Primera Guerra Mundial ¡®a la catalana¡¯

¡°Conmoci¨®n mundial: ha estallado la guerra¡±; ¡°Moment d¡¯angoixa: la guerra europea ¨¦s un fet¡±, recullen les portades d¡¯El Correo Catal¨¢n i El Poble Catal¨¤, ambdues a terra, a prop del caf¨¨, on els tertulians estan dividits en tres b¨¤ndols: els aliad¨°fils (amb majoria, amb les cares de Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, Santiago Rusi?ol, Pere Coromines, Claudi Ametlla i Prudenci Bertrana¡­), els german¨°fils (Manuel de Montoliu, Faust¨ª Ballb¨¦¡­) i els neutrals (Eugeni d¡¯Ors, Francesc Camb¨®¡­), amb les taules guixades amb els seus arguments a favor i en contra¡­ Podria ser la imatge real d¡¯un carrer i d¡¯un local p¨²blic de Catalunya entre el 1914 i el 1918, per¨° s¨®n dos aconseguits i suggeridors ¨¤mbits de la notable exposici¨® Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra, que fins al 18 de novembre acull el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya.

Espanya era oficialment neutral, per¨° impossible que la calor de les flames (¡°Se¡¯ns presentava evident¨ªssim que Europa s¡¯havia enc¨¨s pels quatre costats. Ten¨ªem les flames a la frontera¡±, deixa escrit a les seves mem¨°ries Josep Maria de Sagarra, la qual cosa dona motiu al t¨ªtol) no deix¨¦s ambient per caldejar, tant en l¡¯¨¤mbit econ¨°mic com en el pol¨ªtic o en el popular. Potser per aix¨°, la mostra arrenca amb les imatges que es conserven de l¡¯espectacular Museu de la Guerra que el 13 de febrer del 1916 es va instal¡¤lar al Tibidabo, reproduint trinxeres amb soldats, un hospital de campanya o el fam¨®s can¨® alemany Gran Berta (en cartr¨®), al que es podia accedir per 50 c¨¨ntims de l¡¯¨¨poca. Per¨° ¨¦s que es tanca recollint pel cap baix 31 canvis en el nomencl¨¤tor de pobles i ciutats de Catalunya: paradigm¨¤tic el del Vendrell, on una moci¨® proposava que el president dels EUA, Wilson (veritable estrella de la llista de carrers per la seva defensa de les nacions sense Estat), juntament amb el franc¨¨s general Joffre (vencedor al Marne i nascut a la Catalunya del Nord) fos declarat ¡°ciutad¨¤ d¡¯honor de Catalunya a tota la comarca¡±.

¡°L¡¯impacte del conflicte b¨¨l¡¤lic en l¡¯opini¨® p¨²blica i en la vida quotidiana va ser m¨¦s gran que no s¡¯ha constatat fins ara i, especialment, a partir del 1916¡±, llancen els comissaris de la mostra, els historiadors de la Universitat de Girona, Francesc Montero i Maximiliano Fuentes. Tan rica en documentaci¨® com cartesiana, l¡¯exposici¨® mostra que Catalunya i Espanya patien situacions homologables als vaivens d¡¯altres pa?sos neutrals i d¡¯Europa mateixa: si el conflicte mundial era conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯esfondrament i les tensions del vell model socioecon¨°mic i pol¨ªtic que es va plasmar a la guerra francoprussiana, la pen¨ªnsula vivia l¡¯inici de la crisi de la Restauraci¨®, sacsejada pels problemes amb les col¨°nies del nord de l¡¯?frica: la confer¨¨ncia Vieja y nueva pol¨ªtica, d¡¯Ortega y Gasset, o el discurs aut¨°graf de Prat de la Riba, juntament amb l¡¯esborrany de l¡¯abril del 1914 de creaci¨® de la Mancomunitat, s¨®n documents de l¡¯exposici¨® que il¡¤lustren els canvis. Entre les perles d¡¯aquesta primera part sobresurt la llista dels diaris denunciats per la Fiscalia de l¡¯Audi¨¨ncia de Madrid per vulnerar la neutralitat, uns ¡°atacs¡± per ficar-se amb ¡°l¡¯emperador de R¨²ssia¡± o ¡°la naci¨® alemanya¡±, aquests ¨²ltims els m¨¦s abundants.

