El ¡®ferragosto¡¯ de la Generalitat
El proc¨¦s cada vegada s¡¯assembla m¨¦s a la pol¨ªtica de sempre, amb l¡¯ex¨°tic fet diferencial del recurs al radicalisme verbal
El mes d¡¯agost es vesteix d¡¯hivern pel que fa a l¡¯activitat pol¨ªtica catalana. ?s com si l¡¯emperador August i els seus consellers, incapa?os de respectar el ferragosto, cada dia estiguessin disposats a desvetllar a la ciutadania noves pistes d¡¯aquesta rep¨²blica que dibuixa l¡¯independentisme a l¡¯horitz¨® i que, en la immediatesa, no t¨¦ res a envejar al que ofereix qualsevol monarquia antiga.
Cada dia que passa hi ha un nou afany, petites bestretes que permeten intuir cap a on va el viatge. A la suspensi¨® d¡¯un ple del Parlament al juliol per desacord entre els grups independentistes ¡ªdegut a una ¡°l¨ªnia vermella¡± anomenada Puigdemont¡ª, s¡¯hi ha sumat a l¡¯agost un nou veto a la creaci¨® d¡¯una comissi¨® d¡¯investigaci¨® per esbrinar si els Mossos d¡¯Esquadra van espiar mig centenar de pol¨ªtics, periodistes i advocats contraris al proc¨¦s. ?s cert que, comparat amb l¡¯actuaci¨® de les clavegueres de l¡¯Estat central respecte al sobiranisme catal¨¤, la cosa ¨¦s ca?a menor, per¨° no deixa de ser un senyal que tal vegada amb una bona estructura d¡¯Estat sorgirien pertot deixebles avantatjats de l¡¯exministre de l¡¯Interior Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz.
La democr¨¤cia es demostra caminant i l¡¯article 67.3 del reglament del Parlament ¨¦s clar quan assegura que s¡¯ha de crear una comissi¨® quan ho sol¡¤licitin una tercera part dels diputats ¡ªho demanen 65 de 135¡ª o tres grups parlamentaris, i ho han fet Ciutadans, el PSC, Catalunya en Com¨² i el PP. O sigui que, en aquest cas, la cosa va de manca de democr¨¤cia i de transpar¨¨ncia. I aix¨° ¨¦s el que tamb¨¦ cal en la pugna pel control de TV3 i Catalunya R¨¤dio que estan lliurant Junts per Catalunya i Esquerra. Els treballadors lamenten l¡¯exist¨¨ncia ¡°d¡¯acords privats per repartir-se TV3¡± i que segueixi pendent la reforma de la llei de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals pactada fa m¨¦s d¡¯un any.
La batalla pel control dels mitjans p¨²blics a Catalunya s¡¯assembla a les que hi va haver a la ultratjada Espanya. ?s com si, a cada acte, cobr¨¦s vida aquesta vella pol¨ªtica que una part de l¡¯independentisme assegura detestar. Com recorden els treballadors de TV3, el que passa no deixa de ser una vulgar ¡°pugna partidista¡±.
Els horitzons van perdent el seu halo ¨¨pic a cada bugada. El proc¨¦s cada vegada s¡¯assembla m¨¦s a la pol¨ªtica de sempre, amb l¡¯ex¨°tic fet diferencial del recurs al radicalisme verbal. L¡¯¨²s d¡¯expressions com ¡°finestra d¡¯oportunitat¡±, ¡°no renuncia a la via unilateral¡± o ¡°mandat de l¡¯1 d¡¯octubre i del 21 de desembre¡± formen part de l¡¯univers semanticomisteri¨®s que capitanegen els exegetes Puigdemont i Torra. Entre tanta confusi¨® de lit¨²rgies no es fa estrany que els Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica es reivindiquin com a guardians de l¡¯ortod¨°xia i demanin, per mitj¨¤ d¡¯ocupacions i manifestacions, que el Govern desobeeixi les lleis o dimiteixi. Era el que es va prometre. I alguns s¡¯han cansat que la Rep¨²blica catalana sigui un estat mental, m¨¦s enll¨¤ del que jocs terminol¨°gics que els ofereixen els ¨¨muls dom¨¨stics del bisbe Berkeley.
Viure a Barcelona ¨¦s un 25% m¨¦s car que a la meitat de les ciutats espanyoles. Catalunya ¨¦s una naci¨® on el 25% dels assalariats cobren menys de 1.000 euros al mes. N¡¯hi hauria prou amb aquestes dues dades recents per evitar que els grans temes socials quedessin fiats al tsunami que provocar¨¤ ¡ªsegons ells¡ª la independ¨¨ncia. De moment i a manera de vi¨¤tic prosaic, els exconsellers refugiats a B¨¨lgica amb el president Puigdemont gaudeixen d¡¯un gens menyspreable coix¨ª salarial. El darrer ¨¦s el que se li ha ofert a Llu¨ªs Puig, extitular de Cultura, que cobrar¨¤ 85.000 euros anuals per promoure la cultura catalana des de Brussel¡¤les.
La gran qualitat del processisme ha consistit a revestir d¡¯una estrat¨¨gia solemne el que no ¨¦s res m¨¦s que una t¨¤ctica vulgar. I tot per mantenir el poder. En aquesta l¨ªnia, el president Torra tracta ara d¡¯aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2019. Amb Artur Mas i amb Puigdemont a la presid¨¨ncia, els comptes eren tan fonamentals per engegar les ¡°estructures d¡¯Estat¡± i forjar el cam¨ª cap a la independ¨¨ncia que fins i tot la cr¨ªtica CUP els va donar el seu suport. Ara Torra persegueix la mateixa sort amb el poder de la paraula com a arma, comptant amb la fe dels seus seguidors.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Quim Torra
- Opini¨®
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Eleccions
- Administraci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Espanya
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica
- Just¨ªcia
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Independentisme