PSC: 40 anys molt intensos

Aquest cap de setmana, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fa 40 anys. El 15 i 16 de juliol de 1978 va n¨¦ixer a Barcelona un partit imprescindible per entendre la transici¨® democr¨¤tica i la hist¨°ria recent de Catalunya. Gaireb¨¦ ning¨² q¨¹estiona l¡¯aportaci¨® que han fet en aquest temps els socialistes, juntament amb l¡¯hist¨°ric PSUC, en defensa de la llengua catalana i l¡¯autogovern, la transformaci¨® de les ciutats de Catalunya des dels ajuntaments i el manteniment de la cohesi¨® social, per fer realitat el lema d¡¯¡°un sol poble¡± i facilitar la integraci¨® dels ¡°altres catalans¡± que relat¨¤ Paco Candel.

L¡¯actual PSC va ser el resultat de la fusi¨® de tres formacions: el PSC Congr¨¦s, majoritari i catalanista de Joan Revent¨®s, Narc¨ªs Serra o Pasqual Maragall; el PSC Reagrupament, m¨¦s conservador, que escoll¨ª com a l¨ªder Josep Pallach, fill d¡¯una fam¨ªlia de pagesos, i que despr¨¦s lider¨¤ Josep Verde i Aldea; i la Federaci¨® Socialista Catalana del PSOE, alineada amb posicions m¨¦s espanyolistes i amb Josep Maria Triginer com un dels seus l¨ªders m¨¦s destacats. Nom¨¦s el proc¨¦s independentista dels darrers anys ha estat capa? de trencar aquella alian?a entre les fam¨ªlies del socialisme catal¨¤, mentre l¡¯acord hist¨°ric amb el socialisme espanyol ha pogut resistir aquest i d¡¯altres envits.

Cap altre partit catal¨¤ no ha assolit les quotes de poder que van tenir els socialistes durant uns anys, amb totes les institucions importants de tots els nivells a les seves mans: Govern, Generalitat, Diputacions, els Ajuntaments de les principals ciutats i fins i tot la presid¨¨ncia del Parlament Europeu. Al mateix temps, ¨¦s dif¨ªcil trobar un partit que hagi experimentat una caiguda tan considerable en representativitat i suport electoral, fins al punt que l¡¯administraci¨® m¨¦s important que ara governa el PSC ¨¦s l¡¯Ajuntament de l¡¯Hospitalet de Llobregat. L¡¯arribada de Pedro S¨¢nchez a la Moncloa, per¨°, ha donat aire a un partit que havia quedat situat gaireb¨¦ en la irrellev¨¤ncia pol¨ªtica, amb un votant que envelleix progressivament, sense estudis superiors, castellanoparlant i ve¨ª de l¡¯¨¤rea metropolitana. Res a veure amb el votant transversal que captiv¨¤ Pasqual Maragall, quan el PSC era el PSC.

QUADERN ha reunit tres socialistes molt joves que representen l¡¯ant¨ªtesi del perfil del seu votant. Tots hi militen des dels 18 anys, en tenen menys de 30 i admeten sense embuts que poden semblar una mica friquis pels temps que corren. S¨®n la lleidatana Maria Messegu¨¦, el barcelon¨ª Enric L¨®pez i la tarragonina Luc¨ªa L¨®pez. ?s un di¨¤leg sobre el sentit que t¨¦ avui militar al PSC, sobre el futur de la socialdemocr¨¤cia i la situaci¨® catalana i espanyola, per¨° tamb¨¦ per mirar enrere, a la hist¨°ria que han sentit dels seus pares, i imaginar el seu futur, que ser¨¤ el d¡¯aquesta societat.

Maria Messegu¨¦, de 25 anys, explica que es va fer socialista ¡°d¡¯una manera singular¡±, quan Teresa Cunillera, delegada del Govern a Catalunya i nascuda com ella a Belloch d¡¯Urgell, l¡¯hi va ¡°suggerir¡±. Va acabar el grau de Dret i ara oposita al cos superior de la Generalitat. Enric L¨®pez, tamb¨¦ de 25 i ve¨ª de Nou Barris, diu que ho va fer el 2011, ¡°quan tot anava malament¡±. ?s a dir, quan havien perdut el Govern i la Generalitat. Llicenciat en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, ¨¦s assessor del grup socialista al Parlament. Luc¨ªa L¨®pez, de 27, ¨¦s regidora de la Canonja, un petit municipi que es va segregar de Tarragona el 2010, i relata que es va fer el carnet ¡°per conviccions i per tradici¨® familiar¡±.

¡°Jo dic amb molt d¡¯orgull que soc socialista, per¨° ¨¦s evident que moltes vegades, a taula, amb els amics, est¨¤s sola¡±, explica. ¡°S¨ª, ¨¦s cert que et sents un friqui. A la universitat ¨¦rem 180 i nom¨¦s hi havia cinc socialistes. Tres ¨¦rem companys de la JSC i els altres dos no ho deien¡±, recorda l¡¯Enric. ¡°La majoria dels meus amics s¨®n del PDeCAT o d¡¯Esquerra, i de vegades ¨¦s una mica dif¨ªcil relacionar-nos¡±, admet la Maria.

