Quan el vent surt del bosc

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents

J. L. Badal
Rata
272 p¨¤g. 19 euros

D¡¯entrada, ben aviat se sap que J. L. Badal (Ripollet del Vall¨¨s, 1966) ha llegit Emily Dickinson, Montaigne, Ren¨¦ Char, Manganelli, Shakespeare, Wang Wei, Kamo n¨® Ch?mei i Arquimedes. I ¨¦s millor aturar aqu¨ª el torrent d¡¯autoritats que participen a Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, premi Serra d¡¯Or de Novel¡¤la 2018, perqu¨¨ tots els noms esmentats abans ¡ªi s¡¯han estalviat les cites¡ª apareixen a les primeres quinze p¨¤gines d¡¯aquesta mena de dietari d¡¯escriptor aplicat, de recull d¡¯aforismes densos ¡ª ¡°Ning¨² pot cagar m¨¦s amunt del seu cul. Encara que s¡¯enfili en una escala¡±¡ª, de pensament complex i desconcertant ¡ª¡°Per a qui viu en l¡¯univers, el m¨®n ¨¦s casa seva¡±¡ª, de records familiars, de microrelats de sort diversa i d¡¯erudici¨® variada que, de mica en mica, esclata com una bomba d¡¯estupor contra l¡¯¨¤nim del lector, fins que s¡¯adona que, en el fons, el que passa ¨¦s que l¡¯ha ven?ut la vergonya aliena. Badal anota els seus sentiments ¡ªs¡¯emociona quan llegeix les hist¨°ries que inventava per al seu fill estirats panxa amunt¡ª, expressa les seves opinions sobre la vida ¡ª¡°Mentre caiem cap a la mort, que ara ens sembla menys probable, descansem¡±¡ª, dona la seva visi¨® del m¨®n ¡ª¡°Estem condemnats a l¡¯exili¡±, o ¡°Estem condemnats al mal¡±, tamb¨¦¡ª, descriu el seu contacte ¨ªntim amb la naturalesa i la realitat ¡ª¡°La lluna diu a l¡¯¨°liba: som egagr¨°piles de la nit¡±¡ª, i tracta arreu de desxifrar els grans temes existencials, que dialoguen entre ells ¡ªa vegades com un di¨¤leg de sords¡ª, i que constitueixen els motius recurrents que doten el llibre d¡¯una innegable coher¨¨ncia interna: la maldat, la bondat, el misteri de sentir-se sol, els enigmes de la paraula po¨¨tica, la bellesa del m¨®n vista des de la ¡°fal¡¤lera taoista¡±.

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, un llibre que costa d¡¯entendre com una novel¡¤la a pesar del premi a la millor novel¡¤la que li ha concedit el jurat del Serra d¡¯Or ¡ª?una altra provocaci¨®, com l¡¯atorgament del premi Crexells de l¡¯any passat a Joan Buades i Crui. Els portadors de la torxa?¡ª, ¨¦s una col¡¤lecci¨® de p¨¤gines on s¡¯acumulen les obvietats, la pedanteria, l¡¯entotsolament vacu, l¡¯apunt buit, la meditaci¨® intranscendent revestida de profunditat contemplativa, l¡¯expansi¨® in¨²til d¡¯una certa energia creativa que no aconsegueix distingir amb exactitud cap a quina banda s¡¯encamina: ¨¦s com si l¡¯autor, embriagat sense mesura de sensibilitat l¨ªrica, de fe religiosa en la literatura, d¡¯euf¨°ria vital despr¨¦s de sortir d¡¯alguna cosa semblant a la foscor invisible d¡¯un estat depressiu profund¨ªssim, localitz¨¦s en l¡¯escriptura d¡¯aquestes notes un cam¨ª d¡¯autoajuda cap a la realitzaci¨® personal.

J. L. Badal acumula obvietats, apunts buits, pendateria... El premi Serra d¡¯Or ¨¦s provocaci¨®?

Al lector li pot agradar que J. L. Badal s¡¯entossudeixi a descriure-li les formes infinites dels n¨²vols ¡ªper¨° no li aporta gens que tot sovint li recordi que tothom s¡¯assembla al pas dels n¨²vols pel cel¡ª, o tamb¨¦ la dimensi¨® espiritual d¡¯un acte tan elemental i necessari com seure, per¨° tamb¨¦ troba que no cal convertir l¡¯acte de seure a la falda de la mare en un ¡°seure al centre de l¡¯univers¡±; o li pot agradar que viatgi microsc¨°picament fins al fons del m¨®n rural i li presenti un seguit d¡¯estampes pageses, per¨° li pot semblar rid¨ªcul que les elevi a la categoria de vida id¨ªl¡¤lica; o li pot agradar, tamb¨¦, que en alguna ocasi¨® el rapte d¡¯erudici¨® estigui justificat pel context, s¡¯integri amb harmonia dins del paisatge de la p¨¤gina, i que la pedanteria desaparegui durant alguna estona de la lectura. O li pot agradar que convoqui certs passatges de la infantesa, la relaci¨® amb el pare alcoh¨°lic, els vincles que guarda amb el record de l¡¯¨¤via o de la mare, per¨° li sobra la tend¨¨ncia a rabejar-se d¡¯immediat en un sentimentalisme que deriva massa sovint cap a la cursileria, el plor p¨²blic, l¡¯orgull de l¡¯¨¨xtasi personal: al cap i a la fi ¡ªi disculpi¡¯s la cita¡ª, ja ho deia Gabriel Ferrater: ¡°El vent, / quan surt del bosc, va tot podrit de queixes¡±.

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents ¨¦s un llibre que el lector pot emparentar amb els dietaris d¡¯Alex Susanna, amb l¡¯inefable Dilletari de Pon? Pons, amb tots aquells llibres que els autors escriuen per celebrar unes conviccions ingovernables sense caure en la prud¨¨ncia de reflexionar durant uns segons que potser tant d¡¯esfor?, tanta lluita amb l¡¯estil, tanta passi¨® invertida, nom¨¦s serveix per enganyar i satisfer la seva vanitat personal.