La situaci¨® econ¨°mica tamb¨¦ era xocant: les possibilitats de vendre a tots dos contendents prometia abundosos beneficis, especialment per a la ind¨²stria t¨¨xtil, fins a l¡¯extrem que ¡°es va ressuscitar l¡¯antic teler de m¨¤, que s¡¯havia arraconat¡±, escriu Pedro Gual Villalb¨ª a les seves Memorias de un industrial de nuestro tiempo davant la pluja de comandes. Per¨° el revers de la moneda estava m¨¦s concorregut: la gent canviava els diners per plata, un valor m¨¦s segur; les mat¨¨ries primeres es van encarir o van desapar¨¨ixer (les cambres agr¨¤ries, des de l¡¯Agullana a Arenys de Mar, es queixaven al Govern davant la falta de sofre, per exemple) i les fronteres es van tancar: ¡°No sortia ni un tap a l¡¯estranger. No hi havia feina¡±, escriu Josep Pla sobre la ind¨²stria del suro del seu Empord¨¤ natal. La inflaci¨® va fer la resta.

On no es mirava aix¨° de la crisi era als casinos, cabarets i teatres que, especialment seguint la l¨ªnia del Paral¡¤lel, van proliferar a partir del 1916 a Barcelona, de cop capital de l¡¯espionatge i el contraban, i que va acollir personatges com la mateixa Mata Hari, Pilar Mill¨¢n Astray (germana del futur creador de La Legi¨®n i a la qual els alemanys pagaven l¡¯esfere?dora xifra de 1.000 pessetes de l¡¯¨¨poca per document) o el tristament c¨¨lebre comissari Bravo-Portillo, que va espiar tamb¨¦ per als alemanys i despr¨¦s es va significar salvatgement en la repressi¨® contra els treballadors. Tot en un context on cada vegada era m¨¦s descarada la propaganda, com donen fe les cap?aleres Los Aliados, Germania o El Heraldo Germ¨¢nico.

La mostra no defuig el mite de la participaci¨® catalana a la Gran Guerra. ¡°Que participessin 12.000 catalans no ¨¦s veritat: aix¨° ho van dir els mateixos francesos en comptar els seus compatriotes del Rossell¨® i es va aprofitar aqu¨ª; en realitat hi va haver entre 400 i 800 voluntaris catalans¡±, fixen els comissaris Montero i Fuentes. La xifra calia emmarcar-la en el proc¨¦s d¡¯internacionalitzaci¨® de la causa independentista catalana, a esclat del conflicte mundial, que va tenir el seu cap m¨¦s actiu i visible en Joan Sol¨¦ i Pla, l¨ªder de la Uni¨® Catalanista i futur diputat d¡¯ERC el 1932. Aquest ¨¤mbit est¨¤ presidit per una estelada que podria haver onejat a la batalla de Verdun, la part blavosa de la qual est¨¤ fixada a la senyera amb gafets ¡°perqu¨¨ es pogu¨¦s treure quan s¡¯aconsegu¨ªs la independ¨¨ncia¡±, citen els comissaris.

Una altra de les grans aportacions de l¡¯exposici¨® ¨¦s a l¡¯apartat dedicat a la consolidaci¨® de la figura dels corresponsals de guerra que els diaris catalans van enviar al front: en un treball in¨¨dit, una pantalla t¨¤ctil permet entrella?ar cap?aleres i reporters distingits (Gaziel, Eugeni Xammar, Rom¨¤ Jori, Claudi Ametlla¡­). En unes imatges del novembre del 1917 es veu, d¡¯una expedici¨® de periodistes espanyols a Reims i al capdavant de Verdun, a un Manuel Aza?a amb un notable mostatxo i m¨¦s fornit, allunyat de la fragilitat que desprendr¨¤ com a president republic¨¤ 20 anys despr¨¦s.

Repuntada per petits ginys que haurien constru?t els mateixos voluntaris catalans amb casquets de bala, o utensilis diversos que van des de m¨¤quines fotogr¨¤fiques i un minidiccionari alemany-angl¨¨s (del voluntari catal¨¤ i periodista Frederic Pujul¨¤) a un dels primers aparells de rajos X per a hospitals de campanya, la simulaci¨® de l¡¯ambient d¡¯una trinxera (on hi ha una h¨¨lix real d¡¯un avi¨® alemany), les col¡¤leccions de cromos de l¡¯¨¨poca o fins i tot fragments de noticiaris que s¡¯emetien als cinemes, la mostra tanca amb imatges d¡¯euf¨°ria despr¨¦s de l¡¯Armistici, ja a Par¨ªs o a Palam¨®s. I queda la mem¨°ria hist¨°rica. De Sant Feliu de Gu¨ªxols els comissaris han recuperat un fragment d¡¯una placa de marbre del 1918, on encara es pot llegir: ¡°¡­el triomf definitiu del dret damunt la for?a¡±. Aix¨ª, si m¨¦s no, es va veure la Primera Guerra Mundial des de Catalunya.