¡°Tenen tota la meva por¡±
S¨ªlvia Gallart, treballadora d¡¯una ONG a Ripoll, rep ajuda psicol¨°gica despr¨¦s de salvar-se de ser atropellada per la furgoneta
¡°No s¨¦ dir-te quant de temps vam estar abra?ats plorant. Si van ser 10 segons o 10 minuts. O si vam caure o no. No ho s¨¦. Va passar tot molt r¨¤pid i, en canvi, ho recordo a c¨¤mera lenta. An¨¤vem caminant per la Rambla, a l¡¯altura de Pintor Fortuny, i li vaig comentar al Llu¨ªs, el meu marit, alguna cosa d¡¯unes flors. Llavors vaig sentir un soroll estrany. Vaig aixecar el cap i vaig veure persones volant. De sobte, la gent es va obrir i al mig va apar¨¨ixer la furgoneta, que venia cap a nosaltres, fent esses, en zig-zag, com buscant grups de persones. Vaig pensar: ¡®Aqu¨ª s¡¯acaba tot. D¡¯aquesta no te¡¯n surts¡¯. Vaig emp¨¨nyer el Llu¨ªs cap a una banda ¡ª¡®Qu¨¨ passa?¡¯, em va cridar¡ª i la furgoneta va passar a un metre de mi, com una exhalaci¨®. El cervell va seleccionar dos sorolls que m¡¯han despertat moltes nits: l¡¯acceleraci¨® del motor i l¡¯esgarrif¨®s impacte dels atropellaments. Ara ja no.
Vam tenir sort que vam agafar el moment del cop de volant del conductor. No el vaig veure. Per mi nom¨¦s ¨¦s una ombra. Despr¨¦s, l¡¯abra?ada amb el Llu¨ªs i gent estesa a terra i bassals de sang. I al darrere ¡ª¡®No miris, no miris¡¯, em va pregar¡ª la mateixa escena. Recordo un urb¨¤ corrent amb una pistola a la m¨¤, en direcci¨® al terrorista, dient: ¡®A cobert, a cobert¡¯. Crec que la furgoneta va colpejar un noi que era al meu costat. Em sembla que va morir. En aquell moment, amb les cames i les mans tremolant, vaig trucar a la meva filla Laia, que era amb una amiga a l¡¯Starbucks de la pla?a de Catalunya. No recordava ni el n¨²mero i vaig haver de mirar els contactes. No se n¡¯havia assabentat. ¡®No et moguis. Hi ha hagut un atemptat. Hi ha molts morts¡¯, li vam dir. Vam pujar per Portal de l¡¯?ngel i un soroll va provocar una estampida de gent. Ens vam refugiar aterrats en un portal. La por sortia pels porus. Vam arribar desencaixats fins a la botiga Desigual on era la Laia, al costat d¡¯un agent de seguretat que ens esperava.
¡°Va passar a un metre de mi i vaig pensar: ¡®Aqu¨ª s'acaba tot¡¯¡±
Ens vam aplegar unes trenta persones. Una noia anglesa no parava de plorar sota unes escales. Els treballadors es van portar molt b¨¦: ens van donar aigua i carregadors de m¨°bil. Tinc pendent anar a donar-li les gr¨¤cies a l¡¯encarregada. Ens van enviar al soterrani, a la planta dedicada a la llar. Ens va agafar fred i ens van deixar tovalloles i barnussos per abrigar-nos. Van ser hores de molta angoixa. Ten¨ªem cobertura i es deia que hi havia un segrestador amb ostatges en un bar. Van arribar fotos i v¨ªdeos... I saber que els terroristes eren de Ripoll. Treballo all¨¤ en una ONG.
