Paisatges d¡¯Estat fallit

?s una estranya vict¨°ria particularista que una hipot¨¨tica rep¨²blica catalana sigui, abans de n¨¤ixer, un Estat fallit. De fet, sempre ho va ser. Ja era gaireb¨¦ de matinada quan la majoria de Junts pel S¨ª i la CUP feren aprovar la Llei de transitorietat jur¨ªdica que en l¡¯¨¤nim exultant de l¡¯independentisme era de facto una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia encara que es consider¨¦s diferida. Aquell 8 de setembre va ser una llarga nit de descontentament perqu¨¨ el futur de Catalunya quedava fora de la llei i de la vig¨¨ncia jur¨ªdica de l¡¯Estatut. La llei posava ¡ªdigu¨¦ un diputat¡ª ¡°en mans del poble les eines per construir la Constituci¨® del nou Estat¡±. Quina llei? Quin poble? Quin Estat? Ara per ara, encara no ho sabem. Si de cas, podem considerar-ho un ser o no ser diferit en fals, deslligat de l¡¯Estat de dret i d¡¯un demos plural.

Tot all¨° va durar una exhalaci¨® i des d¡¯aleshores Catalunya ha passat per un refer¨¨ndum il¡¤legal, l¡¯aplicaci¨® del 155 i unes eleccions auton¨°miques de resultat antag¨°nic: la llista d¡¯Arrimadas va ser la m¨¦s votada a la vegada que l¡¯independentisme sumava m¨¦s escons. Tot provenia d¡¯aquella nit de tanta incerta gl¨°ria que va deixar el futur Estat a la cuneta, fallit abans de posar-se a alenar. I ara, amb la perspectiva de les eleccions municipals i l¡¯ef¨ªmera empenta del tribunal de Holstein, el blue print de l¡¯Estat fallit consisteix que una bona majoria de municipis catalans independentistes ¡ªde demografia aparatosament escassa¡ª declarin la independ¨¨ncia l¡¯endem¨¤ del vot.

Enfrontada a l¡¯ordre constitucional, fora d¡¯Espanya i de la Uni¨® Europea, la nova rep¨²blica catalana seria autom¨¤ticament un Estat fallit i aix¨° fins i tot si a Barcelona fos factible una vict¨°ria que sum¨¦s els vots d¡¯Ada Colau i els independentistes. ?s un panorama de paisatges fallits, de tantes il¡¤lusions tra?des pel frau secessionista. Baroja citava un erudit basc ¡ªJuan de Perocheguy¡ª que havia escrit un estudi titulat Origen de la naci¨®n vascongada y de su lengua, de la que han dimanado las monarqu¨ªas francesa y espa?ola y la rep¨²blica de Venecia. Deia Baroja: ¡°Por poco no salen de la naci¨®n vasca el imperio de Persia o el de la China¡±.

A Catalunya retornen els apotecaris xalats que eren la primera avantguarda del catalanisme. Quim Torra ¨¦s hereu d¡¯aquella primera avantguarda, un Perocheguy que vol fundar quimeres d¡¯unitat a partir d¡¯una societat m¨¦s que heterog¨¨nia. ?s el malson premonitori d¡¯un Estat fallit abans de veure la llum. Si Perocheguy creia en una naci¨® basca precursora de l¡¯imperi persa, des de la Generalitat Quim Torra s¡¯acontenta amb el desgavell dram¨¤tic de Kosovo o Montenegro. Tamb¨¦ a l¡¯hora de fallir un pa¨ªs hi ha rebaixes.