Les teulades amb o sense pilota

?ltimament em pregunto si el president Quim Torra (o l¡¯expresident Puigdemont, tant se val) s¡¯ha adonat que ¨¦s ell qui t¨¦ ara la pilota a la seva teulada. Durant el govern de Rajoy (o durant l¡¯¨¨poca m¨¦s negra de la democr¨¤cia espanyola, inclosa la corrupci¨® a tots els nivells institucionals), per a l¡¯independentisme va ser molt f¨¤cil rec¨®rrer a la famosa pilota, ja que gaireb¨¦ sempre estava a la teulada de l¡¯expresident, pel seu immobilisme i la seva convicci¨® obstinada que la millor pilota guanyadora era la que es llan?ava, en mat¨¨ria territorial, a la teulada dels tribunals i els jutges. En aquella din¨¤mica, que ara sembla que va passar fa segles, el Partit Popular treia pit donant curs a la seva proverbial intransig¨¨ncia. Des del principi de la crisi entre Catalunya i Espanya, el Partit Popular no va entendre que era un privilegi tenir aquesta feli? pilota a la seva teulada: negociar no era cedir davant de cap enemic irreconciliable, sin¨® acordar espais de col¡¤laboraci¨® i autonomia de gran volada, com la que els atorgava a ambd¨®s governs l¡¯Estatut d¡¯Autonomia que el mateix PP va col¡¤laborar a enderrocar el 2010. El Partit Popular, hereu de l¡¯autoritarisme franquista mal liquidat durant la transici¨®, tenia a la seva m¨¤ resoldre el problema territorial. Va preferir demostrar a les seves bases i els seus votants que la partida entre el Govern de la Generalitat i el Govern central la guanyaria el darrer. Al PP, com qualsevol partit pol¨ªtic, sempre li va agradar guanyar, per¨° quan guanya no ho sap fer b¨¦. Deixar a mans dels tribunals un contenci¨®s de la categoria del territorial era la manera m¨¦s desastrosa per a totes les parts de guanyar de la pitjor manera.

Ara al president de la Generalitat li ha agafat un atac de sup¨¨rbia, com si no hagu¨¦s passat res, com si hagu¨¦s guanyat totes les seves batalles pol¨ªtiques i no pol¨ªtiques per golejada. A aix¨° jo li diria perdre malament. Quim Torra en t¨¦ prou d¡¯invocar la desgraciada i equ¨ªvoca jornada de l¡¯1 d¡¯octubre. Desgraciada per la gent que hi havia a l¡¯espai p¨²blic apallissada sense cap necessitat. I equ¨ªvoca perqu¨¨ res no fa suposar que l¡¯esmentada jornada no hagi estat res m¨¦s que una reeixida mobilitzaci¨® per un refer¨¨ndum acordat. Per¨° Quim Torra tant s¨ª com no ens vol conv¨¨ncer que aquell dia va ser una cita hist¨°rica i que pr¨¤cticament amb l¡¯¨²nica concurr¨¨ncia de l¡¯independentisme es va segellar en unes urnes comprades als xinesos una legalitat incontrovertida. El problema que t¨¦ ara mateix Torra ¨¦s que mentre ell (o Puigdemont) es cre? les seves pr¨°pies fantasies, un altre senyor a Madrid fa i pensa coses concretes. Desempolsega les comissions bilaterals Govern-Generalitat, promet abandonar la judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica (sempre que a l¡¯independentisme del senyor Torra no li agafi cap altre atac d¡¯unilateralitat). Aix¨° sense esmentar altres projectes i beneficis d¡¯abast social en l¡¯¨¤mbit estatal, que tamb¨¦ afecten els ciutadans de Catalunya. Sens dubte la pilota est¨¤ a la teulada de Quim Torra i el seu gabinet. Amb aquesta pilota en el seu poder podria fer grans coses. Exigir molt leg¨ªtimament, per exemple, que es compleixin les promeses d¡¯inversi¨® en infraestructures que Mariano Rajoy molt solemnement mai no va complir. Que es compleixin els punts llistats que, comen?ant per Artur Mas i continuant pel mateix Puigdemont, el govern del PP es va tirar a l¡¯esquena. Quan, des de fa m¨¦s d¡¯un lustre, la Generalitat ha tingut un interlocutor m¨¦s disposat a parlar i negociar-ho tot (menys un refer¨¨ndum)? En la seva imprudent impaci¨¨ncia, no estar¨¤ l¡¯independentisme de Quim Torra (i Puigdemont) matant el missatger? (Ning¨² no obliga Torra que abandoni les seves creences pol¨ªtiques, tret del jutge Llarena, ¨°bviament).

Fa uns dies, va parlar de nou Quim Torra davant dels mitjans de comunicaci¨®. Al costat dels inopinats terminis a Pedro S¨¢nchez, va exigir al rei Felip VI que es disculp¨¦s davant del ¡°poble catal¨¤¡± pel seu discurs del 3 d¡¯octubre. No ser¨¦ jo qui negui la inoportunitat del discurs esmentat. Un error monumental que ning¨² proper a la Casa Reial no va saber (o va voler) mesurar per les seves conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques i emocionals, totes dues molt f¨¤cils de manipular com van voler ambdues parts del contenci¨®s Espanya-Catalunya. Ara b¨¦, ha demanat el cap de Quim Torra perd¨® pels errors constants, alguns dels quals va portar injustament a la pres¨® gran part del seu govern? Han demanat perd¨®, ambd¨®s, per no convocar eleccions el 27 d¡¯octubre i d¡¯aquesta manera evitar l¡¯aplicaci¨® del 155? El senyor Quim Torra, ho s¨¤piga o s¡¯entesti a no saber-ho, t¨¦ ara la pilota a la seva teulada. Quin privilegi!