Crema, cigarros i xocolata, la nova vida dels rescatats de l¡¯¡®Open Arms¡¯

Joel Messi, un dels 60 rescatats per l'Open Arms, fa 24 hores que ¨¦s a Barcelona. Est¨¤ fora de perill, amb roba neta i l'est¨®mac ple, per¨° parlant amb la seva mare ha sabut que avui li han enviat una foto seva mig despullat en una pres¨® l¨ªbia. Li demanaven, una vegada m¨¦s, 500.000 francs CFA per alliberar-lo. S¨®n prop de 800 euros, el valor aproximat d'una moto o un terreny de 100 metres quadrats al Camerun. Despr¨¦s de sentir la veu del seu fill, la mare li ha escrit: ¡°El meu nen, estic molt contenta per tu¡±. El Joel sap qui segueix extorquint la seva mare i mostra el seu perfil a Facebook. ?s un home de Burkina Faso, negre, com ell. Diu que ¨¦s el seu segrestador, l'home que el va vendre com a esclau als libis. Alguns dels seus companys el reconeixen a la foto. ¡°Necessito que tothom s¨¤piga el que passa a L¨ªbia. Denuncia-ho, sisplau¡±, demana.

El primer dia dels 49 homes que viatjaven sols i que van ser rescatats pel vaixell espanyol ha transcorregut a les escales del centre de la Generalitat on s'allotgen, a uns 20 minuts del centre de Barcelona. Aqu¨ª encara arriba el wifi. No saben on anar i la majoria no t¨¦ diners ni per agafar un autob¨²s. El Hannaryaad, d'Egipte, i amb una verge tatuada al bra?, busca una esgl¨¦sia. El Iasser, de Gaza i que va portar un?blazer?i unes sabates, vol un barber. El Souleymane, de Guinea Conakry, que va arribar al vaixell descal?, pregunta quant val un tel¨¨fon, per¨° no li arriben els diners per comprar-se'l.

Una part del grup ha apuntat en un paper les coses que els agradaria tenir. Uniformats amb les samarretes i el xandall que els ha donat la Creu Roja, tots, sense excepci¨®, volen roba. Els subsaharians demanen, sense dubtar-ho, crema hidratant; uns pocs volen xocolata i la resta demana tabac. Els cigarros ja eren un b¨¦ preuat al vaixell, en el qual van passar quatre dies navegant. Ara, el que tenen se'l distribueixen entre els grups que ells mateixos han creat per nacionalitats o regions. Els de Bangladesh, per¨°, sempre afables, s'han quedat fora del repartiment i no els ha fet cap gr¨¤cia.

El grup espera amb inquietud un advocat que els ajudi a entendre els seg¨¹ents passos que han de fer.Quan van arribar van rebre un paper amb un perm¨ªs de resid¨¨ncia de 30 dies i un altre document que els orienta a dirigir-se a una comissaria de policia per iniciar els tr¨¤mits per sol¡¤licitar protecci¨® internacional i obtenir l'estatus de refugiats. El Hussein, l'afectu¨®s avi siri¨¤ del grup, anir¨¤ a Alemanya a buscar els seus fills i una part dels palestins tenen fam¨ªlia a B¨¨lgica. Per¨° la majoria no sap qu¨¨ fer.

Mustapha Hassan, un taxista que va fugir d'Egipte i que relata malsons durant la nit pel seu pas per L¨ªbia, pregunta constantment sobre la paperassa. ¡°Espanya m'ajudar¨¤ a treballar? Poden fer-me fora si surto en una entrevista a la televisi¨®? Vull quedar-me¡±, assenyala. Elvis Tgnabou, que va passar gaireb¨¦ dos anys en una pres¨® l¨ªbia despr¨¦s del seu segrest i que va ser ferit de gravetat, tamb¨¦ t¨¦ clar que vol quedar-se a Espanya i agraeix constantment els seus rescatadors l'Open Arms i Barcelona: ¡°M'han retornat la vida¡±.