La UE acorda la creaci¨® volunt¨¤ria de centres per a migrants al seu territori
Fonts governamentals neguen que Espanya aculli un dels nous centres per a migrants on s'avaluar¨¤ si s¨®n refugiats o irregulars
Europa ha esbossat els primers compromisos per rebaixar la tensi¨® migrat¨°ria. Despr¨¦s de les amenaces que va llan?ar It¨¤lia de bloquejar la cimera europea que va arrencar dijous a Brussel¡¤les, els 28 pa?sos comunitaris han aconseguit de matinada arribar a un acord general sobre la migraci¨®. El text ha necessitat moltes hores de negociaci¨®, que han resultat en el vistiplau de totes les parts. L'acord estableix la creaci¨® de centres controlats per portar els migrants rescatats al mar a centres controlats dins de la Uni¨®, on se separaran els possibles refugiats dels anomenats immigrants econ¨°mics. Aquests ¨²ltims seran retornats als seus pa?sos d'origen mentre que els demandants d'asil es repartiran ¨C"resituaran", diu el pacte¨C pels Estats que s'ofereixin voluntaris a acollir-los. Cada pa¨ªs decidir¨¤ "de forma volunt¨¤ria" si acull o no un d'aquests recintes, la qual cosa posa fi a les quotes obligat¨°ries de repartiment i satisf¨¤ els Estats que es neguen a rebre un sol refugiat o immigrant irregular.
La UE donar¨¤ suport financer a "tots els esfor?os dels Estats membres, especialment Espanya i els pa?sos d'origen i tr¨¤nsit, per prevenir la immigraci¨® il¡¤legal". Tamb¨¦ s'ha acordat la injecci¨® de 500 milions de diners comunitaris en el fons fiduciari per a ?frica, destinat a combatre les causes de les migracions, com ja s'havia avan?at en la trobada informal que es va fer diumenge.
"Al territori de la UE, els qui s¨®n salvats [del mar] d'acord amb el dret internacional, han de ser atesos, sobre la base d'un esfor? conjunt, mitjan?ant el seu trasp¨¤s a centres controlats establerts als Estats membres, nom¨¦s de forma volunt¨¤ria, on un processament r¨¤pid i segur permetria, amb total suport de la UE, distingir entre irregulars i refugiats", s'assegura en les conclusions.?
EU28 leaders have agreed on #euco conclusions incl. migration.
— Charles Michel (@eucopresident) June 29, 2018
El primer intent d'acostament el van promoure cinc pa?sos mediterranis ¡ªla mateixa It¨¤lia amb Fran?a, Espanya, Gr¨¨cia i Malta¡ª, favorables a compartir la gesti¨® dels fluxos migratoris. Aquests Estats van advocar per crear una mena de centres controlats dins d'Europa per transferir-hi els estrangers irregulars arribats a les zones de m¨¦s pressi¨®. La idea desperta recels al bloc de l'Est.
Fran?a i Espanya han liderat una proposta per desbloquejar el laberint de la crisi migrat¨°ria, amb un comprom¨ªs que permetria afavorir el futur pol¨ªtic de la canceller alemanya Angela Merkel i rebaixar les pressions del Govern populista a It¨¤lia. Els cinc pa?sos mediterranis han promogut la creaci¨® de centres per transferir-hi els migrants arribats a Europa per avaluar si s¨®n refugiats o irregulars. Aquest pla, que ha estat el que finalment ha tirat endavant, preveu que alguns pa?sos, volunt¨¤riament, acceptin acollir alguns d'aquests nous centres per desencallar la situaci¨® a It¨¤lia i Alemanya. El problema ¨¦s que cap Estat sembla ¡ªd'entrada¡ª disposat a habilitar-los.
Algunes fonts diplom¨¤tiques apuntaven a Espanya i Gr¨¨cia com a candidates, per¨° encara no hi ha res tancat. Fonts governamentals neguen que Espanya aculli un centre d'aquest tipus. "Els centres poden ser una opci¨® per a alguns pa?sos. La nostra ¨¦s seguir amb els nostres instruments i agrair que es bolquin recursos econ¨°mics als pa?sos d'origen i de tr¨¤nsit", ha explicat al final de la cimera, passades les 4.30 d'aquest divendres, el president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez. El mandatari al¡¤ludia al suport expl¨ªcit ¡ªtamb¨¦ de tipus financer¡ª del club comunitari al Marroc per la cooperaci¨® en gesti¨® migrat¨°ria, segons va avan?ar aquest diari. El que s¨ª que acceptar¨¤ l'Executiu espanyol ¨¦s fer-se c¨¤rrec d'alguns refugiats vinguts d'Alemanya gr¨¤cies a un acord bilateral limitat.
