¡®Povera patria¡¯

Aquest ¨¦s el t¨ªtol d¡¯una famos¨ªssima can?¨® de Franco Battiato llan?ada el 1991. En el seu moment va fer una mica d¡¯enrenou, per la inclusi¨® del terme p¨¤tria. A It¨¤lia remetia o b¨¦ a la mitologia del Risorgimento ¡ªpercebuda com a carrinclona¡ª, o b¨¦ encara pitjor a l¡¯ab¨²s que en el seu dia n¡¯havia fet el feixisme. Tot i aix¨°, la lletra, que parla d¡¯un pa¨ªs xafat per governants ineptes, per mitjans de comunicaci¨® sense escr¨²pols, en definitiva un pa¨ªs moralment decadent, va tenir un ¨¨xit sense precedents, probablement perqu¨¨ sense ser massa connotat pol¨ªticament (ni l¡¯autor ni la lletra de la can?¨®), expressava un gen¨¨ric sentiment d¡¯indignaci¨® que podia ser compartit per gent molt diversa. Els anys de Tangent¨°polis va ser una mena d¡¯himne i, quan la m¨¤fia va assassinar els jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, les seves notes van ser la banda sonora d¡¯una rebel¡¤li¨® generalitzada amb el seu epicentre al sud del pa¨ªs. L¡¯altre dia, quan el ministre de l¡¯Interior del nou govern itali¨¤, Matteo Salvini, va decidir de no obrir els ports a l¡¯Aquarius, em va venir al cap instant¨¤niament i vaig experimentar un desig gaireb¨¦ f¨ªsic de cantar-la a ple pulm¨®.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de cantar, s¡¯escau de preguntar-se com un pa¨ªs com It¨¤lia ¡ªamb una tradici¨® pol¨ªtica i democr¨¤tica amb moltes arestes per¨° consolidada¡ª ha arribat al punt que les seves pol¨ªtiques s¡¯assemblen m¨¦s a les dels ultranacionalistes hongaresos o polonesos que a les dels pa?sos del nucli dur europeu del qual sempre havia format part.

Impossible fer-ho de manera exhaustiva en una columna d¡¯aquestes caracter¨ªstiques. En les p¨¤gines d¡¯aquest mateix diari ara fa pocs dies Alexandre Stille feia un rep¨¤s de la traject¨°ria de la pol¨ªtica econ¨°mica del pa¨ªs vinculant-la als sentiments euroesc¨¨ptics i de replegament dels ¨²ltims anys. Tanmateix, en termes m¨¦s generals, sembla que una part de la resposta a la mutaci¨® del conjunt de la cultura pol¨ªtica d¡¯¨¤mplies capes del pa¨ªs s¡¯ha de buscar en els vint anys de berlusconisme que han precedit l¡¯etapa actual. No nom¨¦s per les conegudes vicissituds de Il Cavaliere per all¨° que feia els seus negocis, sin¨® perqu¨¨ fou durant aquesta ¨¨poca quan canviaren de manera radical dos elements. El primer, de car¨¤cter m¨¦s espec¨ªfic, ¨¦s lligat a la immigraci¨®. Berlusconi arrib¨¤ al poder i es consolid¨¤ gr¨¤cies a la ajuda dels neofeixistes del Moviment Social Itali¨¤ de Fini i de la Lliga Nord d'Umberto Bossi. Dos moviments que en aquell moment compartien ben poques coses, tret de la tend¨¨ncia marcada a vincular migrants i delinq¨¹¨¨ncia. L¡¯altre element, potser de m¨¦s calat, ¨¦s que el berlusconisme represent¨¤ la destrucci¨® d¡¯all¨° que sovint anomenem correcci¨® pol¨ªtica, almenys segons els est¨¤ndards europeus. El berlusconisme ¡ªi, potser aquesta va ser tamb¨¦ una de les claus de la seva hegemonia¡ª es pot llegir tamb¨¦ com l¡¯espontane?tat al poder, la destrucci¨® de qualsevol filtre (en definitiva, qu¨¨ ¨¦s la pol¨ªtica si no ¨¦s aix¨°?) entre, les pors, les conviccions i els interessos percebuts com a particulars i aquells percebuts com a generals. El mateix primer ministre, sense despentinar-se, declarava que li semblava b¨¦ evadir impostos si eren massa elevats, feia bromes vexat¨°ries respecte als homosexuals, i amb paraules i molts fets demostrava la seva concepci¨® degradant de les dones. Segurament, mentre aix¨° li permetia interceptar els sentiments d¡¯una part de la poblaci¨®, alhora constru?a un nou sentit com¨² p¨²blic basat en coordenades excloents i, en definitiva, contr¨¤ries a tots els aven?os de drets i llibertats.

