¡°Vaig estar a l¡¯Ant¨¤rtida abans que a Fran?a¡±

Pablo Rodr¨ªguez Ros (Cartagena, 1990) era com el t¨ªpic nen escolta de les pel¡¤l¨ªcules americanes: aix¨ª com molt curi¨®s, que despr¨¦s es fa gran i resulta que les aventures de la inf¨¤ncia no van ser res en comparaci¨® amb les d¡¯ara. A m¨¦s, com el nen en q¨¹esti¨® havia nascut en una fam¨ªlia marinera d¡¯aquestes amb les quals se surt a pescar els caps de setmana, doncs la cabra va acabar tirant cap a la muntanya. O m¨¦s aviat cap al mar, perqu¨¨ el xaval havia crescut veient una baluerna de 82 metres d¡¯eslora atracada al port de la seva ciutat natal. I llavors es va comen?ar a preguntar per la classe de persones que treballaven all¨¤, que jo tamb¨¦ vull. I com que el vaixell va resultar ser el buc d¡¯investigaci¨® oceanogr¨¤fica Hesp¨¦rides (A-33) i ell no volia ser ni metge ni militar, ho va tenir clar: doncs cient¨ªfic.

Ha participat en cinc expedicions cient¨ªfiques, una d'elles donar la volta completa al continent gelat

I va estudiar Ci¨¨ncies Ambientals a la Universitat de M¨²rcia ¡ªva ser el primer de la seva promoci¨®¡ª, va fer un Erasmus a Esc¨°cia, un m¨¤ster, i ara s¡¯est¨¤ doctorant amb una beca de La Caixa a l¡¯Institut de Ci¨¨ncies del Mar (ICM-CSIC). A aquest ritme, el 2015, i amb nom¨¦s 24 anys, li van oferir d¡¯afegir-se a una expedici¨® cient¨ªfica (projecte PEGASO) ni m¨¦s ni menys que a l¡¯Ant¨¤rtida. Amb qu¨¨? Amb el buc Hesp¨¦rides, (amb el qual va comen?ar tot). Casualitats de la vida, el seu pare, que treballava en la drassana, va participar en la construcci¨® dels motors del vaixell que despr¨¦s el portarien a ell al continent gelat.

¡°?s curi¨®s, per¨° vaig estar abans a l¡¯Ant¨¤rtida que a Fran?a, que est¨¤ aqu¨ª al costat. En la meva fam¨ªlia no es pot dir que f¨®ssim pobres, per¨° vaig tenir una inf¨¤ncia humil: soc fill de treballadors. I s¨ª, ara em considero un privilegiat, per¨° tot m¡¯ho he guanyat a for?a de treballar. Soc 100% fill de l¡¯escola p¨²blica¡±, resumeix.

¡°?s curi¨®s veure com l¡¯oce¨¤, sent fosc, produeix n¨²vols blancs¡±

¡°Cartagena ¨¦s una terra de drassanes i militars. Jo, de fet, no vaig con¨¨ixer el primer ocean¨°graf fins als 18 anys, quan vaig ser a la universitat. En aquella ¨¨poca, no sabia ni a qu¨¨ es dedicaven¡±, explica l¡¯ara investigador predoctoral a l¡¯ICM-CSIC, on realitza una tesi en Biogequ¨ªmica i canvi global. Fa tres anys que viu a Barcelona, investigant el paper del fitopl¨¤ncton (microorganismes marins) en la formaci¨® de n¨²vols en llocs llunyans de l¡¯oce¨¤ i com el canvi clim¨¤tic pot afectar a aquest proc¨¦s. ¡°?s curi¨®s veure com l¡¯oce¨¤, sent fosc, produeix n¨²vols blancs¡±, deixa anar.

Des de les instal¡¤lacions de l¡¯ICM-CSIC contempla les vistes de la platja de la Barceloneta i admet que ¡°aqu¨ª s¡¯est¨¤ molt b¨¦¡±. Encara que ¡°jo soc m¨¦s d¡¯anar movent-me d¡¯un costat a l¡¯altre¡±. Qui no ho faria: entre el novembre del 2016 i el mar? del 2017, Rodr¨ªguez Ros va tornar a l¡¯Ant¨¤rtida. Va ser un dels quatre integrants espanyols que van participar en la Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE), la primera expedici¨® cient¨ªfica de la hist¨°ria a bord d¡¯un buc oceanogr¨¤fic que va fer la circumnavegaci¨® completa al continent gelat. L¡¯objectiu era recollir informaci¨® per entendre l¡¯impacte del canvi clim¨¤tic a l¡¯oce¨¤ Austral. ¡°La pena ¨¦s que el meu avi mor¨ªs quan encara feia la carrera i no ho va poder veure¡±. Amb 27 anys, ja ha fet cinc expedicions cient¨ªfiques per tot el planeta.

Un cient¨ªfic ¡®millennial¡¯

H¨¤bil a les xarxes socials (¡°els millennials som uns asos en aix¨°¡±), ¨¦s molt actiu a Twitter, on comparteix, debat i contrasta informaci¨® cient¨ªfica. Tamb¨¦ t¨¦ un blog anomenat Super Science Me, en el qual explica en directe les seves experi¨¨ncies a bord dels bucs d¡¯investigaci¨® i en les seves estades cient¨ªfiques. L¡¯¨²ltima, a la Polin¨¨sia francesa, on va estar un mes investigant els intercanvis gasosos en els esculls de coral. ¡°M¡¯interessa molt explicar a la meva generaci¨® el canvi clim¨¤tic de manera diferent. Sempre dic que s¡¯ha de fer d¡¯una manera m¨¦s local. ?s a dir, parlar menys d¡¯ossos polars i explicar a la gent com l¡¯afectar¨¤ en el seu dia a dia. Per exemple, a Barcelona es pot explicar que en el futur els tom¨¤quets podran costar dos euros m¨¦s¡±.

Al setembre del 2019 iniciar¨¤ una estada d¡¯un any a Calif¨°rnia (Estats Units) gr¨¤cies a la beca internacional Fullbright. ¡°Som molt pocs els companys de carrera i m¨¤ster que ens hem quedat a Espanya. La majoria estan escampats per tot el m¨®n. La meva generaci¨® ¨¦s la de ¡®escolta que ens les pirem¡¯. Som el pa¨ªs d¡¯Europa amb menys cient¨ªfics per cada mil habitants. ?s un drama invertir tants diners a formar una persona i despr¨¦s ¡®regalar-la¡¯ a un altre pa¨ªs. El nou ministre de Ci¨¨ncia, Innovaci¨® i Universitats, Pedro Duque, ha de resoldre molts problemes. El millor que pot fer ¨¦s anar a poc a poc, un per un, sense pressa, i b¨¦¡±.