Adri¨¤ Pujol: ¡°El 90% del que es publica ¨¦s autoficci¨® barata mal feta¡±

"Em deu estar collonant¡±, vaig pensar en veure que Adri¨¤ Pujol Cruells (Begur, 1974) signava el mail amb qu¨¨ acord¨¤vem aquesta entrevista amb una humil lletra A, justament la que ha om¨¨s en la celebrada traducci¨® de La desparition de Perec, rebatejada com L¡¯eclipsi (L¡¯Aven?). Una productivitat abundant o nom¨¦s l¡¯atzar (segons ell) ha fet que a les llibreries concorrin altres seves novetats: Els barcelonins, cr¨°nica antropol¨°gica de la fauna capitalina, i El fill del corrector, tot un divertiment literari de la m¨¤ del traductor Rub¨¦n Mart¨ªn Gir¨¢ldez. I ja t¨¦ novel¡¤la.

Pregunta. Un segon premi per L¡¯eclipsi, i aix¨° que va comen?ar com un passatemps...

Resposta. Un passatemps que va durar sis anys. Vaig mirar qui havia fet Perec en catal¨¤ i vaig veure que era L¡¯Aven?. I com que tinc molta parauleria, els vaig conv¨¨ncer, amb l¡¯avantatge de dir ¡°no us estic demanant diners, el que vull ¨¦s que aix¨° surti¡±.

P. Si omets una lletra pots tirar de diccionari, per¨° evites el femen¨ª singular, els verbs de la primera conjugaci¨®... ?s prescindir d¡¯un tros de la llengua.

R. D¡¯una pota. Totes les traduccions que s¡¯han fet d¡¯aquest llibre l¡¯han versionat, totes han tornat a jugar el joc. Conserves la trama, conserves els personatges, per¨° el llibre ¨¦s nou. Per aix¨° diu versi¨®, no traducci¨®.

P. El traductor quin l¨ªmit t¨¦? Traduir Perec, de fet, dona via lliure...

R. Quan el traductor no t¨¦ el pes de l¡¯enc¨¤rrec, de la cosa oficial, no t¨¦ l¨ªmits. Ara b¨¦, per al traductor professional, que n¡¯ha de viure, i que no es pot permetre el luxe d¡¯anar fent pijades com Perec, el l¨ªmit ¨¦s la fidelitat. La traducci¨® s¨®n tres potes: fidelitat a l¡¯original, capacitat nostrativa, de portar cap aqu¨ª, i que la petjada del traductor no es noti gaire per¨° que hi sigui.

P. Si el traductor s¡¯hi engresca, pot acabar com Rub¨¦n Mart¨ªn Gir¨¢ndez, i convertir la traducci¨® en un pretext per fer un assaig literari de m¨²ltiples lectures. Podem fer aquest joc?

¡°Sembla que el catal¨¤ es mor, i com m¨¦s producci¨®, com m¨¦s bonrotllisme, m¨¦s b¨¦ anirem, i no ¨¦s veritat. Es publica massa¡±

R. Si ¨¦s expl¨ªcit s¨ª, el que no es pot fer ¨¦s dissimular. Hi ha casos flagrants de traductors discapacitats que han arribat a un par¨¤graf complex i se l¡¯han carregat. En una traducci¨® d¡¯Els viatges de Gulliver arriba un punt en qu¨¨ hi ha un passatge molt complex de llenguatge mariner, que a m¨¦s a m¨¦s ¨¦s ir¨°nic, i com que el traductor no el pot traduir se¡¯l salta, i aix¨° est¨¤ publicat. De passatges perduts en traduccions n¡¯¨¦s ple. Aix¨° ho pots fer, per¨° has d¡¯avisar, i l¡¯¨²nica manera ¨¦s com hem fet el Rub¨¦n i jo, fent-ho de broma.

P. Ten¨ªeu la idea de fer El fill del corrector?

R. No, ¨¦s una idea dels editors, que ens van trucar i ens van dir, tenim una idea boja, creiem que sou dos enfants terribles, i volem que feu alguna cosa junts. L¡¯excusa perfecta ¨¦s un text meu, i em diuen allarga aquest text i que el Rub¨¦n hi foti m¨¤. Tenim sort que un editor es jugui la pasta en aix¨°. Som uns nens mimats que ens van b¨¦ les coses a nivell creatiu. No en vivim, d¡¯aix¨°.

P. I aquesta fal¡¤lera seva per trencar els g¨¨neres? Fa un tractat sobre literatura que ¨¦s una traducci¨®, una guia tur¨ªstica que no ¨¦s una guia tur¨ªstica...

