Combat per l'1-O

¡°L¡¯1 d¡¯octubre ¨¦s la data m¨¦s important en la hist¨°ria de Catalunya dels ¨²ltims tres segles, sens dubte¡±. Ho va escriure Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira en la seva columna a Naci¨® Digital, el 27 de juny. No ¨¦s una boutade, sin¨® una convicci¨®. ?s tamb¨¦ una evid¨¨ncia del que ser¨¤ l¡¯element central entorn del qual es vertebrar¨¤ la public¨ªstica de l¡¯independentisme a partir de la tardor.

A ning¨² se li escapa, a m¨¦s, que amb l¡¯horitz¨® primaveral dels comicis municipals i europeus, l¡¯1-O ¨¦s un caramel per tra?ar la campanya electoral. ?s per aix¨° que aquests dies l¡¯independentisme discuteix quina facci¨® va contribuir m¨¦s a fer-lo possible. En el seu discurs per a la confer¨¨ncia nacional d¡¯ERC, Oriol Junqueras marcava territori i atorgava el m¨¨rit a la seva formaci¨®.

M¨¦s enll¨¤ de si va ser aix¨ª o no, presentar-se com el capdavanter de l¡¯1-O pret¨¦n calmar els seus i evitar que es dubti del comprom¨ªs d¡¯ERC amb la Rep¨²blica, malgrat que la pon¨¨ncia aprovada no advoqui de manera expl¨ªcita per la via unilateral. Imagineu-vos com est¨¤ el panorama independentista perqu¨¨ Esquerra hagi de mostrar credencials republicanes!

Perqu¨¨ ning¨² agafi el seu formatge, les altres formacions de seguida han sortit en tromba. Des de les declaracions m¨¦s moderades de la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ¡°l¡¯1-O ¨¦s patrimoni de tots¡±, fins a les m¨¦s contundents del portaveu adjunt de Junts per Catalunya (JxCat), Eduard Pujol, ¡°som els m¨¦s valents [¡­], nosaltres no ens hem mogut¡±.

A partir de setembre veurem dues versions marquetinianes de l¡¯1-O, no necess¨¤riament contradict¨°ries entre si. Totes dues partiran d¡¯aquesta data com a fita fundacional de la Rep¨²blica catalana. Resulta que si en algun moment s¡¯arrib¨¦s a constituir l¡¯Estat catal¨¤ s¡¯abandonaria l¡¯11-S com a dia nacional amb l¡¯argument que ja n¡¯hi ha prou de celebrar derrotes, per establir l¡¯1-O com una vict¨°ria popular m¨¦s d¡¯acord amb els temps en qu¨¨ el ¡°poble¡± ¨¦s el subjecte pel qual ha de passar tot.

Una versi¨® presentar¨¤ l¡¯1-O com ¡°la voluntat, per sobre dels impediments, de votar dels catalans¡±. Cal recordar que l¡¯aposta per dirimir la relaci¨® Catalunya-Espanya mitjan?ant un refer¨¨ndum ¡ªpactat¡ª t¨¦, segons les enquestes, un ampli suport. Aquesta mirada, segons com es presenti, pot incloure l¡¯espai que representa Catalunya en Com¨², que va voler veure l¡¯1-O com ¡°una mobilitzaci¨® leg¨ªtima¡± o, en paraules d¡¯Ada Colau, com ¡°un acte de sobirania popular¡±.

La segona versi¨® aprofundir¨¤ en les c¨¤rregues policials. Aquesta, menys propositiva, intentar¨¤ convertir l¡¯1-O en un punt de no retorn emocional. Encara que no hi tingui res a veure, el relat en aquest sentit parteix de la mateixa l¨°gica amb la qual els independentistes irlandesos van dur a terme l¡¯Al?ament de Pasqua del 1916.

Patrick Pearse, James Connolly, Thomas J. Clarke i la seva amalgama de voluntaris van planejar una revolta assumint que si no aconseguien el seu objectiu politicomilitar el seu ¡°sacrifici¡± seria un punt d¡¯inflexi¨® en la relaci¨® emocional dels irlandesos amb l¡¯Imperi brit¨¤nic. La seva pretensi¨® ¨²ltima va tenir un ¨¨xit rotund.

En el moment de la revolta els seus conciutadans els van veure com uns temeraris. La detenci¨® i execuci¨® posterior de la quinzena de l¨ªders va fer canviar l¡¯estat d¡¯opini¨® a Irlanda. La desproporci¨® de la resposta brit¨¤nica ¡ªjudicial i militar¡ª, lluny de resoldre el problema, el va galvanitzar. Els revoltats van esdevenir m¨¤rtirs i la seva insurrecci¨® va contribuir al fet que la poblaci¨® irlandesa de forma majorit¨¤ria s¡¯alien¨¦s mentalment de Londres.

L¡¯episodi ha estat sempre molt present en el separatisme catal¨¤ i encara ho est¨¤ en algunes ments pensants de la seva public¨ªstica actual. Simplifico perqu¨¨ no me¡¯n queda una altra, tot i que la q¨¹esti¨® no ¨¦s de blancs i negres: mentre que la primera versi¨® de l¡¯1-O sembla m¨¦s present en l¡¯¨¤nim d¡¯ERC, la propensi¨® a la versi¨® a la irlandesa sembla estar-ho m¨¦s en JxCat ¡ªno el PDeCAT¡ª i fins i tot en la direcci¨® actual de l¡¯ANC.

El que passa ¨¦s que si algun dia naix¨¦s la Rep¨²blica catalana seria la intelligentsia del futur qui tra?aria el relat de l¡¯esdevingut. Igual que avui a Irlanda es considera Pearse, que es va atribuir el t¨ªtol de president de la Rep¨²blica (que no va veure), com la figura prominent de l¡¯Al?ament quan en realitat Clarke en va ser la ment pensant. Si, d¡¯altra banda, no passa res, el p¨²blic de Junqueras, Pujol i Pascal haur¨¤ viscut un nou intercanvi de retrets preelectorals sobre el sexe dels ¨¤ngels a qu¨¨ els historiadors potser dedicaran una nota.

El president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, ha demanat ¡°girar full respecte a l¡¯1 d¡¯octubre¡±. Al contrari, l¡¯independentisme estirar¨¤ l¡¯1-O com un xiclet, com anuncia el llibre del fot¨°graf Jordi Borr¨¤s que el president Torra li va regalar al Rei a Tarragona, Dies que duraran anys. Com es pot oblidar si, com expressava Carod-Rovira, ¡°¨¦s, simb¨°licament, el nostre capital m¨¦s destacat¡±. Ho comprovarem a la tornada a l¡¯escola.