La Crida Nacional, el ¡®melting pot¡¯ independentista

Despr¨¦s de la presentaci¨® de la Crida Nacional per la Rep¨²blica dilluns passat, 16 de juliol, a Barcelona, Pilar Rahola expressava en la seva columna a La Vanguardia que en el rerefons del nou projecte independentista liderat per Carles Puigdemont hi havia subjacent ¡°la dial¨¨ctica entre la idea de partit cl¨¤ssic i la de gran moviment a l¡¯estil de l¡¯Scottish National Party¡± (SNP). La met¨¤fora de la columnista propera a l¡¯expresident d¡¯assimilar la Crida al partit d¡¯Alex Salmond ha estat la m¨¦s utilitzada pel conjunt d¡¯analistes per intentar explicar en qu¨¨ consisteix la Crida.

La seva assimilaci¨® amb l¡¯SNP no ¨¦s m¨¦s que una simplificaci¨® basada en el fet que aquest ¨²ltim ¨¦s hegem¨°nic en l¡¯independentisme escoc¨¨s. No obstant aix¨°, com dibuixa el professor de la Universitat de Stirling Peter Lynch a SNP: The History of the Scottish National Party, aquest no ¨¦s un moviment sin¨® un partit pol¨ªtic tradicional que s¡¯ha modernitzat. Ivan Serrano, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Oberta de Catalunya, considera que a Catalunya ¡°¨¦s molt important la societat civil organitzada, mentre que a Esc¨°cia la mobilitzaci¨® social ¨¦s m¨¦s vertical i es canalitza a trav¨¦s dels partits. L¡¯SNP no rep tanta pressi¨® des del carrer per canviar l¡¯agenda pol¨ªtica¡±.

Andrew Dowling, historiador de la Universitat de Cardiff, coincideix a assenyalar que ¡°la societat catalana ¨¦s estructuralment diferent de l¡¯escocesa. La immigraci¨® d¡¯altres llocs del Regne Unit a Esc¨°cia ¨¦s molt minorit¨¤ria, al voltant d¡¯un 6%. La societat escocesa ¨¦s molt homog¨¨nia. No ¨¦s el cas de Catalunya¡±. L¡¯autor de The Rise of Catalan Independence: Spain¡¯s Territorial Crisis, afegeix que l¡¯SNP, fundat el 1934, ¡°va trigar molts anys a ser hegem¨°nic i nom¨¦s ho va aconseguir quan va fer un gir cap a l¡¯esquerra despr¨¦s dels seixanta¡±.

De fet, la Crida, segons l¡¯historiador Agust¨ª Colomines, un dels seus m¨¤xims ide¨°legs, s¡¯inspira ¡°en una combinaci¨® de l¡¯Assemblea Nacional Catalana i del PSUC¡±. Des del punt de vista ideol¨°gic ho fa ¡°en la resist¨¨ncia francesa perqu¨¨ hi participava gent de tota proced¨¨ncia¡±. No debades, la seva sigla, CNR, es pot llegir tamb¨¦ com a Consell Nacional de la Resist¨¨ncia, l¡¯¨°rgan que va coordinar els moviments hostils al Govern de Vichy i va presidir Jean Moulin, delegat del general De Gaulle.

Des del punt de vista organitzatiu, el moviment pret¨¦n assemblar-se a La R¨¦publique en Marche!, que en menys d¡¯un any va portar a l¡¯Elisi Emmanuel Macron. Pol¨ªticament, la Crida s¡¯assemblar¨¤ a l¡¯SNP en el sentit que tindr¨¤ agenda pol¨ªtica m¨¦s enll¨¤ de demanar la independ¨¨ncia i que ho far¨¤ en l¡¯espectre del centre-esquerra. Aix¨°, sens dubte, el far¨¤ entrar en compet¨¨ncia amb l¡¯espai natural d¡¯ERC, que viu l¡¯operaci¨® amb nerviosisme.

A m¨¦s de Colomines, entre els promotors de la Crida hi ha Ferran Mascarell i persones que es defineixen d¡¯esquerres, com Josep Ferrer i Llop, Germ¨¤ Bel, Toni Morral o Aurora Madaula, entre d¡¯altres. Des del vessant liberal s¡¯hi sumen figures com Marc Guerrero, Elsa Artadi i Eduard Pujol. Serrano veu l¨°gic que la Crida vulgui competir pel centre-esquerra ¡°per aconseguir un m¨ªnim del 30% dels vots, perqu¨¨ aix¨ª ¨¦s com es defineix la majoria de la poblaci¨® catalana¡±. I emfatitza que ¡°els 50 diputats de Mas el 2012 que va ser un mal resultat electoral seria bo ara per al nou projecte, vista la fragmentaci¨® dels espais¡±.

L¡¯objectiu de la Crida ¨¦s trencar la din¨¤mica dels acords entre partits que, segons els seus impulsors, ¡°ja s¡¯ha provat i no funciona¡±. Per intentar aconseguir l¡¯hegemonia, el moviment intentar¨¤ fer-ho a partir de la mobilitzaci¨® que permet el llegat emocional de l¡¯1-O i els judicis als l¨ªders independentistes en les properes eleccions municipals i europees o fins i tot en unes catalanes anticipades. Es pret¨¦n amb aix¨° fer un pas m¨¦s que l¡¯ANC, que no participa en la contesa electoral, i un pas que no permet fer Junts per Catalunya, per ser una marca electoral massa lligada al PDeCAT.

L'atenci¨® est¨¤ posada ara en el conclave dels exconvergents d¡¯aquest cap de setmana i en la seva decisi¨® de participar o no en el nou moviment. El que es decideixi ser¨¤ menys important del que es pressuposa. Els impulsors de la Crida no han gastat energies intentant aconseguir aliances pr¨¨vies amb ERC o Dem¨°crates perqu¨¨ el que es pret¨¦n ¨¦s que el projecte l¡¯impulsi l¡¯electorat d¡¯ampli espectre. I, per tant, que siguin les bases qui buidin les altres formacions des de baix sense haver de passar pels peatges dels acords entre direccions. ¡°En diuen populisme ¡ªresumeix Colomines¡ª, per¨° ni tan sols ho ¨¦s en la mesura en qu¨¨ els moviments de resist¨¨ncia nacional ho s¨®n¡±. Ara s¡¯ha de veure si en el cam¨ª a la consolidaci¨® de la Crida Carles Puigdemont abandonar¨¤ la milit¨¤ncia al PDeCAT.