Per terra, mar i aire

L¡¯¨²nica vegada que vaig haver d¡¯abandonar un plat¨® de televisi¨® protegit per agents de seguretat va ser despr¨¦s d¡¯intentar moderar un debat impossible sobre el sector del taxi. Va ser fa anys per¨° les escenes protagonitzades per alguns membres del col¡¤lectiu m¡¯han recordat la virul¨¨ncia de membres de suposats sindicats que llavors es multiplicaven per moments. Fins a tretze representants reunits en directe no van aconseguir aclarir el sempre conf¨²s entorn del nombre de llic¨¨ncies, el seu acc¨¦s i el seu trasp¨¤s. La seva preocupaci¨® de fons era una altra: l¡¯hegemonia d¡¯un servei molt competitiu i en permanent pugna entre ells mateixos i els partits pol¨ªtics que intentaven protegir-los. Eren ¨¨poques de timbes a cel obert al voltant de l¡¯aeroport que provocaven, a m¨¦s de problemes est¨¨tics, accions pr¨°pies de malfactors.

La protesta actual ha sobrevolat sobre el mateix contenci¨®s agreujat ara per la compet¨¨ncia de les companyies nascudes a l¡¯empara de les noves tecnologies i convertides en excusa reivindicativa tan certa com complement¨¤ria. Mentrestant, l¡¯entitat metropolitana responsable del sector ha demostrat novament una inefic¨¤cia que tamb¨¦ explica la passivitat de les administracions per desbloquejar una ciutat presa durant dies. En aquest ¨°rgan administratiu hi ha representats tots els partits de govern que continuen sense saber resoldre i ni tan sols encarrilar la imprescindible tranquil¡¤litat d¡¯uns professionals que s¡¯enfronten di¨¤riament a unes dures condicions de treball, poques vegades compresos i gaireb¨¦ sempre criticats. Motius no en falten. Ho saben i ho assumeixen la majoria d¡¯ells, avergonyits i perjudicats per l¡¯actitud d¡¯uns pocs, s¨ª, per¨° prou actius com per amargar la vida a centenars de milers de ciutadans a qui, per cert, l¡¯Ajuntament deu una disculpa.

?s tan obvi que ning¨² no pot segar-li l¡¯herba sota els peus que els taxistes tradicionals saben que els seus nous competidors han arribat per quedar-s¡¯hi. Amb les regulacions que calguin per¨° amb la convicci¨® que ja res no tornar¨¤ a ser el mateix per a ning¨² encara que ens cogui la nost¨¤lgia. La realitat ¨¦s tossuda. Nom¨¦s a Washington D. C., per exemple, conviuen amb l¡¯oficial m¨¦s de 60 companyies privades de taxi. O la que, per la via de l¡¯acudit i saltant a correus, anuncia vaga de carters per la compet¨¨ncia del correu electr¨°nic.

El repte que ens ha proposat la globalitzaci¨® a trav¨¦s d¡¯Internet i les seves xarxes ¨¦s enorme. I estem obligats ¡ªquin remei!¡ª a adaptar-nos a un paisatge tan rupturista en la forma com enriquidor en el fons. En l¡¯emergent economia col¡¤laborativa tenim la base per fomentar un futur econ¨°mic m¨¦s brillant i una societat m¨¦s equitativa, com anuncia Ant¨®n Costas. ?s clar que per a aix¨° calen m¨¦s divulgaci¨® i menys resist¨¨ncies. I de moment s¨®n els tics reaccionaris els que dominen l¡¯escenari de la imatge negativa que dona la volta al m¨®n en uns segons. El fuga? temps necessari per fer trontollar les poques coses s¨°lides que ens queden comen?ant per les decisions que materialitzen els nostres desitjos.

Venir de vacances a una Barcelona on la inseguretat ¨¦s den¨²ncia permanent, l¡¯incivisme, norma de conducta, i el turisme descontrolat, motiu d¡¯abusos inacceptables, t¨¦ a veure tamb¨¦ amb les facilitats per a la nova socialitzaci¨® ofertes per les plataformes digitals. Davant d¡¯aix¨° es fa imprescindible una pol¨ªtica m¨¦s activa, ¨¤gil, menys resignada i m¨¦s ben pensada que no faci perillar ni el motor econ¨°mic en qu¨¨ s¡¯ha convertit ni l¡¯ess¨¨ncia de la ciutat, el seu millor reclam. Els creuers en s¨®n la demostraci¨® palpable.

?s clar que, perqu¨¨ la majoria dels seus passatgers arribin a temps de salpar, necessiten el comprom¨ªs i les facilitats de les companyies a¨¨ries. I aqu¨ª entrem en una altra dimensi¨® desconeguda.

Mentre l¡¯advert¨¨ncia de vaga i l¡¯anul¡¤laci¨® de vols omplien hores d¡¯informaci¨® i den¨²ncia contra Ryanair, Vueling seguia amb la seva tend¨¨ncia silenciosa a la impuntualitat, la seva excusa d¡¯impunitat i la seva habitual resposta de culpar els altres. La visita del m¨¤xim responsable de la companyia al president de la Generalitat per justificar el descontrol que dirigeix, lluny de tranquil¡¤litzar els usuaris, els hauria d¡¯inquietar. S¨®n molts estius saturats, com denuncien els seus treballadors, i de canvi sobtat de destinaci¨® de les seves tripulacions, com exposen els seus comandants per disculpar-se des de la cabina per l¡¯en¨¨sim retard davant d¡¯uns pacients passatgers avesats a arribades amb retard, p¨¨rdues d¡¯enlla?os i maletes ¨°rfenes. Anys d¡¯anul¡¤laci¨® de vols per causes mai explicades per¨° f¨¤cilment sospitades pels seus clients habituals, condemnats a no tenir alternatives perqu¨¨ Vueling ha aconseguit el domini de la majoria de destinacions espanyoles i europees. Per aix¨° ¨¦s l¡¯empresa del ram que acumula m¨¦s queixes i ajuda amb afany el Prat a liderar el r¨¤nquing de retards. En aix¨° s¡¯est¨¤ convertint el nostre principal aeroport. En un centre de vols incerts i viatgers perduts. Aspir¨¤vem a aix¨°?