Un votant envellit encara emprenyat amb ZP

El PSC va tocar sostre en unes auton¨°miques el 1999, amb 1.183.299 vots i 50 diputats; el passat 21 de desembre, les paperetes es van reduir a la meitat (606.659) i el nombre d¡¯escons, a una tercera part (17). Qu¨¨ ha passat en aquest temps? La resposta no pot ser un titular, perqu¨¨ dona per a diverses tesis doctorals.

Gabriel Colom¨¦, doctor en ci¨¨ncia pol¨ªtica, explica que despr¨¦s del ¡°fer el cim¡± comen?¨¤ la lenta davallada, aturada temporalment a Espanya amb el Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, per¨° imparable a Catalunya. La gesti¨® que van fer el PSOE i el PSC de la crisi econ¨°mica, el desgast per la redacci¨® de l¡¯Estatut, l¡¯aparici¨® de Ciutadans i el trencament intern pel proc¨¦s s¨®n factors puntuals que expliquen la p¨¨rdua de suport, per¨° n¡¯hi ha d¡¯altres d¡¯estructurals.

El resultat de tot plegat ¨¦s que el PSC ¡°ha quedat redu?t a un electorat que ¨¦s el de la generaci¨® de 1982 que va votar Felipe, perqu¨¨ el votant de menys de 50 anys no es reconeix en el PSC i el partit no ha sabut recuperar la centralitat¡±, diu Colom¨¦, que va ser regidor socialista a l¡¯Ajuntament de Barcelona i director del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO) de la Generalitat durant set anys.

Oriol Bartomeus tamb¨¦ ¨¦s doctor en ci¨¨ncia pol¨ªtica i acaba de publicar El terratr¨¨mol silenci¨®s. Relleu generacional i transformaci¨® del comportament electoral a Catalunya (Eumo Editorial). ¡°El nou elector accepta menys obligacions, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s conscient del seu poder. Aquesta llibertat a l¡¯hora de triar est¨¤ relacionada amb el seu nivell acad¨¨mic, que fa que se situ? en una posici¨® d¡¯igualtat envers els partits pol¨ªtics, o fins i tot de superioritat. Els partits s¨®n servidors seus, prove?dors que han de satisfer les seves demandes¡±.

La s¨ªntesi del llibre explica a la perfecci¨® la relaci¨® del socialisme amb el seu electorat. ¡°Per a les noves generacions, el PSC no est¨¤ en el seu relat. Amb cada nova generaci¨® que entra al cens electoral baixa el suport. ?s un partit que t¨¦ m¨¦s passat que futur, perqu¨¨ els socialistes van ser els dipositaris dels anhels d¡¯una generaci¨® de la postguerra, la dels nascuts entre els anys quaranta i seixanta, la del vot a Felipe¡±, en refer¨¨ncia a les hist¨°riques generals del 28 d¡¯octubre de 1982, quan el PSOE aconsegu¨ª 202 diputats (ara en t¨¦ 85). D¡¯aquells, 28 van ser a Catalunya, amb 1.575.260 vots.

?ngels Pont, directora del Gabinet d¡¯Estudis Socials i d¡¯Opini¨® (GESOP), que des del 2004 ha elaborat desenes d¡¯enquestes, coincideix en l¡¯an¨¤lisi. ¡°La generaci¨® del votant socialista m¨¦s fidel es mant¨¦ en part perqu¨¨ s¡¯ha allargat l¡¯esperan?a de vida, per¨° el PSC t¨¦ un votant envellit, com passa amb altres partits¡±.

?s possible dissenyar un perfil d¡¯aquest elector m¨¦s enll¨¤ de l¡¯edat? Bartomeus explica que ¡°¨¦s un votant for?a semblant a la caricatura exagerada que es feia als anys vuitanta i noranta: castellanoparlant, de 60 anys en amunt, ve¨ª de l¡¯¨¤rea metropolitana, nascut fora de Catalunya, amb pocs estudis i obrer de la construcci¨®¡±. Colom¨¦ diu que aquest perfil ¡°¨¦s relativament cert quan mires les taques electorals. Amb la crisi del 2012 amb el sector catalanista, el PSC ha passat a ser un partit molt metropolit¨¤. ?s com si s¡¯hagu¨¦s quedat nom¨¦s amb la ciutat de Constantinoble, envoltat de turcs per tot arreu¡±.