R. Podria semblar que ¨¦s per ¨¦pater, per dir ¡°mireu com en s¨¦¡±, per¨° sempre em surt aix¨ª, el meu primer lector soc jo. I a mi m¡¯agraden aquest tipus de llibres; per tant, quin tipus de llibres haig d¡¯escriure? Ara b¨¦, el motiu de fer-los no ¨¦s trencar perqu¨¨ s¨ª. Aix¨° ¨¦s absurd. Quan alg¨² trenca perqu¨¨ s¨ª se li veu el llaut¨®, de seguida es veu que all¨¤ al darrere nom¨¦s hi ha fum, que no hi ha res.

P. Cap altre g¨¨nere per trencar? Cap projecte en marxa?

R. Ara traduir¨¦ una novel¡¤la en versos alexandrins, i vull mantenir-ne la rima. I aix¨° per a mi ja ¨¦s un acte creatiu de cam¨¤lic. I he fet una novel¡¤la, per¨° em sembla que no trenca res. B¨¦, l¡¯idioma s¨ª, com sempre.

P. Qu¨¨ se n¡¯ha fet, de la ficci¨®?

¡°Com que tanta gent t¨¦ tantes finestres per expressar el seu jo, hem esdevingut professionals del jo, el mec¨¤nic, el lampista, tothom¡±

R. La ficci¨® no ha marxat mai. Ara el jo ho empantanega tot, d¡¯acord, per¨° no deixen de ser grans ficcions. El Knausgard, qu¨¨ es pensa que ¨¦s, la gent? La vida de veritat d¡¯aquell senyor? Qu¨¨ va!

P. L¡¯abund¨¤ncia d¡¯autoficci¨® t¨¦ alguna cosa a veure amb les xarxes socials, amb l¡¯exposici¨® del jo?

R. Som professionals del jo. Com que tanta gent t¨¦ tantes finestres per expressar el seu jo, hem esdevingut professionals del jo, el mec¨¤nic, el lampista, tothom. Mira on estic, mira quina foto. Aix¨° abans era patrimoni de quatre literats, Montaigne i quatre m¨¦s. Per tant, aix¨° ¨¦s una democratitzaci¨®, i ¨¦s benvinguda. Els bons, dins d¡¯aquest mundillo d¡¯hiperinflaci¨® del jo, seguiran sent els bons, i tota la morralla quedar¨¤ a baix. Com ha passat sempre.

P. I els haurem de valorar per altres coses...

R. Les coses de tota la vida. El domini de l¡¯idioma, domini de trames, domini d¡¯entrades i sortides de personatges... I qui no ho domini, per molt que tingui una hist¨°ria interessant¨ªssima al darrere, fracassar¨¤. En aquest sentit s¡¯ha de recon¨¨ixer el talent de Knausgard, que t¡¯explica una vida que no val un duro.

P. ?s llavors un problema de recepci¨®?

R. I de manca d¡¯educaci¨® lectora. La gent s¡¯ha tornat boja amb el jo. La gent nom¨¦s vol consumir jos, realities. Con¨¨ixer la vida de l¡¯escriptor ¨¦s fabul¨®s. I els escriptors prou valents per sobreviure a la identificaci¨® entre autor i obra, aqu¨ª estem. I tenim ¨¨xit, perqu¨¨ ja sabem el que estem fent. Que ens confonguin amb l¡¯obra? Fant¨¤stic, tu. Com m¨¦s gent tingui una idea formada a partir dels llibres, m¨¦s salvat estar¨¦ jo amb la meva vida privada, que ning¨² coneix.

P. I com veu el panorama actual en catal¨¤? Fa tres o quatre anys que el premi Llibreter va a una primera novel¡¤la, amb gent que fa primera novel¡¤la i destaca.

