Microcr¨¨dits, venda de joies i estalvis

¡°Aix¨°, germans, no costa res. L¡¯¨²nica cosa que et cal ¨¦s la fe. Creure en Al¨¤ i tenir... tenir un odi a aquests kuffar [infidels], un odi exagerat. Sense aix¨°, no es pot aconseguir aix¨°, i aix¨°, de pressupost, no ha superat els 15 euros. Entre els 15 i els 20¡±. Youness Abouyaaqoub, autor material de l¡¯atemptat a la Rambla de Barcelona, el 14 d¡¯agost de l¡¯any passat presumia en un v¨ªdeo de l¡¯esc¨¤s desemborsament que havia fet la c¨¨l¡¤lula per fer-se amb el material necessari per fabricar l¡¯explosiu amb el qual pretenien atemptar a Espanya i Fran?a.

Diversos informes policials incorporats al sumari confirmen que, efectivament, el cost que va permetre que la c¨¨l¡¤lula elabor¨¦s centenars de quilos de l¡¯explosiu conegut com a mare de Sat¨¢n ¡ªi que va esclatar accidentalment la nit del 16 d¡¯agost al xalet d¡¯Alcanar i que va causar la mort a dos dels gihadistes¡ª va ser baix: entre el 8 de juliol i el 7 d¡¯agost, els terroristes van gastar 1.225 euros a adquirir, en establiments de Sant Feliu de Gu¨ªxols, Tortosa, Gurb i Vinar¨°s, diversos litres de per¨°xid d¡¯hidrogen i acetona, els dos ingredients dels explosius casolans que van elaborar. A m¨¦s, els terroristes van gastar 1.161 euros en el lloguer de vehicles, 150 dels quals eren per aconseguir la furgoneta de l¡¯atemptat de la Rambla.

Aquesta quantitat de diners va ser recaptada pels gihadistes mitjan?ant diferents sistemes. Els investigadors han detectat que dos dels terroristes ¡ªYoussef Aalla i Mohamed Houli¡ª van realitzar tres vendes de joies en dos establiments de Vinar¨°s (Castell¨®) entre el 12 i el 16 d¡¯agost, amb les quals van aconseguir 2.530 euros. Van intentar una quarta venda, amb qu¨¨ pretenien recaptar 800 euros m¨¦s, per¨° la dependenta de la botiga va sospitar de la proced¨¨ncia de les peces d¡¯or i les va rebutjar.

Abans, el 4 d¡¯agost, dos integrants m¨¦s de la c¨¨l¡¤lula, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy, havien anat junts a la sucursal de Caixabank, al carrer Sant Isidre de la localitat de Sant Carles de la R¨¤pita, i havien extret dels seus comptes corrents importants quantitats de diners que encara no s¡¯han concretat. Hichamy tamb¨¦ operava amb una altra entitat banc¨¤ria, la ja extingida Catalunya Caixa, a trav¨¦s de la qual va fer transfer¨¨ncies a un compte d¡¯Alemanya durant anys, entre 500 i 1.000 euros tots els mesos. Una operativa que va despertar les sospites de l¡¯entitat, que va obrir una investigaci¨® per blanqueig de capital, de la qual, segons detalla un informe dels Mossos d¡¯Esquadra, ¡°no en va resultar cap cosa rellevant¡±.

L¡¯¨²ltima via de finan?ament descoberta ¨¦s la sol¡¤licitud de microcr¨¨dits per part dels terroristes. L¡¯estudi de l¡¯activitat de trucades del tel¨¨fon de Hichamy ha revelat que entre el 4 i el 7 de juliol del 2017 va realitzar diverses trucades a l¡¯empresa financera Cofidis amb aquesta finalitat. Un informe dels Mossos considera aquestes comunicacions ¡°especialment importants¡±, ja que es van produir un mes i mig abans del 20 d¡¯agost del 2017, data inicialment prevista pels terroristes per perpetrar els atemptats i que, finalment, es va avan?ar despr¨¦s que esclatessin accidentalment els explosius que anaven a utilitzar.

Dates clau

¡°Tot sembla indicar que la voluntat de Hichamy era aconseguir diners a cr¨¨dit (per no ser retornats, evidentment) amb la finalitat d¡¯adquirir les subst¨¤ncies precursores per a la fabricaci¨® dels explosius¡±, afirma l¡¯informe policial que subratlla que va ser en aquestes dates quan el grup va adquirir les subst¨¤ncies. La investigaci¨® revela que Abouyaaqoub i tres familiars de membres de la c¨¨l¡¤lula van demanar microcr¨¨dits en aquestes dates.

Aix¨ª mateix, els escorcolls han revelat que Mohamed Houli tamb¨¦ va sol¡¤licitar pr¨¦stecs petits ¡ªcap de m¨¦s de 300 euros¡ª a altres dues financeres: Moneyman i Dinerorapid. El tel¨¨fon m¨°bil de Houli va destapar que a l¡¯abril, al maig i al juny de l¡¯any passat va sol¡¤licitar aquests microcr¨¨dits ¡ªels dos ¨²ltims de tan sols 200 euros¡ª per a la qual va utilitzar la identitat falsa de Nelu Daniel que havia adquirit de manera irregular. Per als investigadors, aquest ¨²ltim detall ¡°b¨¦ pot respondre a aquesta t¨¤ctica d¡¯impossibilitar o dificultar un posterior rastreig per part dels cossos policials, a costa d¡¯enganyar i estafar l¡¯empresa de microcr¨¨dit¡±.