Els refugiats s¨®n una excepci¨®

Merc¨¨ Bros no ha conegut mai un refugiat malgrat que ¨¦s la responsable del programa d'atenci¨® de demandants d'asil de la fundaci¨® Benallar. L'entitat ha at¨¨s en dos anys 20 persones procedents del programa d'ajut Nausica, dins del pla municipal Barcelona Ciutat Refugi, iniciat el 2015: d'aquestes 20 persones, cap ha aconseguit, de moment, l'estatus legal que les considera refugiades. L'organitzaci¨® Bayt-Al-Thaqafa (Bayt) col¡¤labora des de fa dos anys amb el pla estatal d'atenci¨® als refugiats: de 70 sol¡¤licitants d'asil que han acollit, nom¨¦s 2 han aconseguit ser oficialment refugiats. ¡°Els preparem per a una resoluci¨® negativa perqu¨¨ en el moment que es rebutja la seva petici¨® ja siguin aut¨°noms i puguin establir-s'hi¡±, explica Mireia Aguado, coordinador de Bayt.

Els experts confirmen que hi ha un ab¨²s de la paraula refugiat. Una persona refugiada ¨¦s la que ha obtingut l'asil. La Comissi¨® Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) critica que el Govern rebutja 2 de cada 3 peticions d'asil: de les 13.350 resolucions sobre sol¡¤licituds d'asil el 2017, nom¨¦s 595 van ser favorables. El Govern reconeix que almenys a un ter? dels demandants els amena?a algun tipus de perill i va concedir 4.080 permisos de protecci¨® subsidi¨¤ria, un estatus legal que corrobora que la persona, malgrat que no ¨¦s refugiada, corre un risc si torna al seu pa¨ªs. Tamb¨¦ s¨®n minoria els immigrants que intenten sol¡¤licitar el dret d'asil: per fer-ho cal passar primer uns ex¨¤mens previs del Ministeri de l'Interior. El Servei d'Atenci¨® a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l'Ajuntament de Barcelona va atendre el 2017 gaireb¨¦ 17.000 persones, un ter? de les quals ¨C4.405¨C tenien les condicions per reclamar l'asil.

Vene?olans, principals sol¡¤licitants d'asil

El n¨²mero de sol¡¤licitants d'asil atesos pel SAIER s'ha triplicat des del 2015, quan va comen?ar el pla Ciutat Refugi. El principal grup de demandants d'asil a Barcelona ¨Ci al conjunt d'Espanya¨C s¨®n els vene?olans, amb 1.045 demandes teses al SAIER entre el gener i el maig del 2018 ¨Cd'un total de 3.589¨C. Els segueixen com a destacats nacionals de Col¨°mbia ¨C449¨C, Hondures ¨C375¨C i El Salvador ¨C297. El col¡¤lectiu ucra?n¨¨s va ser el segon sol¡¤licitant el 2017, darrere de Vene?uela.

La CEAR informa que a Espanya hi ha 40.000 sol¡¤licitants d'asil. El per¨ªode de resoluci¨® pot durar m¨¦s de dos anys. Durant aquest temps, els sol¡¤licitants resideixen legalment amb ajuts d'habitatge, escola i manutenci¨®. Passats els dos anys hi ha diversos programes, com el de Barcelona Ciutat Refugi, que amplien en sis mesos l'assist¨¨ncia econ¨°mica, residencial i formativa. Entitats com Bayt o Benallar donen classes d'idiomes ¨Caprendre el castell¨¤ ¨¦s obligatori per obtenir l'asil¨C i organitzen programes formatius. Benallar ofereix tallers d'horticultura i desvia els seus acollits a cursos de restauraci¨®, electromec¨¤nica o manipulaci¨® d'aliments. A Bayt han aconseguit que tinguin ingressos propis la majoria de les 19 fam¨ªlies de sol¡¤licitants d'asil que han assistit, en professions com cuiner, inform¨¤tica o socorrisme. L'Ajuntament subratlla que l'acompanyament de les organitzacions i dels voluntaris ¨¦s clau per a una bona integraci¨®. Aguado afegeix que un bon assessorament legal pot ser determinant perqu¨¨, per exemple, moltes immigrants desconeixen que la viol¨¨ncia de g¨¨nere tamb¨¦ ¨¦s una ra¨® per demandar l'asil.

Els representants de Bayt expliquen que les peticions per fer voluntariat han augmentat: ¡°Ens demanen treballar amb refugiats¡±, diu Joana Castro, responsable de premsa de Bayt. Un 40% dels nous voluntaris de Bayt tenen experi¨¨ncia en camps de migrants a Gr¨¨cia, i l'entitat els reenvia a atendre sense papers. ¡°Els expliquem que les condicions que pateixen els sense papers o els demandants d'asil no s¨®n gaire diferents. La situaci¨® dels dos grups ¨¦s molt arbitr¨¤ria¡±, segons Castro. L'Ajuntament de Barcelona insisteix a EL PA?S que considera injust el sistema burocr¨¤tic per als immigrants irregulars: ¡°Cal que l¡¯Estat concedeixi permisos de treball i resid¨¨ncia excepcionals a les persones migrades. Amb l¡¯actual Llei d¡¯estrangeria aquestes persones queden condemnades a l¡¯exclusi¨® administrativa i social perqu¨¨ durant un m¨ªnim de tres anys no poden regularitzar la seva situaci¨®.¡±