Quina ¨¦s la zona m¨¦s vital de Barcelona?

Un 42% de Barcelona i la seva conurbaci¨® tenen una vitalitat social baixa o nul¡¤la, segons el primer mapa de vitalitat urbana, elaborat per ge¨°grafs de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), que descobreix quines s¨®n les zones amb m¨¦s vida social i quines s¨®n les m¨¦s inh¨°spites.

Entre altres coses, per exemple, el mapa revela que la Rambla Prim o la Via J¨²lia de Barcelona s¨®n exemples de projectes de redisseny urb¨¤ amb un elevat nivell de vida al carrer, mentre que la Vila Ol¨ªmpica, el 22@ o la zona de Diagonal Mar, per contra, s¨®n zones de baixa o nul¡¤la vitalitat. L'estudi, que compr¨¨n Barcelona ciutat i nou municipis dels voltants, amb una poblaci¨® total de 2,4 milions d'habitants, conclou que el 23% del territori presenta una vitalitat alta i un 34%, moderada, mentre que una part significativa ha estat classificada com a baixa (25%) o nul¡¤la (17%).

Per fer el mapa, els ge¨°grafs de l'Institut de Ci¨¨ncia i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) han ideat una nova metodologia per cartografiar els espais vitals d'una ciutat. Segons la UAB, es tracta del primer estudi que sintetitza i aplica les idees te¨°riques de Jane Jacobs sobre la configuraci¨® que han de tenir les ciutats modernes (denses, d'usos diversos i orientades als vianants) per tenir vida als carrers. Les tesis de Jacobs, intel¡¤lectual i activista urbana nord-americana al Nova York de mitjans del segle XX, han inspirat estudis urban¨ªstics a tot el m¨®n.

Per elaborar el mapa, els ge¨°grafs Xavier Delcl¨°s i Carme Miralles han fet servir fonts censals i cadastrals i sistemes d'informaci¨® geogr¨¤fica. L'estudi conclou que en la conurbaci¨® barcelonina hi ha tres "corredors" de gran vitalitat, partint del centre de Barcelona: un cap a Gr¨¤cia ¨Cque constitueix la columna vertebral de vitalitat de la conurbaci¨®¨C, un altre cap a la frontera nord-est de l'Hospitalet de Llobregat i un tercer que es bifurca al nord cap als districtes d'Horta-Guinard¨® i Sant Andreu. A?llats d'aquests tres, hi ha dos sat¨¨l¡¤lits vitals m¨¦s, als centres de Santa Coloma i Badalona.

El mapa tamb¨¦ constata que hi ha una alta vitalitat en barris perif¨¨rics que no necess¨¤riament coincideixen amb un teixit hist¨°ric, com la Rambla Prim, a Sant Mart¨ª, i la Via J¨²lia, a Nou Barris. "Aix¨° ens mostra que tamb¨¦ es pot afavorir la vitalitat urbana en nous desenvolupaments, si es dissenyen adequadament", ha assenyalat Miralles. "Aquests dos punts de la ciutat van ser redissenyats abans dels Jocs i en els projectes urban¨ªstics es van tenir en compte aspectes que demanaven els ve?ns. Potser aquest fet explica en bona part l'¨¨xit obtingut a l'hora de dotar-los de vida al carrer", ha argumentat.

Segons l'estudi, les zones amb una baixa o nul¡¤la vitalitat es troben principalment a la perif¨¨ria de la ciutat. El treball destaca especialment "els efectes deleteris d'urbanitzacions recents que han fracassat en l'intent de reunir els requeriments de Jacobs", com la Vila Ol¨ªmpica, el 22@ o els voltants del centre comercial Diagonal Mar.

Per mesurar el grau de vitalitat social, els investigadors han considerat com a indicadors la concentraci¨® ¨Cdensitat de gent, llars i edificis¨C; la diversitat ¨Cbarreja d'usos dels edificis (residencial, laboral, comercial i institucional)¨C; i les oportunitats de contacte ¨Camb una construcci¨® que afavoreixi el contacte interpersonal. Tamb¨¦ han valorat la combinaci¨® d'edificis antics i nous; l'accessibilitat ¨Cdist¨¤ncia al transport p¨²blic i als carrers per a vianants¨C; i la dist¨¤ncia als espais "frontera" ¨Ccausats per grans infraestructures de transport, edificis per a un sol ¨²s (per exemple, hospitals) i grans zones verdes.