Discreci¨® for?osa per als migrants acollits a Barcelona

El passatge Dos de Maig ¨¦s una via poc transitada a tocar de l'Hospital de Sant Pau. En unes instal¡¤lacions municipals per a persones sense llar, l'Ajuntament de Barcelona hi ha allotjat 70 dels 300 migrants que el juny passat van arribar en autocars procedents d'Andalusia, despr¨¦s de desembarcar-hi en pasteres. Quan cau el sol, aquests joves surten a fer un volt en grups petits. El pas per Barcelona dels estrangers que han aterrat darrerament a la ciutat ¨¦s discret i allunyat de l'atenci¨® medi¨¤tica que havia causat inicialment. L'objectiu de la majoria ¨¦s continuar cap al nord. Els que volen romandre-hi, miren d'adaptar-se contra rellotge.

Mamadou Massi¨¦ t¨¦ 19 anys i ¨¦s de Guinea Conakry. A les set del vespre surt del centre d'emerg¨¨ncies del passatge Dos de Maig. Pren una mica l'aire i marxa a peu fins a un altre espai d'emerg¨¨ncies socials que l'Ajuntament t¨¦ al carrer Llacuna, al Poblenou. All¨¤ hi t¨¦ amics, companys de periple; volen viatjar cap a Fran?a, on tenen coneguts que els rebran. A les portes del Centre d'Urg¨¨ncies i Emerg¨¨ncies Socials (CUESB) de Llacuna s'hi apleguen una desena de nois subsaharians, tots mirant v¨ªdeos amb els m¨°bils o parlant amb la fam¨ªlia. Els ve?ns els saluden, amb els cambrers del restaurant d'enfront parlen i fan broma.

El CUESB, com el centre d'acollida de Dos de Maig, s'ubica en un carrer amb poca densitat de ve?ns. La majoria dels 60 migrants que la ONG Open Arms va desembarcar el 8 de juliol a Barcelona, van ser allotjats a la resid¨¨ncia Blume, als l¨ªmits d'Esplugues de Llobregat, tamb¨¦ una zona menys densa en habitants. La Creu Roja supervisa l'estada en aquests centres i hi estableix unes normes de resid¨¨ncia: a les 23:30 es tanquen les portes i qui no hi sigui abans, perd aquella nit la pla?a per dormir. Tamb¨¦ s'han contractat guardes jurats per custodiar els accessos als centres d'acollida.

Josep Vasco viu al passatge Dos de Maig des de fa 47 anys. Mec¨¤nic jubilat, va emigrar a Barcelona amb 18 anys procedent de Camarasa (Lleida). Vasco explica que la pres¨¨ncia dels immigrants ¨¦s una novetat, per¨° sense conflictes: ¡°Algun ve¨ª s'ha queixat perqu¨¨ s'asseuen al carrer, tot i que no fan res que incomodi. Tothom ha de ser comprensiu¡±. Les administracions col¡¤laboren amb entitats del tercer sector per assumir l'arribada de migrants, sobretot per als demandants d'asil. Bayt-Al-Thaqafa (Bayt) ¨¦s una organitzaci¨® que at¨¦n i forma migrants, un 70% nouvinguts. Bayt t¨¦ quinze pisos d'acollida distribu?ts per Barcelona, Sant Andreu de la Barca i Sant Vicen? dels Horts. La coordinadora de Bayt, Mireia Aguado, creu que els habitatges d'acollida no poden estar concentrats en pocs edificis: ¡°No pots tenir cinc pisos en un mateix bloc perqu¨¨ aleshores ¨¦s quan pot haver-hi problemes¡±.

Aguado detalla que es fan trobades amb les comunitats de ve?ns per explicar les circumst¨¤ncies dels immigrants, al mateix temps que pressionen els nouvinguts a adaptar-se a la societat: al marge de les classes de castell¨¤ i d'oficis que reben, se'ls encoratja a que participin en activitat del barri, que utilitzin l'esport com a eina d'integraci¨® o la vida escolar dels seus fills. Propostes similars a les que ofereix a les seves oficines el Servei d'Atenci¨® a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) ¨Cl'organisme municipal que assisteix els estrangers a Barcelona. La fundaci¨® Benallar, dedicada a la integraci¨® de sense papers i a l'acompanyament de demandants d'asil, imparteix cursos de cultura general perqu¨¨ obtinguin el certificat d'integraci¨® que expedeix la Generalitat. Aquest document facilita el proc¨¦s burocr¨¤tic d'assentament, diu Merc¨¨ Bros, cap del programa de sol¡¤licitants d'asil de Benallar. Tant Bros com Aguado subratllen que els immigrants requereixen un temps d'adaptaci¨® en qu¨¨ el m¨¦s efectiu ¨¦s que estiguin acompanyats. ¡°S¨®n coses tan b¨¤siques com agafar el transport p¨²blic; hi ha persones que venen d'entorns rurals i mai han vist un metro¡±, il¡¤lustra Aguado.

El bar¨°metre del Centre d'Estudis d'Opini¨® de la Generalitat (CEO) d'aquest juliol indica que nom¨¦s un 4,8% dels catalans veu la immigraci¨® com un dels seus principals problemes. El percentatge, per¨°, va lleugerament en augment: al bar¨°metre del gener del 2018 era del 3,1% i a l'¨²ltim del 2017, del 2,7%. L'Ajuntament de Barcelona nega que mantingui en espais separats els migrants acollits per¨° afegeix que ¡°la m¨¤xima prioritat ¨¦s assistir-los i mantenir la seva privacitat¡±. El govern municipal ¡°aposta per la dispersi¨®¡± dels sol¡¤licitants d'asil, perqu¨¨ aix¨ª ¡°l'impacte en el territori no ser¨¤ elevat¡±.

?ngels Pont, directora del centre d'estudis GESOP, creu que ¡°la imatge de la immigraci¨® com un problema ha retrocedit els ¨²ltims anys¡±. Pont avisa que les persones poden respondre a partir del que consideren ¡°pol¨ªticament correcte¡±, per¨° que en el seu dia a dia mantenen un altre pensament: ¡°Aquesta q¨¹esti¨® sovint apareix de forma espont¨¤nia i genera m¨¦s consens (i certa crispaci¨®) del que es podria pensar: ?reben m¨¦s ajuts que els d¡¯aqu¨ª, els hi faciliten l¡¯obertura de comer?os, es queden amb les beques menjador?. Alguns parlen de canvis en els seus comportaments: busquen un altre barri per viure, porten els fills a escoles de fora del barri¡±.

El ministeri de l'Interior confirma que els immigrants a Barcelona procedents d'Andalusia i dels rescatats per Open Arms, tenen 30 dies per regularitzar la seva situaci¨®. Passat aquest termini s'iniciar¨¤ el proc¨¦s d'expulsi¨® per als que continu?n com a il¡¤legals. Un portaveu d'Interior d¨®na per fet que la majoria continuaran el seu viatge previst cap a d'altres pa?sos europeus. Bros valora que l'atenci¨® medi¨¤tica d'aquests casos pot servir per ¡°treure la gent de la seva zona de confort¡±. Aguado indica que la ciutadania ha d'assumir que por moltes dificultats que les autoritats hi posin a les fronteres de la UE, els migrants continuaran arribant a Europa.