Miquel Iceta, primer secretari dels socialistes catalans, sost¨¦ que els vots no s¨®n de cap partit, sin¨® dels electors, i per aix¨° rebutja expressions com ¡°vot prestat¡±, que es fan l¡¯endem¨¤ de les eleccions. Amb tot, si que ¨¦s possible analitzar on han anat a parar aquells votants. ¡°Pr¨¤cticament a tot arreu¡±, diu Bartomeus, perqu¨¨ la p¨¨rdua ha estat progressiva i per diferents motius. ¡°Una part dels votants catalanistes se n¡¯ha anat a casa, a Esquerra o als comuns. Queda la part m¨¦s dura, que ¨¦s la protot¨ªpica del votant metropolit¨¤¡±. Molts fills d¡¯aquests electors, al contrari, voten Ciutadans. ¡°?s un partit que t¨¦ un vot benestant conservador de dretes, frontera amb el PP, i un vot metropolit¨¤ que ¨¦s m¨¦s dels fills que dels pares. En el sentit contrari al PSC, Ciutadans guanya vots amb cada nova generaci¨®, que ¨¦s el mateix que li passa a Esquerra respecte de Converg¨¨ncia¡±.

Pont recorda que ¡°abans que a Ciutadans li an¨¦s b¨¦, al PSC ja li anava malament¡±, tot i que coincideix que ¡°en la gran crescuda de Ciutadans hi ha un votant socialista que ho va deixar de ser estrictament pel tema de la independ¨¨ncia. Va passar com amb Junts pel S¨ª el 2015, votada per gent d¡¯esquerres i de dretes amb un missatge clar, que en el cas de Ciutadans era oposar-se a la independ¨¨ncia. Per aix¨° ¨¦s un vot que pot recuperar el PSC¡±.

Colom¨¦ apunta, per¨°, que Ciutadans ¡°no neix el 2005 per ser un partit lliberal de dretes com ho ¨¦s ara, sin¨® com a reacci¨® al que consideren un engany a l¡¯electorat socialista per la pol¨ªtica nacionalista de Pasqual Maragall. Despr¨¦s Ciutadans entrar¨¤ en les bases del PP, per¨° el primer impacte de creixement es far¨¤ a costa de l¡¯espai del PSC, perqu¨¨ hi ha una part de l¡¯electorat que no se sent protegida pel tripartit¡±. Altra cosa s¨®n, diu Colom¨¦, els errors comesos pels socialistes. ¡°Els Govern d¡¯Espanya i el de Catalunya no interpretaren correctament la crisi. Zapatero tindr¨¤ molta culpa del que vindr¨¤ despr¨¦s, quan fa un gir copernic¨¤ a la pol¨ªtica econ¨°mica. Aix¨° crear¨¤ uns anticossos molt importants en l¡¯electorat, i ¨¦s el que els votants socialistes no li perdonaran durant anys, ni encara avui¡±.

Queda per veure l¡¯efecte electoral que produir¨¤ el canvi de Govern. Colom¨¦ ¨¦s optimista. Explica que, per als americans, ¡°la imatge d¡¯un president es fixa en els cent primers dies¡±, i el que Pedro S¨¢nchez podria fixar en aquest temps ¨¦s un missatge per la igualtat amb moltes dones ministres, un missatge de solidaritat amb l¡¯acollida de l¡¯Aquarius, i un missatge de di¨¤leg amb Catalunya. Bartomeus creu que ¡°el poder sempre ¨¦s generador de vot, encara que sigui momentani¡± i que, com va passar el 2004, el PSOE ¡°podria engrescar un electorat de les generacions noves¡±. Pont, per la seva banda, considera que el fet important no ¨¦s l¡¯arribada a la Moncloa, sin¨® el canvi que representa enfront de la corrupci¨®. ¡°El que ha afavorit molt els socialistes ha estat ser al lloc adequat en el moment oport¨², quan la gent demanava un canvi¡±. En aquest sentit recorda la davallada del PSOE a les enquestes abans de la moci¨® de censura i ¡°la imatge mediocre que per a alguns tenia S¨¢nchez. I ara resulta que representa el canvi!¡±, conclou.