Els morts oblidats de la transici¨®

L'¨²ltima d¨¨cada de la dictadura i els anys de la Transici¨® van deixar centenars de morts als carrers d¡¯Espanya. Els assassinats i els homicidis entre el 1975 i el 1982, comesos per representants de les forces de seguretat de l¡¯Estat i per grups radicals, van oscil¡¤lar entre les 500 i les 700 persones, segons els llibres de refer¨¨ncia en la mat¨¨ria. Les v¨ªctimes mortals a Catalunya, proporcionalment a la poblaci¨® i a l¡¯activitat antifranquista que s¡¯hi desenvolupava, van ser menys que a d¡¯altres comunitats espanyoles, segons dades de l¡¯historiador David Ballester. Una s¨¨rie de t¨ªtols coincideixen ara a les llibreries per recuperar la mem¨°ria de noms que la hist¨°ria i els pactes de la Transici¨® van arraconar.

Mitja dotzena de llibres han aparegut els darrers mesos per analitzar ¡°les v¨ªctimes no reparades¡±, en paraules de l¡¯historiador Xavier Casals, durant el canvi d¡¯era a Espanya. Sobre Catalunya destaca Vides truncades. Repressi¨®, v¨ªctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) (Universitat de Val¨¨ncia), de Ballester. Vides truncades ¨¦s una investigaci¨® sobre vint homicidis i assassinats per l¡¯acci¨® de les forces de seguretat de l¡¯Estat o per grups d¡¯extrema dreta que comptaven amb la protecci¨® policial. El periodista Roger Mateos ha publicat Caso Cipriano Martos (Anagrama), una recerca sobre les tortures i l¡¯homicidi el 1973 a Reus d¡¯aquest militant del Partit Comunista d¡¯Espanya (marxista-leninista). Una altra novetat d¡¯aquest 2018 ¨¦s Verdugos impunes. El franquismo y la violaci¨®n sistem¨¢tica de los derechos humanos (Pasado y Presente), una an¨¤lisi pericial que acompanya les querelles contra els crims del franquisme presentades a l¡¯Argentina. Tamb¨¦ apareix en castell¨¤ El mito de la transici¨®n pac¨ªfica (Akal), la tesi doctoral de l¡¯acad¨¨mica de la Universitat de Borgonya Sophie Baby, publicat en franc¨¨s el 2012. La Transici¨®n sangrienta ¨¦s un llibre del 2010 del periodista Mariano S¨¢nchez Soler que Pen¨ªnsula acaba de reeditar.

¡°?s poc habitual que fem una reedici¨® d¡¯aquest tipus, per¨° el fet ¨¦s que hi ha demanda. Sens dubte hi ha un inter¨¨s especial per aquest per¨ªode¡±, diu Ramon Perell¨®, editor de Pen¨ªnsula. Perell¨® creu que la literatura pol¨ªtica est¨¤ vivint un moment dol?, sobretot els darrers dos anys, i aix¨° tamb¨¦ beneficia les an¨¤lisis sobre la Transici¨®. Carme Molinero, catedr¨¤tica d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UAB, destaca que la recerca acad¨¨mica fa anys que estudia les ombres de la Transici¨® i dels ¨²ltims estralls del franquisme; la difer¨¨ncia rau, segons Molinero, en la demanda del gran p¨²blic: el m¨®n editorial ¨¦s ara m¨¦s sensible al tema. Molinero subratlla que a partir de les eleccions del 1977 hi ha un clar trencament amb la dictadura i que ¨¦s incorrecte no diferenciar els dos per¨ªodes, per¨° tamb¨¦ alerta que el per¨ªode cap a la democr¨¤cia no va ser tan pac¨ªfic com es va voler fer creure.?

