El ¡®ferragosto¡¯ de la Generalitat

El mes d¡¯agost es vesteix d¡¯hivern pel que fa a l¡¯activitat pol¨ªtica catalana. ?s com si l¡¯emperador August i els seus consellers, incapa?os de respectar el ferragosto, cada dia estiguessin disposats a desvetllar a la ciutadania noves pistes d¡¯aquesta rep¨²blica que dibuixa l¡¯independentisme a l¡¯horitz¨® i que, en la immediatesa, no t¨¦ res a envejar al que ofereix qualsevol monarquia antiga.

Cada dia que passa hi ha un nou afany, petites bestretes que permeten intuir cap a on va el viatge. A la suspensi¨® d¡¯un ple del Parlament al juliol per desacord entre els grups independentistes ¡ªdegut a una ¡°l¨ªnia vermella¡± anomenada Puigdemont¡ª, s¡¯hi ha sumat a l¡¯agost un nou veto a la creaci¨® d¡¯una comissi¨® d¡¯investigaci¨® per esbrinar si els Mossos d¡¯Esquadra van espiar mig centenar de pol¨ªtics, periodistes i advocats contraris al proc¨¦s. ?s cert que, comparat amb l¡¯actuaci¨® de les clavegueres de l¡¯Estat central respecte al sobiranisme catal¨¤, la cosa ¨¦s ca?a menor, per¨° no deixa de ser un senyal que tal vegada amb una bona estructura d¡¯Estat sorgirien pertot deixebles avantatjats de l¡¯exministre de l¡¯Interior Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz.

La democr¨¤cia es demostra caminant i l¡¯article 67.3 del reglament del Parlament ¨¦s clar quan assegura que s¡¯ha de crear una comissi¨® quan ho sol¡¤licitin una tercera part dels diputats ¡ªho demanen 65 de 135¡ª o tres grups parlamentaris, i ho han fet Ciutadans, el PSC, Catalunya en Com¨² i el PP. O sigui que, en aquest cas, la cosa va de manca de democr¨¤cia i de transpar¨¨ncia. I aix¨° ¨¦s el que tamb¨¦ cal en la pugna pel control de TV3 i Catalunya R¨¤dio que estan lliurant Junts per Catalunya i Esquerra. Els treballadors lamenten l¡¯exist¨¨ncia ¡°d¡¯acords privats per repartir-se TV3¡± i que segueixi pendent la reforma de la llei de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals pactada fa m¨¦s d¡¯un any.

La batalla pel control dels mitjans p¨²blics a Catalunya s¡¯assembla a les que hi va haver a la ultratjada Espanya. ?s com si, a cada acte, cobr¨¦s vida aquesta vella pol¨ªtica que una part de l¡¯independentisme assegura detestar. Com recorden els treballadors de TV3, el que passa no deixa de ser una vulgar ¡°pugna partidista¡±.

Els horitzons van perdent el seu halo ¨¨pic a cada bugada. El proc¨¦s cada vegada s¡¯assembla m¨¦s a la pol¨ªtica de sempre, amb l¡¯ex¨°tic fet diferencial del recurs al radicalisme verbal. L¡¯¨²s d¡¯expressions com ¡°finestra d¡¯oportunitat¡±, ¡°no renuncia a la via unilateral¡± o ¡°mandat de l¡¯1 d¡¯octubre i del 21 de desembre¡± formen part de l¡¯univers semanticomisteri¨®s que capitanegen els exegetes Puigdemont i Torra. Entre tanta confusi¨® de lit¨²rgies no es fa estrany que els Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica es reivindiquin com a guardians de l¡¯ortod¨°xia i demanin, per mitj¨¤ d¡¯ocupacions i manifestacions, que el Govern desobeeixi les lleis o dimiteixi. Era el que es va prometre. I alguns s¡¯han cansat que la Rep¨²blica catalana sigui un estat mental, m¨¦s enll¨¤ del que jocs terminol¨°gics que els ofereixen els ¨¨muls dom¨¨stics del bisbe Berkeley.

Viure a Barcelona ¨¦s un 25% m¨¦s car que a la meitat de les ciutats espanyoles. Catalunya ¨¦s una naci¨® on el 25% dels assalariats cobren menys de 1.000 euros al mes. N¡¯hi hauria prou amb aquestes dues dades recents per evitar que els grans temes socials quedessin fiats al tsunami que provocar¨¤ ¡ªsegons ells¡ª la independ¨¨ncia. De moment i a manera de vi¨¤tic prosaic, els exconsellers refugiats a B¨¨lgica amb el president Puigdemont gaudeixen d¡¯un gens menyspreable coix¨ª salarial. El darrer ¨¦s el que se li ha ofert a Llu¨ªs Puig, extitular de Cultura, que cobrar¨¤ 85.000 euros anuals per promoure la cultura catalana des de Brussel¡¤les.

La gran qualitat del processisme ha consistit a revestir d¡¯una estrat¨¨gia solemne el que no ¨¦s res m¨¦s que una t¨¤ctica vulgar. I tot per mantenir el poder. En aquesta l¨ªnia, el president Torra tracta ara d¡¯aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2019. Amb Artur Mas i amb Puigdemont a la presid¨¨ncia, els comptes eren tan fonamentals per engegar les ¡°estructures d¡¯Estat¡± i forjar el cam¨ª cap a la independ¨¨ncia que fins i tot la cr¨ªtica CUP els va donar el seu suport. Ara Torra persegueix la mateixa sort amb el poder de la paraula com a arma, comptant amb la fe dels seus seguidors.