Casado per art de m¨¤gia

Despr¨¦s d¡¯haver protagonitzat una enorme i encara inacabada onada d¡¯esc¨¤ndols de corrupci¨® que va provocar la seva ominosa sortida del Govern d¡¯Espanya per una moci¨® de censura, el PP acaba de fer un congr¨¦s com si no li hagu¨¦s passat res. A l¡¯inrev¨¦s, el congr¨¦s del 21 de juliol es va plantejar com una fant¨¤stica operaci¨® de m¨¤gia, un escamoteig de qualsevol cosa substancial i un simple canvi de l¡¯artista que executa la funci¨®. Ara tenim Casado on abans ten¨ªem Rajoy! La mateixa hist¨°ria. I ja est¨¤. Aqu¨ª no ha passat res.

Els assistents al congr¨¦s sabien perfectament les causes que els havien obligat a reunir-se, per¨° van preferir no parlar-ne, el paroxisme del modus operandi de Rajoy. Si per a Rajoy el responsable de les finances del partit que va ser condemnat com a nucli d¡¯una trama corrupta era ¡°aquell senyor del que vost¨¨ em parla¡±, per als compromissaris del congr¨¦s la tan recent caiguda del Govern devia ser una cosa com ¡°aix¨° que ens ha passat¡± i sobre la qual no val la pena parlar. Explicacions? Per¨° si no ha passat res!

El PP ha optat per negar la realitat de la corrupci¨® fins i tot quan sent¨¨ncies judicials com la del cas G¨¹rtel van evidenciar unes complicitats que abastaven pr¨¤cticament tots els nivells del partit, inclosa la c¨²pula en la qual figuraven no pocs dels avaladors dels dos aspirants a succeir Rajoy. I el v¨¨rtex, el mateix Rajoy. Aquesta negativa, aix¨° de tancar els ulls davant d¡¯una realitat desagradable, ¨¦s acceptable per a la societat? Fins i tot els seus electors m¨¦s incondicionals es mereixen una explicaci¨®, una disculpa aut¨¨ntica. No n¡¯hi ha hagut, i aix¨° proporciona a Ciutadans, el partit que espera recollir les restes del naufragi, un punt on aferrar-se per presentar-se com a alternativa a la corrupci¨®.

Per¨° aquesta no ¨¦s l¡¯¨²nica explicaci¨® que el PP li deu a la societat espanyola. En una demostraci¨® de virtuosisme en la prestidigitaci¨®, el PP intenta erigir-se en el salvador d¡¯Espanya en la crisi constitucional que s¡¯ha viscut a Catalunya. Al congr¨¦s i en la minicampanya entre aspirants que el va precedir, l¡¯actuaci¨® del partit i el seu Govern en la crisi catalana es va presentar com a exemple de patriotisme i de constitucionalisme. Vist amb una mica de perspectiva, la realitat ¨¦s una altra. Quan encara era a l¡¯oposici¨®, el PP va crear el problema, impugnant l¡¯Estatut de Catalunya aprovat en refer¨¨ndum, i despr¨¦s, quan ja era al Govern, no va saber gestionar les conseq¨¹¨¨ncies de la impugnaci¨®. ?s cert que en un determinat moment, que es podria fixar en les sessions del Parlament catal¨¤ del 6 i 7 de setembre del 2017, els independentistes van tirar pel dret, van abandonar la idea de legalitat i van perdre qualsevol ra¨® pol¨ªtica que haguessin pogut tenir. Per¨°, tot i aix¨°, tamb¨¦ ¨¦s cert que quan el PP i Rajoy van accedir al Govern el 2011, la crisi catalana encara no havia esclatat. De fet, el 2010, el llavors president de CiU, Artur Mas, va formar govern i majoria al Parlament amb els vots del PP. Dit d¡¯una altra manera: la crisi catalana ¨¦s un m¨¦s dels fruits de la gesti¨® pol¨ªtica de Rajoy, ha madurat sota la seva mirada. I el resultat d¡¯aquesta crisi es pot descriure com l¡¯expulsi¨® del nacionalisme catal¨¤ del consens constitucional.

El PP i els seus dirigents insisteixen a presentar el nacionalisme catal¨¤ com el culpable del conflicte, el dolent de la pel¡¤l¨ªcula. Per¨° la veritat ¨¦s que el nacionalisme de Jordi Pujol, que el PP acusa de ser el responsable ¨²ltim de la situaci¨® actual, ¨¦s un dels art¨ªfexs del pacte constitucional del 1978. Que el gruix del catalanisme hagi deixat de sentir-s¡¯hi comprom¨¨s no ¨¦s fruit d¡¯una maldat intr¨ªnseca. ?s el resultat d¡¯una nefasta gesti¨® pol¨ªtica per la qual cal demanar responsabilitats a qui no ha sabut fer res m¨¦s que convertir-la en un assumpte de Codi Penal.

Que Quim Torra, Carles Puigdemont i companyia estiguin disposats ara a prescindir del capital pol¨ªtic acumulat des del 1978 no justifica que qui m¨¦s responsabilitats i instruments tenia per evitar la ruptura amb el nacionalisme catal¨¤, ¨¦s a dir, per preservar el pacte constitucional, que era el Govern de Rajoy, no ho fes. El catalanisme estava dins del pacte constitucional i ara est¨¤ fora. Que Rajoy i Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa ho presentin com un ¨¨xit ¨¦s un cas de desvergonyiment. No ¨¦s un ¨¨xit, ¨¦s un frac¨¤s descomunal. La seva obligaci¨® era evitar-ho. Que, despr¨¦s de set anys al Govern, el PP deixi aquest conflicte obert en canal i celebri un congr¨¦s en el qual nom¨¦s l¡¯esmenti per felicitar-se per haver salvat Espanya ¨¦s un escamoteig i una burla inacceptable.