Coincideixen que la tardor passada, amb el refer¨¨ndum i la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, ho van passar malament. ¡°Et titllen de tra?dor, que no ets un bon catal¨¤, i d¡¯aqu¨ª es passa als atacs a les nostres seus¡±, diu l¡¯Enric. ¡°La tensi¨® la vaig notar a la feina el 2 d¡¯octubre¡±, diu la Luc¨ªa, que treballa de recepcionista al Patronat Municipal d¡¯Esports de Tarragona. ¡°M¡¯ha insultat a les xarxes gent que no conec de res pel simple fet de penjar una foto d¡¯una executiva¡±, precisa la Maria.

Malgrat la crisi que travessa la socialdemocr¨¤cia europea, creuen que segueix tenint sentit ser socialista. ¡°Quina ¨¦s l¡¯alternativa? Deixar pas a la dreta? No. Les alternatives populistes que veiem a Europa no ens agraden¡±, es justifica l¡¯Enric. La realitat, per¨°, ¨¦s que els partits socialistes estan gaireb¨¦ desapareguts, i quan governen acostumen a passar de la moqueta del poder a l¡¯ostracisme, com a Fran?a, It¨¤lia o Espanya.

¡°Hem de tornar al carrer, parlar amb la gent i solucionar els problemes que tenen¡±, recepta la Maria com a soluci¨®. ¡°S¡¯ha d¡¯aprendre dels errors i dels darrers anys que vam governar els socialistes. Ja no valen les excuses¡±, diu l¡¯Enric. Tots tres es mostren feli?os que el PSC digu¨¦s no a Mariano Rajoy i que el temps els hagi acabat de donar la ra¨®, malgrat la fractura que es va obrir amb el PSOE. ¡°Van cometre un error amb l¡¯abstenci¨®. La socialdemocr¨¤cia ha de girar a l¡¯esquerra i recuperar el vot perdut que est¨¤ guanyant el populisme per l¡¯espai que hem deixat nosaltres¡±, diu la Maria.

Tots tres defensen sense fissures els plantejaments del PSC, ning¨² fa cap objecci¨®, ni tan sols pel suport a l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155. ¡°T¡¯agrada que suspenguin l¡¯autonomia de Catalunya? No. T¡¯agrada que el Parlament declari la independ¨¨ncia? Tampoc, per¨° una cosa ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia directa de l¡¯altra i el 155 el van provocar els independentistes¡±, diu Enric L¨®pez. ¡°A cap Estat normal hauria passat el que va passar aqu¨ª el 6 i 7 de setembre¡±, afegeix Maria Messegu¨¦, en refer¨¨ncia a les jornades del Parlament on es van vulnerar els drets de l¡¯oposici¨® amb l¡¯aprovaci¨® de la llei del refer¨¨ndum i de fundaci¨® de la Rep¨²blica catalana. ¡°El 155 no s¡¯ha notat a peu de carrer¡±, opina la Luc¨ªa.

L¡¯Enric va m¨¦s enll¨¤. ¡°A Nou Barris es va votar massivament Ciutadans a les darreres eleccions perqu¨¨ la gent va viure com un atac frontal a la seva identitat la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia. Es parla molt del lla? groc i la solidaritat amb els presos, per¨° les fam¨ªlies treballadores de Badia del Vall¨¨s tamb¨¦ es van sentir amena?ades, pensaven que perdien la nacionalitat¡±.

Des de ben petits a casa han sentit les hist¨°ries dels avis o besavis que tenien carnets del PSOE de la Rep¨²blica, o dels m¨ªtings de l¡¯inici de la democr¨¤cia. 40 anys de PSC han donat per a molt, per¨° tenen clar quin l¨ªder guardaran sempre en el record. ¡°Pasqual Maragall. Va transformar Barcelona i la va posar al m¨®n. ?s un exemple de bona feina i de molts errors que com a partit hem pogut fer¡±, diu l¡¯Enric per referir-se al divorci abrupte amb la direcci¨® del PSC. ¡°La sortida no es va fer de la millor manera. Crec que ¨¦s molt dur tenir un expresident que ja no formi part del partit¡±, explica l¡¯Enric.

L¡¯¨²ltim Palau Sant Jordi que van omplir els socialistes catalans va ser el m¨ªting de final de campanya de les generals del 2008. La Luc¨ªa hi va anar amb els pares, i quan mira aquelles fotos pensa que hi era. La Maria, per contra, no pot oblidar el m¨ªting de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero a Lleida en defensa de l¡¯Estatut, ¡°amb un pavell¨® ple a vessar¡±.

¡°Com ha passat el temps! Com han volat els anys! Quants somnis de jovent pels carres s¡¯han perdut!¡±, cantaria Joan Manuel Serrat, aquell que tamb¨¦ recordava a les seves can?ons que feia 20 anys que tenia 20 anys. Com el PSC.