¡°El que llegeixes modifica la teva vida, si ets sensible¡±

Carme Riera Sanfeliu t¨¦ una teoria sobre la seva generaci¨®: viuen en diagonal. ¡°Passem de puntetes per sobre de tot i no anem al fons de les coses¡±. ?s clar, en temps tan accelerats¡­ ¡°No, no ¨¦s falta de temps; quina ¨¦s la gran caracter¨ªstica humana: la por o la mandra? ?s una mica el tema de la pel¡¤l¨ªcula Waking life: l'actitud de viure en diagonal neix de la por o de la mandra, no de l'estr¨¨s o la pressa; res ens impregna i aix¨° ens porta a viure, i a llegir, en diagonal¡±.

Cita en primera persona del plural, per¨° no ¨¦s el seu cas. ¡°Tot el que m'ha de passar a la vida m'ha de tocar a fons; no vull que em passi de costat, ni desitjo un entorn aix¨ª¡±, es defineix, propera, per¨° amb els ulls en un punt perdut del carrer, oblics i fugissers a l'interlocutor, buscant un amagatall impossible darrere d'una cabellera llisa¡­ De nena ja era aix¨ª, ¨ªntimament vital; potser per aix¨° s'avorria un munt cada estiu a Sant Vicen? de Montalt, una cosa de la qual la va rescatar la bibliotec¨¤ria. I aqu¨ª la ten¨ªem, ¡°amb nou o deu anys, i tres novel¡¤les de Le Carr¨¦ perqu¨¨ un dia vaig sentir el seu nom a saber on¡±; o emmurriant-se amb el seu pare perqu¨¨ tot i que li havia demanat El carrer estret de Josep Pla (¡°havia llegit un fragment a l'escola¡±), li va comprar El quadern gris. ¡°A casa no hi havia una gran biblioteca; el meu pare ¨¦s metge i la meva mare, secret¨¤ria, per¨° no s¨®n grans lectors, encara que sempre va existir el llibre com a regal preuat¡±.

Inf¨¤ncia i primera joventut van ser, admet, ¡°solit¨¤ries, molt de filla ¨²nica¡±, o sigui, ¡°inevitable inventar-se un m¨®n interior¡±. El manual la va portar al periodisme (¡°era el m¨¦s proper a les lletres¡±) i a uns feli?os inicis literaris que es van traduir, primer, en un diari que ha portat ¡°sempre, des dels sis anys, un lloc on reflectir per qu¨¨ et sents com et sents, qu¨¨ t'ha passat¡±, i despr¨¦s, en el premi N¨²vol de relats 2016. ¡°Per¨° aix¨° es va acabar: ara porto el barret d'editora i m'ha fet ser m¨¦s exigent, s¨¦ que m'examinaria tant¨ªssim que... ?s curi¨®s: avui sento una vergonya en escriure que abans no tenia¡±. Perqu¨¨ s¨ª, des de fa un any, Carme Riera (¡°compartir nom reialacad¨¨mic ¨¦s complicat¡±, diu de la seva feli? coincid¨¨ncia amb l'escriptora mallorquina) ¨¦s editora, merla blanca segons els entesos del sector: va deixar el periodisme despr¨¦s de passar per televisi¨® i una corresponsalia d'un diari a Par¨ªs, va cursar amb brillantor l'exigent M¨¤ster en Edici¨® de la Universitat Pompeu Fabra i ha acabat ja, de moment, com a editora adjunta de Literatura Random House.

