Parla, mem¨°ria

Qui sap com seria la meva Barcelona si hi hagu¨¦s nascut, amb quin humor viuria les seves ren¨²ncies i transformacions, en quin barri hauria crescut. Hauria desitjat uns canvis i uns altres m¡¯haurien agafat desprevinguda. Com seria la meva casa familiar? Quan els barcelonins nadius en parlen, em costa imaginar la seva infantesa i adolesc¨¨ncia, no me¡¯n puc fer a la idea nom¨¦s amb paraules. Una pel¡¤l¨ªcula, un joc, un c¨°mic m¡¯hi ajuden m¨¦s. Sobretot s¨®n eloq¨¹ents i evocadors els objectes dom¨¨stics i de barri senzills o sofisticats: postals, publicitat, fotos. Llavors s¨ª que m¡¯adono del que ha significat cr¨¦ixer en una ciutat gran (vaig n¨¦ixer i cr¨¦ixer en un poble petit). Si a m¨¦s m¡¯expliquen com es vivia a les cases, el m¨®n d¡¯ahir engega, la mem¨°ria es rescabala dels traumes del passat i a voltes l¡¯energia de viure emergeix, bonica i poderosa. Aix¨ª ¨¦s a El barri de la Plata, de Juli¨¤ Guillamon, editat per L¡¯Aven?. La hist¨°ria de la seva fam¨ªlia, la cr¨°nica d¡¯una desaparici¨® urbana i el seu rescat literari.

Escriptor polifac¨¨tic, de molts interessos, format en el periodisme cultural i en la cr¨ªtica liter¨¤ria, Guillamon ¨¦s un narrador que s¡¯ha preparat tota la vida per explicar tot aix¨°. Investigador minuci¨®s, que coneix b¨¦ els arxius, que ho guarda tot, les seves petjades per la ciutat es troben en altres llibres seus, indagacions d¡¯hist¨°ria cultural com La ciutat interrompuda (un estudi de la literatura barcelonina de la contracultura a la ciutat ol¨ªmpica que l¡¯any que ve ser¨¤ reeditat per Anagrama, en una versi¨® ampliada) i tamb¨¦ El dia revolt, una cr¨°nica precisa de les empremtes de l¡¯exili literari catal¨¤ a Am¨¨rica. I en m¨¦s llibres seus surt aquesta casa del Poblenou, buida, on una nit irrompen uns emigrants i, quan la policia els avisa i els dos germans van cap all¨¤, Guillamon hi troba una maleta d¡¯antics retalls de diari que li recorda l¡¯exili i es posa a explicar-ho.

Maria Mota, la mare, era una noia de Gr¨¤cia que es va enamorar de Juli¨¢n Guillam¨®n, d¡¯origen castellonenc, i se¡¯n va anar a viure al Poblenou, al carrer Luchana. Un carrer que ha perdut el nom, ha desaparegut del mapa. Ara ¨¦s Roc Boronat, el carrer on tinc la facultat, on faig les classes. El barri de la Plata ¨¦s un ve?nat que hi havia entre la Rambla, el cementiri i les vies del tren. All¨¤ es van establir valencians castellanoparlants, enmig de les f¨¤briques i els tallers del que va ser el Manchester catal¨¤. Quan la Maria agafava el bus n¨²mero 6 per anar cap a Gr¨¤cia i tornar, un m¨®n fantasmal se li obria davant dels ulls des dels carrers menestrals i convivencials del barri c¨¨ntric als carrers apartats del Poblenou. El seu marit sovint ¨¦s m¨¦s vist¨®s, era exc¨¨ntric, ven?ut, ind¨°mit. Per¨° ¨¦s ella la protagonista principal d¡¯aquesta hist¨°ria de com tirar endavant quan les coses surten a l¡¯inrev¨¦s i sostens la casa i els fills.

De la mare el narrador n¡¯extraur¨¤ honestedat, valentia i bondat, qualitats que es concentren en una veu po¨¨tica que a mesura que escriu converteix el relat en veritat liter¨¤ria. ?s aquesta la veritat que tota hist¨°ria narrada cerca i que Guillamon aconsegueix enfrontant-se als seus fantasmes en un desafiament estoic, pacient i sovint ir¨°nic, sense evitar el dolor per¨° sense escampar-lo, deixant-lo fluir.

Una fam¨ªlia biling¨¹e: cognom del pare amb accent, catalanitzat en el fill com va voler la mare. Escrita amb una prosa l¨ªmpida i valenta, aquesta evocaci¨® documentad¨ªssima i l¨ªrica va acompanyada d¡¯imatges essencials. No ¨¦s un llibre amb fotos i prou, les imatges diuen tant com la lletra. S¨®n coses dels pobres, coses materials que reviuen les persones evocades a trav¨¦s de l¡¯empremta de les seves reflexions, dels seus pensaments, de la seva acci¨®. Res no es perd. En aquest documental escrit amb per¨ªcia liter¨¤ria emergeix la vitalitat d¡¯un segle obrer i menestral que ha conegut fracassos, dones que han treballat de valent i homes sense dest¨ª, vides de les quals sorgeixen escriptors com Juli¨¤ Guillamon.

El 1920 els obrers de la construcci¨® del Metro Transversal cobraven la setmanada en monedes de plata. Cent anys despr¨¦s, aquesta plata ressorgeix com a llegat commovedor en aquestes p¨¤gines. Vet aqu¨ª dos exemples: el llibre es fa rellegir i l¡¯autor no para de fer rutes amb els ve?ns per aquells carrers del Poblenou revivint amb alegria el ve?nat. Fins i tot ha aconseguit que l¡¯editorial tamb¨¦ el publiqui en castell¨¤. Ser¨¤ al setembre, per la festa del Poblenou. Un llibre que vessa vida.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.