Un PDeCAT radical

Encoratjat per les decisions judicials al seu favor dels darrers dies, l¡¯expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha pres el control gaireb¨¦ absolut del Partit Dem¨°crata Catal¨¤ aquest cap de setmana. Ho ha fet mitjan?ant una operaci¨® que ha implicat la sortida for?osa de la fins ara coordinadora general del partit, Marta Pascal, amb un perfil m¨¦s pactista, i que situa la formaci¨® hereva de la hist¨°rica Converg¨¨ncia al servei dels interessos de Puigdemont i dels seus afins a la pres¨® preventiva com Josep Rull, Jordi Turull o Joaquim Forn.

El moviment ¨¦s una not¨ªcia preocupant per a la vida pol¨ªtica, tant per Catalunya com per al conjunt d¡¯Espanya, pels esculls que afegeix a la indispensable distensi¨® que cal per superar el clima irrespirable que ha deixat el proc¨¦s independentista fallit. El control que Puigdemont exercir¨¤ a trav¨¦s de dirigents de segona fila com David Bonveh¨ª o M¨ªriam Nogueras t¨¦ com a objectiu gens dissimulat alinear el PDeCAT ¡ªfins a diluir-lo completament¡ª en l¡¯artefacte pol¨ªtic d¡¯incert futur que ¨¦s la Crida Nacional per la Rep¨²blica, el moviment sorgit de l¡¯entorn de Carles Puigdemont aquesta setmana per intentar que tot l¡¯independentisme tanqui files entorn de la seva figura i torni a apostar per la fracassada via unilateral.

Aquest moviment tamb¨¦ busca empobrir la pluralitat pol¨ªtica a Catalunya mentre vol eliminar sigles de partits i confiar-ho tot en la carta de l¡¯hiperlideratge messi¨¤nic de persones que, com Puigdemont, pateixen evidents limitacions legals per exercir com a responsables pol¨ªtics a Espanya.

La radicalitzaci¨® del PDeCAT ¨¦s m¨¦s preocupant, si cap, per la coincid¨¨ncia amb el nou gir cap a la dreta protagonitzat pel Partit Popular aquest cap de setmana amb l¡¯elecci¨® de Pablo Casado com a president. De nou, les posicions centrals queden relegades a favor d¡¯un ¡°quant pitjor, millor¡± que ens ha portat fins aqu¨ª en el conflicte catal¨¤ i que l¡¯entorn de Puigdemont intenta boicotejar.

Poc o gens ha transcendit sobre qu¨¨ vol fer el nou PDeCAT m¨¦s enll¨¤ d¡¯actuar de comparsa de l¡¯expresident i dels seus. Sense agenda econ¨°mica o social m¨¦s enll¨¤ del victimisme davant ¡°Madrid¡±, els seguidors de Puigdemont no l¡¯hi posaran f¨¤cil al Govern ni als qui busquen al Parlament catal¨¤ rebaixar la tensi¨® generada pel proc¨¦s.

L¡¯independentisme ha de decidir d¡¯una vegada per totes si dona veu als qui se senten compromesos amb la necessitat de sortir d¡¯un mal pas en el qual els ha ficat el proc¨¦s i admeten que a Catalunya no hi ha ni hi ha hagut mai una majoria social partid¨¤ria de la secessi¨® unilateral. Formacions com Esquerra Republicana, que diuen apostar per la via dialogada i a les quals les enquestes electorals semblen somriure, han de pensar molt seriosament si renuncien a prendre la iniciativa, si es desmarquen dels tints populistes que emanen de l¡¯aposta de Puigdemont o se sotmeten a l¡¯hiperlideratge d¡¯alg¨² que no surt de les seves files ni admet altres idees que la seva pr¨°pia. La propera reuni¨® de la comissi¨® bilateral Estat-Generalitat seria un magn¨ªfic escenari per demostrar quina ¨¦s la seva opci¨®.