La migraci¨® fa trontollar l'agenda europea en el moment de menys pressi¨® de fluxos des de la crisi del 2015: aquell any van entrar a Europa m¨¦s d'un mili¨® d'immigrants; des que va comen?ar el 2018 tot just n'han arribat 43.000, segons les dades d'Acnur. ?s igual: les tensions pol¨ªtiques a Alemanya, amb un Govern que penja d'un fil pel moviment de refugiats, i la intensitat del discurs antiimmigraci¨® a It¨¤lia van caldejar dijous l'ambient de la cimera de caps d'Estat i de Govern, centrada principalment en aquest conflicte.
L'arrencada va ser rotunda. ¡°La migraci¨® pot decidir el dest¨ª de la Uni¨® Europea¡±, va advertir la cancellera Angela Merkel, conscient que tamb¨¦ el seu propi dest¨ª est¨¤ en joc. Merkel est¨¤ forjant els primers acords amb pa?sos europeus ¡ªentre els quals hi ha Espanya¡ª perqu¨¨ comparteixin part de la responsabilitat sobre aquest col¡¤lectiu. It¨¤lia, mentrestant, va amena?ar a vetar el resultat del Consell Europeu si no aconseguia el seu prop¨°sit: que altres Estats atenguin tamb¨¦ els estrangers arribats irregularment al seu territori.
En aquesta cimera del tot o res, els l¨ªders s'han aferrat a una de les poques idees que suscita ¡ªamb matisos¡ª consens. Es tracta de les plataformes de desembarcament que la Uni¨® Europea vol finan?ar fora de les seves fronteres per portar-hi els migrants que s'embarquin en el perill¨®s cam¨ª cap a territori europeu. Els governants han donat el mandat pol¨ªtic perqu¨¨ aquesta idea, sobre la qual hi ha moltes m¨¦s preguntes que no pas certeses, es comenci a concretar. L'¨²nica cosa segura ¨¦s que nom¨¦s s'hi podran traslladar les persones rescatades en aig¨¹es alienes al territori europeu. Si el migrant arriba a aig¨¹es comunit¨¤ries, l'hauran de conduir a un port de la UE.
El text aprovat ¨¦s gen¨¨ric en aquesta q¨¹esti¨®: "El Consell Europeu demana al Consell [de la UE] i a la Comissi¨® explorar r¨¤pidament el concepte de les plataformes de desembarcament regional, en estreta cooperaci¨® amb pa?sos tercers rellevants, aix¨ª com amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats i l'Organitzaci¨® Internacional per a les Migracions".?
Merkel ja va fer refer¨¨ncia a aquest model tan bon punt va arribar a la cimera. ¡°Podem parlar sobre el desembarcament de vaixells en altres pa?sos, per exemple, a ?frica del nord. Per¨° hem de parlar amb aquests pa?sos, no ho podem fer a la seva esquena¡±, va raonar. La dirigent alemanya intentava aix¨ª d'anticipar-se a possibles recels d'aquests pa?sos candidats ¡ªels diplom¨¤tics els situen al nord d'?frica¡ª a acollir les plataformes. El Marroc ja ha rebutjat rotundament aquesta possibilitat. El Consell, que representa els Estats membres, pret¨¦n iniciar converses ¡°com m¨¦s aviat millor¡± per trobar possibles aliats.
Ampliant una mica l'espectre, el president franc¨¨s, Emmanuel Macron, va assenyalar: ¡°Hi ha feina per fer fora de les fronteres d'Europa, a les fronteres i dins d'Europa, basada en dos principis: responsabilitat i solidaritat¡±, va resumir. Tamb¨¦ el president espanyol, Pedro S¨¢nchez, va al¡¤ludir a aquests dos pilars i va demanar practicar la solidaritat amb Alemanya, dest¨ª del gruix de refugiats arribats a Europa entre el 2015 i el 2016. Una cosa que Berl¨ªn nom¨¦s va fer amb comptagotes al llarg de la crisi de l'euro.
Par¨ªs i Madrid, el nou nucli dur d'Europa, pretenen aix¨ª salvar el cap de Merkel. Roma, no obstant aix¨°, sembla disposada a torpedinar la cimera cim si no s'escolten les seves propostes. ¡°La UE ha de transformar les declaracions de solidaritat en fets concrets; en cas contrari, el veto ¨¦s una possibilitat¡±, va afirmar el primer ministre itali¨¤, Giuseppe Conte.