Duu tatuat a la cara posterior del seu bra? esquerre una noia en plongeon. ¡°En s¨¦ una mica de saltar al buit¡­ i tornaria a repetir-los tots¡±, diu per respondre al seu accelerat i mutant canvi de cam¨ª vital. Per¨° de l'ofici, no n¡¯espera res diferent al que ha perseguit sempre en altres latituds: ¡°Busco veus que em parlin de la quotidianitat de la vida tal com ¨¦s, gent que potser rastreja la bellesa en els moments que, en principi, no podem tenir-la, com fa James Salter¡±, cita, despr¨¦s d'haver deixat caure pr¨¨viament John Cheever, Denis Johnson o Joan Didion. Ella encara no t¨¦ un fill literari pr¨°piament dit, per¨° persegueix veus com la que pugui representar Eva Baltasar (Permagel), ¡°una prosa fresca, que el que escrigui sigui palpable, amb imatges no vistes, i que ho faci de tu a tu, que no em miri per sobre de l'espatlla; on el clima sigui un altre personatge fix; tamb¨¦ em perd la forma, interessant¨ªssima sempre¡±.

I aquesta recerca pot aprendre's? ¡°La part pr¨¤ctica de l'edici¨®, la creaci¨® d'una programaci¨®, quan i on posar-hi un llibre, el tiratge, l'edici¨® tipogr¨¤fica..., tot aix¨° s¨ª, ¨¦s clar, per¨° la sensibilitat no es pot educar¡±. I aqu¨ª surt l'exemple d'un Jorge Herralde ¡°que era enginyer industrial¡±, alhora referent professional, com ¡°els cl¨¤ssics¡± Beatriz de Moura o S¨ªlvia Querini. Entre els m¨¦s propers en espai i temps, Aniol Rafel i Eug¨¨nia Broggi. ¡°Tampoc som tan diferents als veterans: potser accentuem com a prioritat m¨¤xima el gust personal; es creuen el seu cat¨¤leg sense fissures ni concessions¡±.

Un editor ha de, aix¨° s¨ª condici¨® sine qua non, saber captar l¡¯air du temps, mecanisme que Riera diu que en part t¨¦ integrat pel seu ja vell (?) ofici de periodista i per estar generacionalment immersa a les xarxes socials, de les quals ella admet ser una early adopter, de quan encara no hi havia ni aplicaci¨® per m¨°bil de Twitter. ¡°Ni que siguin tres persones, la Xarxa m'ajuda a captar les preocupacions de la gent i tamb¨¦ la de la meva generaci¨®¡±, companys d'¨¨poca que, admet, ¡°llegeixen molt poc: s¨®n molt intel¡¤ligents i molt bons en la seva feina, per¨° no llegeixen i s'autoflagel¡¤len per aix¨°; i despr¨¦s, ho volen arreglar abordant Anna Kar¨¨nina a l'estiu i l¡¯acaben deixant, ¨¦s clar¡±. S¨®n gent que ¡°arriba esgotada a casa, amb la feina que els desborda i que desconnecten nom¨¦s amb Netflix o sortint de copes, mai obrint un llibre¡­ Per a aix¨°, necessites creuar-te en la teva vida amb un boig de la lectura, amb la teva bibliotec¨¤ria¡±, joguineja amb el seu propi passat. I ¨¦s important fer-ho aix¨° de llegir, perqu¨¨ ¡°aprens m¨¦s de la vida llegint que vivint-la; trobes lli?ons en la vida dels altres; el que llegeixes et modifica una mica la teva, si ets m¨ªnimament sensible¡±.

¡°La novel¡¤la ¨¦s una suma de mentides el resultat de les quals ¨¦s la veritat¡±, sostenia el gran Juan Rulfo. Per¨° la jove editora discrepa: ¡°En la vida hi ha menys veritat que en les novel¡¤les sobre aquesta vida perqu¨¨ si no, per qu¨¨ escriure-les?¡±. Conseq¨¹¨¨ncia: Un ¨¦s el que llegeix, que deia Joseph Brodsky? Noia de car¨¤cter, tamb¨¦ matisa el Nobel: ¡°Un ¨¦s el que viu, primer de tot, per¨° el que vivim es complementa o modifica amb el que llegeixes¡±. O sigui, que el que llegim ens canvia la vida¡­ ¡°O, almenys, la conforma d'alguna manera¡­ Quina responsabilitat ser editor, no li sembla?¡±.