sent¨¨ncies, interlocut¨°ries i fins a set resolucions del Tribunal de Just¨ªcia de la UE han obligat el Govern i el Suprem espanyols a fer marxa enrere en diverses cl¨¤usules abusives que, per exemple, facultaven els bancs a exigir el pagament de tot el deute pendent quan el ciutad¨¤ havia deixat de pagar una ¨²nica quota.

Despr¨¦s del veto fa unes setmanes del PP i Ciutadans a la Iniciativa Legislativa Popular proposada per la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH), que intentava adaptar els drets de la ciutadania als par¨¤metres de la UE, el Congr¨¦s est¨¤ tramitant el projecte de llei sobre cr¨¨dit immobiliari, que pret¨¦n traslladar ¡°a l'espanyola¡± la directiva europea del 2014. Sobre aquest text no hi ha esperan?a, tret que triomfin les esmenes presentades per l'esquerra. Com si la dolorosa experi¨¨ncia acumulada durant la crisi no hagu¨¦s servit per res, el projecte de llei continua sense permetre la daci¨® en pagament, encareix els interessos de demora, no aclareix qu¨¨ passa si el banc concedeix un pr¨¦stec davant un test de solv¨¨ncia negatiu i no es defineixen els est¨¤ndards objectius d'informaci¨®. En definitiva, tot en l¨ªnia amb aquesta voluntat pol¨ªtica expl¨ªcita que ha fixat en menys de 500 milions d'euros el Pla Estatal d¡¯Habitatge 2017-2020, xifra que no arriba al 0,01% del PIB.

Davant aquesta perspectiva agafa tot el sentit que alguns ajuntaments com el de Barcelona prenguin la iniciativa. El govern d¡¯Ada Colau va proposar el 18 de juny passat obligar les immobili¨¤ries a cedir al municipi un 30% dels pisos de nova construcci¨® o objecte de grans rehabilitacions per destinar-los a habitatge protegit. Quan l¡¯Estat no compleix les seves obligacions constitucionals amb els ciutadans ¨¦s bo que els ajuntaments escoltin les entitats socials i la UE amb els mitjans que tenen al seu abast. ?s hora d'acabar amb les pr¨¤ctiques abusives de la banca i que els governs central i catal¨¤ es posin les piles.