Opi

Quan una organitzaci¨® pol¨ªtica o un particular es mostren inclinats a buscar un equilibri entre les propostes de la socialdemocr¨¤cia i el liberalisme, susciten a l¡¯acte en els partidaris de l¡¯esquerra integrista i els seus dirigents una irada reacci¨® de condemna moral. Hi veuen fariseisme, perqu¨¨ consideren fora de tota l¨°gica progressista la pretensi¨® de regir-se per la realitat dels fets i no per les consignes d¡¯una ideologia impermeable, i despatxen l¡¯assumpte amb un vell sil¡¤logisme: ¡°Si diuen que no s¨®n ni d¡¯esquerres ni de dretes, ¨¦s que s¨®n de dretes¡±. ?s una d¡¯aquelles m¨¤ximes que es diuen, no com el producte d¡¯una reflexi¨®, sin¨® com un reflex condicionat, i l¡¯efic¨¤cia de la seva repetici¨® descansa en la suggesti¨® m¨°rbida que causa la paraula dreta?en l¡¯imaginari dels que adquireixen mim¨¨ticament la frase.

?s el s¨ªmptoma d¡¯una descomposici¨®, perqu¨¨ la s¨ªntesi del centreesquerra i el centredreta ha configurat la democr¨¤cia europea des de la segona meitat del segle XX, i el menyspreu de qu¨¨ ¨¦s objecte indica que una part important de l¡¯opini¨® p¨²blica, la que domina en l¡¯educaci¨® i la cultura, i alimenta les xarxes socials, renuncia als beneficis, els drets, les llibertats, la forma de vida privilegiada que han conegut les ¨²ltimes generacions d¡¯europeus. Mentre que la dreta postmoderna t¨¦ molt poc a veure amb la seva predecessora d¡¯abans de la Segona Gran Guerra, l¡¯esquerra postmoderna, la que a la caiguda de la Uni¨® Sovi¨¨tica va trobar una ra¨® de ser en l¡¯ecologisme, la lluita contra els transg¨¨nics i la defensa de les identitats col¡¤lectives, ha anat a parar de nou a les tenebres dels anys trenta i de la Guerra Freda. Alguns dels objectius que ambiciona no haurien excitat els ¨¤nims dels seus avis, per¨° els mou el mateix afany de substituir l¡¯ordre democr¨¤tic per una utopia revolucion¨¤ria. Coincideixen en aix¨° amb l¡¯extrema dreta i el nacionalisme, i no ha doncs d¡¯estranyar ning¨² que en ocasions s¡¯hi ajuntin amb tanta facilitat.

El 1955, Raymond Aron va escriure L¡¯opium des intellectuels per refutar la dr¨¤stica separaci¨® que en aquells anys es produ?a a Fran?a entre la dreta i l¡¯esquerra, i mostrar les arrels m¨ªtiques del pensament de l¡¯esquerra radical. Sartre i els intel¡¤lectuals progressistes del moment justifiquen els crims de la Uni¨® Sovi¨¨tica en nom del triomf ineluctable del proletariat, s¡¯impliquen en la revoluci¨® cubana o adopten la fe maoista sense tenir la menor idea del que passa a la Xina, mentre protesten en¨¨rgicament per qualsevol acci¨® dels Estats Units. L¡¯adhesi¨® al comunisme dels pensadors francesos permetia revestir-se amb el posat moral del comprom¨ªs. Si per Marx la religi¨® era l¡¯opi del poble, per Aron el misticisme revolucionari ¨¦s l¡¯opi dels intel¡¤lecuals. Avui el paper dels intel¡¤lectuals l¡¯ocupen amb m¨¦s efic¨¤cia els personatges medi¨¤tics. El consum d¡¯opi s¡¯ha democratitzat.