R. Els premis a una primera obra fan m¨¦s mal que b¨¦. La gent que guanya el Documenta, el Llibreter, l¡¯Anagrama, amb primera o segona obra, de cop i volta se situen en un lloc que ja no t¨¦ res a veure amb la creaci¨®, sin¨® amb la producci¨®. La creaci¨® neix d¡¯una necessitat: vull fer aquest llibre. La producci¨® neix d¡¯una altra cosa que ¨¦s el mercat. Aquests premis inflen l¡¯ego d¡¯escriptors que no s¨®n escriptors encara. Els posen en una situaci¨® que els fa m¨¦s mal que b¨¦, aix¨° ¨¦s, una projecci¨® als mitjans i 18 ressenyes al diari Ara de bonrotllisme, ¡°¨¦s la revelaci¨® de l¡¯any perqu¨¨ ha baixat a les profunditats de l¡¯¨¦sser hum¨¤¡±. Amb una primera novel¡¤la? Aix¨° ¨¦s impossible! El que s¡¯ha de fer ¨¦s cuidar aquesta gent, que t¨¦ ganes d¡¯escriure, a partir de dues coses: bons editors i un sistema de beques per a qui ho necessiti, per fer-los cr¨¦ixer. A m¨¦s, el globus literari catal¨¤ est¨¤ molt inflat. Els correctors no donen l¡¯abast, aixeques una pedra i hi ha un editor nou, tothom escriu, hi ha m¨¦s gent escrivint que llegint. Ens passem el dia creant tuits divertits, un post que no s¨¦ qu¨¨... Tothom ¨¦s suficientment fr¨ªvol com per publicar qualsevol merda. El 90% del que es publica en catal¨¤ ¨¦s autoficci¨® barata mal feta. ¡°Jo he patit molt, vaig a explicar-vos-ho¡±, ¡°se m¡¯ha mort el pare, ara us ho explicar¨¦¡±, ¡°m¡¯han violat, ara us ho explicar¨¦¡±. O treballa de valent per explicar-ho d¡¯una manera que sigui liter¨¤ria, o calli.

P. I quin ¨¦s el problema?

R. El problema ¨¦s que la gent de seguida dona per bones coses que no ho s¨®n. De qui ¨¦s culpa? Dels editors? Una mica. De les xarxes? For?a bastant. Del bonrotllisme que deia Jordi Llovet l¡¯altre dia, que no hi ha cr¨ªtica? Tamb¨¦. I de cultura arrossegada sempre amb la crossa de la subvenci¨® o de la sala de gu¨¤rdia d¡¯una mena de patrimoni que s¡¯est¨¤ morint. Als anys vint o als anys setanta eren molt m¨¦s valents, i no pas ara nosaltres. Ara sembla que el catal¨¤ es mor, i com m¨¦s producci¨®, com m¨¦s bonrotllisme, m¨¦s b¨¦ anirem, i no ¨¦s veritat. Es publica massa. Stop publicar. Prou. I aix¨° que jo publico molt, per¨° puc defensar la qualitat dels meus llibres. Puc discutir amb un cr¨ªtic la feina que faig. En canvi, hi ha primeres obres, amb premi Llibreter, amb premi Documenta, o sense premi, que no valen un duro. I aix¨° ho sabem tots, i ning¨² ho diu. Tot el que es publica ¨¦s l¡¯h¨°stia en patinet, bon¨ªssim. No pot ser que tot sigui tan bo.

P. I com petem la bombolla?

R. Els premis han de ser a obra publicada. Reservar una petita quota per premiar primeres obres, coses in¨¨dites, i un parell de premis grossos. I sobretot m¨¦s cultura lectora. Jo llegeixo sis llibres a la setmana, em sembla el m¨ªnim si vols escriure. No pots fer un aplec de tuits i convertir-ho en primera novel¡¤la, que ¨¦s el que sol passar, de frases gracioses una darrere l¡¯altra. O tamb¨¦ podr¨ªem rebobinar, i dir que no hi ha cap problema, que des d¡¯una ¨°ptima darwinista acabaran surant els millors.

P. Quin ¨¦s el moment de la llengua liter¨¤ria?

R. En mans de Marta Rojals, Llucia Ramis, Joan Tod¨®, sobretot, de Borja Baguny¨¤ i Josep Pedrals, la llengua est¨¤ perfecta. I despr¨¦s hi ha la sordidesa de tota la vida, la terregada il¡¤legible. Per¨° aix¨° ha estat sempre. Els bons s¨®n un gust¨¤s, i la cosa est¨¤ salvada. La meva opci¨® no ¨¦s bona per salvar una llengua, m¨¦s aviat ¨¦s pr¨°pia dels que pensem que la llengua ja est¨¤ salvada, i que llavors pots fer el que vols. No hi ha cosa que suporti menys que els escriptors que ploren perqu¨¨ la llengua es mor... ja ho sabem, per¨° ens podem posar a treballar? Podem treballar en catal¨¤ com un franc¨¨s treballa en franc¨¨s? L¡¯escriptor ¨¦s alg¨² que ¨¦s lliure dins una llengua feta, acabada, imperial, collonuda.