Vam sortir de la botiga sobre les 21.15 i la imatge de la pla?a de Catalunya va ser impactant: sempre ¨¦s plena de vida i estava neta. Nom¨¦s hi havia cotxes de Mossos amb els llums blaus, i els llums taronja de les ambul¨¤ncies. I l¡¯¨²nic so eren les sirenes i el flap-flap dels dos helic¨°pters en suspensi¨®. Quan vam enfilar la Rambla de Catalunya, hi va haver una altra estampida i ens vam refugiar al vest¨ªbul d¡¯una botiga. Vam emp¨¨nyer tant contra la porta met¨¤l¡¤lica que vaig pensar que es trencaria. La meva filla va cridar: ¡®Mama! Ens mataran a tots!¡¯ ?s que llavors no sab¨ªem res. El Llu¨ªs la va calmar. La Rambla de Catalunya es va omplir de sand¨¤lies i xancletes escampades que la gent va perdre quan fugia. Ens va costar trobar un taxi, per¨° al final vam arribar a Sant Andreu, on viuen els meus pares.
¡°Em sap greu estar trista: nosaltres estem vius i hi ha gent que ho va perdre tot¡±
Ten¨ªem el cotxe aparcat al Maremagnum i el vam recuperar al mat¨ª. Barcelona estava deserta, buida, morta. Abans, quan parl¨¤vem de terrorisme, jo deia: ¡®No tindran la meva por¡¯. M¡¯equivocava: la tenen tota i m¨¦s. No em va agradar el lema de ¡®No tenim por¡¯. ?s que jo tenia terror. La reacci¨® va ser espont¨¤nia i bonica amb l¡¯homenatge de les flors. Va ser una manera d¡¯exorcitzar-ho, perqu¨¨ seguia surant en l¡¯aire. Soc de Barcelona i m¡¯encanta la Rambla. M¡¯encantava, per¨° ara l¡¯esquivo. Tornar¨¦, per¨° per mi no ¨¦s el que era. No ¨¦s aquell riu de vida: penso en una catifa de morts.
Una segona oportunitat
Nom¨¦s he tornat a l¡¯octubre a tancar el cercle i a acomiadar-me de les v¨ªctimes. Aquell dia va comen?ar feli? per a tots. Nosaltres hav¨ªem anat al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, hav¨ªem dinat marisc, ens vam aturar un moment davant del Liceu... I vam acabar tots compartint moments terribles. He deixat de fer coses: Ara, per exemple, fujo de les aglomeracions. Vaig viure el Carnestoltes amb angoixa i al maig no vaig anar a les Festes Majors de Ripoll. Pateixo m¨¦s pels meus fills. Vam viure una experi¨¨ncia molt propera a la mort. Vaig al psic¨°leg una vegada a la setmana i em sap greu estar trista. Em sento malament perqu¨¨ estem vius i hi ha molta gent que ho ha perdut tot: pares, germans, fills. Penso en el noi que hi havia al meu costat. La mort et passa pel costat, no et tria i et dona una segona oportunitat. Se¡¯t modifiquen els par¨¤metres. Cal aprendre a valorar les coses petites perqu¨¨ potser surts de casa i no tornes. El car¨¤cter? No, no m¡¯ha canviat, per¨° em diuen que abans somreia molt i ara no. I aix¨° ¨¦s veritat. Espero recuperar el somriure ben aviat¡±.
L¡¯impacte en saber que els terroristes eren de Ripoll
S¨ªlvia Gallart (Barcelona, 1964) viu a Campelles i coordina una ONG a Ripoll. Va patir una commoci¨® en saber que els terroristes eren d¡¯aquesta ciutat. ¡°No els coneixia, per¨° formaven part del mateix teixit social. Participaven molt en la societat ripollesa¡±, diu. Per la seva feina, la S¨ªlvia tracta amb fam¨ªlies d'origen magreb¨ª, per¨° amb cap de les afectades perqu¨¨ no ho necessitaven. ¡°Com en tot, cal tenir criteri. Els responsables s¨®n els qui van atemptar, no tota la comunitat¡±, afirma comentant que Ripoll treballa en un model de conviv¨¨ncia. ¡°A poc a poc les ferides s¡¯han d¡¯anar tancant. Un any no ¨¦s tant de temps. S¡¯ha de fer feina per part de tots, que sigui lenta per¨° real. I trobar un bon model que consolidi que som una societat que pot viure en pau¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.