Democr¨¤cia interna i prim¨¤ries

Hi ha seriosos malentesos sobre la naturalesa profunda de la democr¨¤cia, com a mecanisme de mediaci¨® entre societat i pol¨ªtica. La Hist¨°ria s'ha decantat en favor de la democr¨¤cia representativa enfront de la democr¨¤cia directa. La primera consisteix en l'elecci¨® peri¨°dica de representants, que una vegada triats han de poder actuar des d'institucions p¨²bliques com parlaments o ajuntaments, i el sufragi, en el seu moment, els premiar¨¤ o els castigar¨¤.

La democr¨¤cia directa, el refer¨¨ndum, per exemple, existeix aqu¨ª o all¨¤ per¨° sempre com a mecanisme subordinat d'acci¨® pol¨ªtica. Per¨° aix¨°, que sembla obvi des de la perspectiva de triar parlamentaris i regidors, es torna m¨¦s complicat quan es tracta del mecanisme intern dels partits pol¨ªtics per triar els seus m¨¤xims dirigents. Estem parlant, clar, de les famoses ¡°eleccions prim¨¤ries¡±. Excepte als Estats Units, on ¨¦s una pr¨¤ctica arrelada per dos segles de funcionament, no sembla haver funcionat en cap altre cas.

Si un compara diversos casos recents en diverses democr¨¤cies contempor¨¤nies, el partit normalment surt m¨¦s dividit que al principi del cicle de prim¨¤ries, i de raons n'hi ha moltes. Els partits pol¨ªtics, en democr¨¤cia, comporten una paradoxa, tenen menys democr¨¤cia interna que les institucions p¨²bliques en les quals operen. Els Parlaments o els Consells municipals, per definici¨®, han de representar ¨Csegons els sufragis obtinguts en les eleccions¨C la pluralitat del cos social, amb l'¨²nic mat¨ªs de superar un llindar m¨ªnim de percentatge de vots. Els partits s¨®n piramidals i el l¨ªder t¨¦, o se suposa que ha de tenir, tot el poder. Ha d'encarnar una imatge homog¨¨nia d'aquest partit, del seu programa, de la seva visi¨® de futur, i de la relaci¨® entre t¨¤ctica i estrat¨¨gia. Se suposa tamb¨¦ que, tancat el cicle de prim¨¤ries, el partit, els quadres alts i intermedis, tanquen files entorn del nou (o renovat) l¨ªder. Amb total lleialtat. Les picabaralles en casos com els Susana D¨ªaz, que en les prim¨¤ries del PSOE nom¨¦s va guanyar en una de les 17 comunitats aut¨°nomes, est¨¤ a la vista, S¨¢nchez sap que C¨¦sar tenia millors amics entre els seus propers. O la complicada mec¨¤nica participativa interna de Podem, des del "despla?ament" d'Errej¨®n a la prov¨ªncia, fins al que aquests dies es cou a Andalusia, s¨®n bons exemples d'aquesta paradoxa.

Hi ha un problema addicional i ¨¦s de talla. Entre la direcci¨® d'un partit i la seva massa electoral ¨Cen els casos del PP i del PSOE parlem de milions de votants¨C hi ha una dist¨¤ncia abismal. Parlem de cinc o sis milions. En els processos de prim¨¤ries dels que parlem en aquestes l¨ªnies, la contesa es lliura a nivells que van des de "c¨¨l¡¤lules"(encara que el nom ja no es porta) o "agrupacions" a comit¨¨s provincials o similars.

La famosa milit¨¤ncia, que en el cas del PP va passar sobtadament de 800.000 membres a menys de 70.000, no garanteix el salt a disposar dels vots de milions d'electors. Que van i venen, que s'abstenen, que canvien d'opci¨® o que voten amb els peus i es queden a casa. Aquesta ¨¦s la principal garantia democr¨¤tica de la pol¨ªtica: els votants no s¨®n disciplinats.

Les prim¨¤ries divideixen, com va passar a Fran?a amb el naufragi del Partit Socialista; la dreta s'ha dividit en tres; l'extrema dreta, en dues. A It¨¤lia qui es preocupa que el PD (l'esquerra) a trav¨¦s de prim¨¤ries pugui recompondre alguna cosa? A It¨¤lia els l¨ªders de la Lliga o els Grills competeixen entre ells a trav¨¦s de les xarxes, les televisions i les pol¨ªtiques de comunicaci¨® al p¨²blic m¨¦s descarnades que mai h¨¤gim vist. La partitocr¨¤cia, que tant hem criticat, no ha fet una altra cosa que mudar de pell.

Macron va guanyar d'una manera innovadora en apostar per ignorar no nom¨¦s els partits, sin¨® la l¨°gica de prim¨¤ries en els partits. Va crear un aparell-moviment que amb un redu?t equip d'experts no en teoria socialista o liberal, sin¨® en comunicaci¨® pol¨ªtica, el va portar a la presid¨¨ncia de Fran?a. En el cas catal¨¤, Ada Colau haur¨¤ d'apostar m¨¦s per aquesta l¨ªnia d'acci¨® que per la creaci¨® d'un partit a la seva mesura, perqu¨¨ es tractaria d'un camp de mines. I l'independentisme no t¨¦ un partit per¨° tampoc una s¨°lida coalici¨®. T¨¦, com diu el refrany, m¨¦s caps que indis, i t¨¦ dos presidents que s¨®n massa. Els partits ¡°de deb¨°¡± en el seu si, com ERC, faran b¨¦ a no deixar-se convertir en maionesa. ?s una forma de parlar.

Pere Vilanova es catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.