¡°El suport als Mossos fluctua com la borsa¡±

¡°Vaig treure el cap a poc a poc per la porta de la UCI, a l'Hospital Vall d'Hebron, i vaig dir ¡®Monsieur Renaud?¡¯ I tan bon punt em va veure, es va fondre en un plor i va intentar incorporar-se com va poder. Una mica m¨¦s i li salten les vies. En aquell moment, va costar aguantar. Em va recon¨¨ixer immediatament. Potser per la veu. O per parlar en franc¨¨s. La seva dona, la Tania, era a la llitera del costat. No ho necessitava per¨° la van posar all¨¤ pel suport psicol¨°gic. El Renaud em va donar el seu agra?ment etern per haver-li salvat la vida. Vaig veure que darrere s'anava apropant gent amb uniformes de diferents colors. 'Li fa res ajudar-nos a traduir?', em van dir.

Havien passat tres dies des de l'atemptat. Vam sortir contents.?Una doctora em va explicar que seria llarg, per¨° que el Renaud ho superaria: em va dir que tenia el t¨°rax fracturat i un turmell i, sobretot, el genoll en molt mal estat. Va estar ingressat gaireb¨¦ fins a l'octubre a Barcelona. Al juny es va incorporar a la seva feina a la banca. Encara hi mantinc el contacte. M'ha enviat whatsapps amb fotos dels seus nens. S¨ª, el gran al final va patir una fractura de f¨¨mur. Ara estan b¨¦. Viuen a Par¨ªs. El Renaud ha explicat la hist¨°ria a la TF1 [televisi¨® francesa] i m'ha citat explicant que un policia que es diu David, que ¨¦s franc¨¨s i fa molt que viu a Barcelona, el va ajudar. Els meus ve?ns de Bordeus, on tinc una casa, van veure l'entrevista: van endevinar que era jo.

Soc caporal de la unitat aqu¨¤tica dels Mossos, que es dedica a funcions policials tant en aig¨¹es continentals com al mar. Tenim la base a Sabadell i el dia de l'atemptat estava acabant tasques burocr¨¤tiques... Tenia posada la freq¨¹¨¨ncia de la confer¨¨ncia metropolitana-sud i en uns segons vam sentir tres missatges. El primer: 'En breu, comunicat d'inter¨¨s policial'. El segon: 'Atropellament massiu a la Rambla, atropellament massiu a la Rambla'. I el tercer: 'Desenes i desenes de ferits'. Tres companys i jo vam sortir amb dues furgonetes blanques amb el material sanitari que utilitzem per¨° per duplicat: farmaciola, taulers espinals aqu¨¤tics, que s¨®n lliteres que suren a l'aigua, i collars cervicals. Els mossos de l'aqu¨¤tica som socorristes i, a m¨¦s, jo soc docent amb nivell d'assist¨¨ncia dos. Vam arribar en 25 minuts a la Rambla, fins a l'altura del Liceu. Estava tot organitzat i hi havia dos cordons policials. Em va impactar la furgoneta: tenia el morro rebentat.

Un metge del 061 ens va enviar al n¨²mero 8 del carrer Sant Pau, on hi havia un politraum¨¤tic. ?s una casa antiga molt estreta. Era plena de gent. A terra hi havia el Renaud, ple de sang. Un home es va identificar com a metge del Brasil per¨° no havia fet res. Suposo que estava en xoc. Tampoc tenia mitjans. Vaig demanar a tothom que sort¨ªs i se n'an¨¦s contra direcci¨® a la Rambla. No es podia treballar amb ells all¨¤ dins. Calia treure'l sense moure'l per no fer-li mal i l'espai era molt, molt redu?t. La llitera no podia girar. Quan van marxar, vam veure al fons una altra persona. Era la Tania.

La situaci¨® era complicada: ell tenia insufici¨¨ncia respirat¨°ria per les costelles fracturades i la meva por era que tingu¨¦s un pneumot¨°rax i aix¨° li perfor¨¦s el pulm¨®. Quan li vaig parlar en franc¨¨s se li va obrir el cel. Li vam posar oxigen, un collar cervical i amb dos bombers el vam aixecar i el vam col¡¤locar a la llitera. Ens va costar 15 minuts treure'l d'all¨¤. Ella nom¨¦s tenia alguna cosa al turmell, al bess¨® i un impacte a l'est¨®mac. Ell no parava de preguntar pels seus fills. Hi va haver sort: un company va localitzar dos nens al bar del Liceu. Eren ells: el Benjamin i el Raphael. No s¨¦ com van arribar all¨¤. Els vam prometre que els reagrupar¨ªem a tots al Vall d'Hebron.

Vaig anar a l'ambul¨¤ncia amb el Renaud. M'ho va demanar el conductor perqu¨¨ la seva infermera es va haver de quedar a ajudar a la Rambla. Era h¨¤bil: va anar r¨¤pid i recordo que vam pujar sobre moltes voreres. A la doctora li va costar col¡¤locar-li la via: el Renaud va tenir la mala sort de sortir disparat i es va cremar els bra?os en ser arrossegat per l'asfalt. Quan vam arribar a l¡¯hospital em va impressionar l'ordre que hi havia: a la porta hi havia esperant en una fila i de taronja els zeladors; de blanc, els infermers, i de verd, els cirurgians. Al Renaud se'l van endur al quir¨°fan i la Tania, a un box d'urg¨¨ncies. Em va demanar que truqu¨¦s als seus pares. Els vaig deixar un missatge de veu el m¨¦s subtil i elegant possible. Sense dir molt ni poc. Vam tornar a la Rambla. Poc despr¨¦s, ens vam sumar al dispositiu del F¨°rum per si el terrorista fugia per mar.

No som insensibles. Fa 21 anys que treballo al cos i he vist de tot. Fluctua com la borsa: la gent ens ho va agrair per¨° d'aqu¨ª a un temps passar¨¤ una altra cosa i no estarem tan ben vistos. S¨ª, exacte. Cal relativitzar. L'1-O, depenent del color pol¨ªtic, per a uns vam pujar i per a d'altres, no. No tinc res a amagar: crec en la proporcionalitat. I el m¨®n ¨¦s petit, petit, petit. La meva dona t¨¦ una amiga infermera, la Sandra, del Vall d'Hebron, que va participar en l'operaci¨® del Renaud. Li va dir que em coneixia i uns dies despr¨¦s li van demanar el meu correu electr¨°nic i el meu m¨°bil. Em van escriure una carta donant-me les gr¨¤cies. El que m'agrada ¨¦s que no volen quedar-se amb aquest regust amarg. Volen tornar."