La UE ha contemplat diverses vegades en el passat la possibilitat d'establir alguna instal¡¤laci¨® exterior per contenir els migrants a l'altra riba del Mediterrani. Sense arribar a fixar-la, aquest ¨¦s l'esperit que ha inspirat les pol¨ªtiques migrat¨°ries de la UE en els ¨²ltims anys, amb fons extraordinaris per finan?ar pol¨ªtiques de retorns voluntaris dels migrants als seus pa?sos d'origen i tamb¨¦ per contenir directament els fluxos migratoris, per exemple, entrenant la gu¨¤rdia costanera l¨ªbia i subministrant-li material.
Per¨° el bloc comunitari ha trobat ara la clau per poder aprofundir en aquesta possible infraestructura: l'aval de Nacions Unides. Dues ag¨¨ncies d'aquesta organitzaci¨® ¡ªla de refugiats, Acnur, i la de migracions, OIM¡ª van escriure dimecres als presidents de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, i del Consell Europeu, Donald Tusk, per avalar aquest projecte. Malgrat tot, aquests organismes segueixen advocant per fer els desembarcaments al lloc m¨¦s segur de la UE ¡°i potencialment tamb¨¦ en altres llocs¡±.
Plataformes i m¨¤fies
M¨¦s que crear un macrocentre per atendre els migrants i dilucidar all¨¤ els qui tenen dret d'asil i els qui no, Brussel¡¤les t¨¦ l'expectativa que l'esment d'aquesta plataforma, fins i tot abans de construir-la, desincentivi les m¨¤fies que trafiquen amb migrants. El motiu ¨¦s que, en no haver-hi perspectives d'arribar al club comunitari, la ruta perdi inter¨¨s, confien els promotors d'aquesta idea. Fonts del Consell citen com a exemple el pacte subscrit amb Turquia el 2016, que va reduir dr¨¤sticament l'arribada de refugiats sirians de les costes turques a les gregues perqu¨¨ es va anunciar que a tots se'ls retornaria al pa¨ªs ve¨ª, on suposadament tenien una protecci¨® equivalent a l'europea.
Conscient que totes les propostes que generen adhesions s¨®n m¨¦s de contenci¨® migrat¨°ria que no pas de gesti¨® dels fluxos, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es va escudar en el risc que triomfin els discursos m¨¦s radicals. ¡°Pot ser que alguns pensin que soc molt dur en les meves propostes. Per¨° creguin-me, si no ens posem d'acord en aix¨°, veuran propostes veritablement dures de tipus veritablement durs¡±, va assenyalar.
D'entre totes les intervencions, cap tan dura com la del primer ministre hongar¨¨s, l'ultraconservador Viktor Orb¨¢n. ¡°Farem el que la gent realment demana: no hi haur¨¤ migrants dins de la UE i els que hi ha, s'hauran d'expulsar¡±, va proclamar despr¨¦s de mantenir la seva afirmaci¨® que Europa viu una ¡°invasi¨®¡± amb l'arribada d'irregulars.
La Uni¨® Europea ha estat sempre una idea a la recerca d'una realitat. Durant els 10 ¨²ltims anys la realitat era molt crua: una crisi pr¨¤cticament existencial que va estar a punt de fer miques el projecte europeu. Per¨° les grans crisis s¨®n al final pol¨ªtiques: indefectiblement pol¨ªtiques. I aqu¨ª, en la pol¨ªtica, ha acabat la policrisi europea: la hist¨¨ria pol¨ªtica de l¨ªders com Orb¨¢n no t¨¦ base real. Els fluxos han caigut amb contund¨¨ncia des del mili¨® llarg d'entrades del 2015 als menys de 50.000 des de l'inici del 2018.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Crisi refugiats Europa
- Comissi¨® Europea
- Crisi migrat¨°ria
- Consejo Europeo
- Problemes demogr¨¤fics
- Crisi humanit¨¤ria
- Refugiats
- Immigraci¨® irregular
- Pol¨ªtica migraci¨®
- V¨ªctimes guerra
- Cat¨¤strofes
- Fronteres
- Relacions internacionals
- Pol¨ªtica exterior
- Desastres
- Uni¨®n Europea
- Migraci¨®
- Successos
- Organitzacions internacionals
- Europa
- Demografia
- Conflictes
- Relacions exteriors
- Just¨ªcia
- Societat