Al llarg de les ¨²ltimes dues d¨¨cades i mig es va jugar a It¨¤lia una batalla cultural gegantina en la qual en certa manera les forces que creien en l¡¯exist¨¨ncia d¡¯uns interessos generals certament disputables en la seva definici¨®, per¨° generals al cap i a la fi i connectats al context dels valors i dels drets europeus, simplement, han perdut. Les responsabilitats es poden repartir, perqu¨¨ n¡¯hi ha per a tots. Uns sectors conservadors sedu?ts per l¡¯aventura de la ¡°revoluci¨® liberal¡± berlusconiana (encara ressona la cr¨ªtica dur¨ªssima per¨° solit¨¤ria d¡¯un anticomunista de pedra picada com Indro Montanelli sobre els perills de deixar que Berlusconi es fes amb el poder), una dreta dem¨°crata cristiana que es va aferrar al projecte del magnat com a una manera de sobreviure al naufragi de la corrupci¨®. Probablement, les culpes m¨¦s grans s¨®n de l¡¯esquerra, que ¡ªtrasbalsada pels traumes del 1989 i alhora conven?uda que ara s¨ª que era el seu moment¡ª, no va saber veure l¡¯envergadura d¡¯all¨° que s¡¯apropava. I quan ho va veure s¡¯ha dedicat massa vegades a oscil¡¤lar entre acceptar l¡¯agenda pol¨ªtica i de valors produ?da pel berlusconisme o retirar-se en una est¨¨ril actitud de superioritat moral, sense baixar a disputar a qui tenia davant la construcci¨® d¡¯un imaginari alternatiu. Les experi¨¨ncies dels governs de Prodi van intentar oposar-s¡¯hi per¨° van ser massa curtes i Matteo Renzi ¡ªmalgrat el seu provat europeisme¡ª arrib¨¤ tard, malament i en tot cas com un producte d¡¯una certa interioritzaci¨® de la cultura de l¡¯¨¨poca berlusconiana, en la mesura en qu¨¨ tamb¨¦ una part de la seva for?a arrelava en l¡¯eliminaci¨® de la complexitat necess¨¤ria a la pol¨ªtica.

El resultat de tot plegat ¨¦s que quan el fr¨¤gil sistema pol¨ªtic de l¡¯anomenada Segona Rep¨²blica ¡ªla que segueix l¡¯oc¨¤s dels grans partits tradicionals de la postguerra¡ª, va fer una implosi¨® definitivament com a resultat de la crisi econ¨°mica, ho va fer en un context en el qual ¡°el sentit com¨²¡± havia evolucionat en un sentit divergent respecte als valors democr¨¤tics i inclusius propis del projecte europeu i es conjug¨¤ a dreta i a esquerra, al nord i al sud, en propostes com la Lliga i el Moviment 5Estrelles, que no han tingut ni tenen cap problema en adoptar posicionaments que en qualsevol pa¨ªs del seu entorn ¡ªm¨¦s enll¨¤ d¡¯all¨° que cadasc¨² en el seu fur intern pugui pensar¡ª serien titllats pels est¨¤ndards del debat p¨²blic, simplement, d¡¯obscens.

Queda saber qu¨¨ fer ara. I les respostes no s¨®n gens senzilles. Hi ha una part de la batalla que s¡¯haur¨¤ de donar, d¡¯una vegada per totes i amb un gran esperit unitari, dins del pa¨ªs, esperant desenganxar almenys una part de l¡¯electorat del M5S del nou projecte populista encap?alat per Salvini. En aquest sentit algunes experi¨¨ncies locals (des de Mil¨¤, a N¨¤pols i a Palerm) poden constituir-se en un laboratori important. Per¨° hi ha una altra part de la batalla que s¡¯haur¨¤ de jugar a nivell europeu, compaginant la censura per a les posicions adoptades pel govern itali¨¤ i el di¨¤leg amb els actors que s¡¯hi oposen.

Ser¨¤ llarg. I l¡¯¨¨xit de tota l¡¯operaci¨® ¨¦s lluny d¡¯estar assegurat. Com diu Battiato al final de la seva can?¨®: ¡°la primavera trigar¨¤ a arribar¡±.