Els experts situen entre 500 i 700 les v¨ªctimes mortals de la viol¨¨ncia pol¨ªtica durant la Transici¨®

El record de les v¨ªctimes, incloses les del tardofranquisme, es va deixar de banda pel b¨¦ de l¡¯estabilitat del pa¨ªs. Molinero afirma que la mem¨°ria de la Guerra Civil era ben present durant la Transici¨®. S¨¢nchez Soler va escriure que els ¡°membres m¨¦s avantatjats¡± del r¨¨gim, per controlar la transformaci¨® a la democr¨¤cia, ¡°s¡¯esfor?aven a controlar el carrer amb la repressi¨®, amb els atemptats parapolicials i amb l¡¯acci¨® intimidat¨°ria de grups paramilitars de l¡¯extrema dreta¡±. Baby, a la introducci¨® de l¡¯edici¨® espanyola d¡¯El mito de la transici¨®n pac¨ªfica, subratlla que el silenci ha arribat fins avui: ¡°Fa 15 anys amb prou feines es parlava de la viol¨¨ncia de la Transici¨®. Aquesta viol¨¨ncia era m¨¦s aviat rotundament negada. I em sembla que encara avui, malgrat totes les evolucions esmentades, molts es resisteixen a acceptar la realitat¡±.

Casals, investigador de la Universitat Ramon Llull, va recollir al llibre La Transici¨®n espa?ola. El voto ignorado de las armas les estad¨ªstiques globals publicades sobre les v¨ªctimes que van produir-se entre la mort de Franco i el primer govern socialista: els investigadors Ignacio S¨¢nchez Cuenca i Paloma Aguilar van comptabilitzar 504 morts entre el 1975 i el 1982, el 96% de les quals van ser provocades pel terrorisme ¡ªla gran majoria, d¡¯ETA¡ª. Les xifres que aporta Baby ascendeixen en el mateix per¨ªode a 700 v¨ªctimes mortals, 530 de les quals foren per terrorisme. S¨¢nchez Soler eleva les dades entre el 1975 i el 1983 a 591 morts i 1.663 ferits.

¡°La transici¨® m¨¦s sagnant¡±

Casals exposa que la Transici¨® espanyola ¡°va ser la m¨¦s sagnant d¡¯Europa¡±, per¨° afegeix que aquesta viol¨¨ncia pol¨ªtica ¡ªla policial, la de l¡¯extrema dreta, la de l¡¯extrema esquerra i tamb¨¦ la dels moviments nacionalistes¡ª va tenir un inesperat efecte positiu a l¡¯hora de for?ar els partits hegem¨°nics a conjurar-se per tirar endavant el projecte democr¨¤tic, fent cadascun les seves concessions. Javier T¨¦bar, director de l¡¯arxiu hist¨°ric de Comissions Obreres a Catalunya, recupera al pr¨°leg de Vides truncades unes paraules de l¡¯exministre de Governaci¨® Rodolfo Mart¨ªn Villa que corroboren el fam¨®s concepte de la ¡°transici¨® pactada¡±: ¡°Jo m¡¯adonava ¡ªescrivia Mart¨ªn Villa a les seves mem¨°ries¡ª de les l¨°giques insufici¨¨ncies i dels l¨°gics errors de la policia i de la Gu¨¤rdia Civil, per¨° l¡¯Estat els necessitava si volia sobreviure, i era injust, radicalment injust, pol¨ªticament i moralment, que un proc¨¦s pol¨ªtic com el que nosaltres condu¨ªem permet¨¦s la m¨¦s m¨ªnima depuraci¨®¡±.

Un 10% dels morts provocats per la policia entre el 1975 i el 1982 van ser a Catalunya

El problema, diu Casals, ¨¦s que ¡°l¡¯impacte de la viol¨¨ncia en la Transici¨® no ha estat incorporat en la majoria de les seves aproximacions, fins i tot en les seves visions cr¨ªtiques¡±. Una novetat editorial destacada per Casals ¨¦s Pardines. Cuando ETA empez¨® a matar (Tecnos), sobre el primer assassinat d¡¯ETA, el del gu¨¤rdia civil Jos¨¦ Pardines, el 1968. Casals afirma que d¡¯aquesta mort se¡¯n sap poc, com tamb¨¦, assenyala Casals, es desconeixen les v¨ªctimes col¡¤laterals que va deixar l¡¯accident aeri de Los Rodeos, el 1977, provocat indirectament per l¡¯explosi¨® d¡¯una bomba col¡¤locada a l¡¯aeroport de Gran Can¨¤ria pel grup independentista canari MPAIAC.

La revisi¨® de la Transici¨® ha guanyat empenta en el context pol¨ªtic actual, en qu¨¨, sobretot des de l¡¯independentisme i les noves forces d¡¯esquerres, es menysprea el pacte democr¨¤tic d¡¯aleshores. Casals detecta una s¨¨rie de cicles cr¨ªtics d¡¯aquell per¨ªode: el primer va ser el q¨¹estionament de les elits de la Transici¨®; el segon proc¨¦s cr¨ªtic va subratllar el moviment ve?nal com a veritable for?a modernitzadora; el tercer moment, segons Casals, va ser l¡¯esmena a la totalitat de la Transici¨® que s¡¯ha imposat recentment; i finalment, s¡¯obre ara una fase d¡¯estudi i revisi¨® de la viol¨¨ncia pol¨ªtica.

Aquest proc¨¦s t¨¦ el seu mirall en l¡¯actualitat, en casos com el del policia retirat Antonio Gonz¨¢lez Pacheco, m¨¦s conegut com Billy el Ni?o, denunciat per diversos casos de tortura i, malgrat aix¨°, condecorat amb quatre medalles, l¡¯¨²ltima, lliurada el 1982. Els testimonis dels abusos comesos per Pacheco s¡¯han recuperat els darrers mesos amb casos com el d¡¯Antonio Chapero, ve¨ª de Reus i torturat per Pacheco el 1970 per ser militant del PCE (m-l). La jutgessa argentina Mar¨ªa Servini va imputar el 2014 dinou alts c¨¤rrecs i funcionaris del franquisme, investigats per crims contra la humanitat.

Menys morts a Catalunya

El llibre de Ballester, Vides truncades, ¨¦s un paradigma del ¡°g¨¨nere de la investigaci¨® judicial¡±, segons T¨¦bar. El treball ¨¦s una feina exhaustiva de recerca en actes judicials, bibliografia, articles de premsa i entrevistes amb familiars. Els 20 casos analitzats per Ballester retraten les pitjors conseq¨¹¨¨ncies dels abusos policials ¡ªsobretot durant la Transici¨®; 13 dels 20 morts s¨®n posteriors a 1975¡ª i intenten reflectir la realitat del conjunt de v¨ªctimes. Nom¨¦s tres de les 20 v¨ªctimes van n¨¦ixer a Catalunya: la majoria s¨®n persones d¡¯origen immigrant i de classe obrera.

Ballester destaca que les morts per ¡°gallet f¨¤cil¡± ¡ªl¡¯¨²s excessiu i irregular de l¡¯arma¡ª van ser les m¨¦s nombroses, i d¡¯aquestes, la gran majoria es registren durant la Transici¨®: de 118 que comptabilitza Ballester entre el 1967 i 1982, un centenar s¨®n a partir de 1975. D¡¯aquest total de caiguts sota les bales de les forces de seguretat, nom¨¦s 19 van ser a Catalunya. Hi ha una altra estad¨ªstica comparativa significativa, segons Ballester: de les 14 morts per accions policials en manifestacions pol¨ªtiques i sindicals entre el 1969 i el 1975, nom¨¦s dues van ser a Catalunya. Durant la Transici¨®, el total de caiguts en protestes p¨²bliques es va disparar a 41 arreu d¡¯Espanya, i quatre a Catalunya. Ballester diu a Quadern que un 10% de les v¨ªctimes mortals per la ¡°manca de professionalitat policial¡± en aquesta ¨¨poca van ser a Catalunya. Tant Ballester com Molinero no poden explicar aquests percentatges menors perqu¨¨ encara no se n¡¯han estudiat les raons.

Ballester aporta una dada que demostra que la manera d¡¯actuar de la policia franquista no va canviar amb la democr¨¤cia: el 1976, la policia va fer c¨¤rregues d¡¯antiavalots en el 60% de les manifestacions convocades a Catalunya; el 1977, aquestes accions van caure al 13%, i van davallar progressivament fins al 6% el 1979. Malgrat aix¨°, els manifestants morts van augmentar, i Ballester ho argumenta pels mals h¨¤bits heretats de la dictadura: ¡°Una cosa era que les actuacions policials comencessin a posar de manifest els canvis que s¡¯estaven produint en el context juridicopol¨ªtic, i l¡¯altra, la perpetuaci¨® de les velles pr¨¤ctiques¡±.

Ballester conclou que els abusos policials sistem¨¤tics van finalitzar amb la nova normativa policial que va introduir el primer govern socialista (1982-1986). Ir¨°nicament, qui va dur a terme la reforma va ser Jos¨¦ Barrionuevo, el ministre de l¡¯Interior condemnat per la viol¨¨ncia parapolicial dels GAL.