Diguem les coses pel seu nom

Despr¨¦s d¡¯anys de reivindicar el ¡°dret a decidir¡±, l¡¯independentisme, ara a mans de puristes com Puigdemont i Torra, torna a reclamar per Catalunya el dret d¡¯autodeterminaci¨®.

Es tracta d¡¯un vaiv¨¦ sem¨¤ntic m¨¦s, fruit de la neollengua processista, i ¨¦s molt probable que, com a les campanyes de publicitat, i davant la possibilitat que s¡¯esgotin les vendes de l¡¯empresa, s¡¯hagi de canviar el nom del producte per continuar venent-lo.

El ¡°dret a decidir¡± despertava els sentiments positius de les persones perqu¨¨, com ¡°la rep¨²blica independent de casa teva¡± o el ¡°just do it¡±, lemes publicitaris de gran ¨¨xit, simplificava el m¨®n bo i fent creure que si un es podia imaginar sent feli?, llavors tenia dret a ser-ho.

Per¨° encara que vendre una secessi¨® pot ser tan f¨¤cil com vendre mobles o sabatilles, materialitzar-la ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que decorar la casa o posar-se unes sabatilles. Quan es duu a terme una pol¨ªtica secessionista, la publicitat arriba on arriba. I arribat el moment de la veritat, i davant la constataci¨® que l¡¯estrat¨¨gia publicit¨¤ria pura s¡¯ha esgotat, es torna als vells conceptes pol¨ªtics: el dret d¡¯autodeterminaci¨®. Per¨° aquest ¨²ltim, a difer¨¨ncia de l¡¯emotiu ¡°dret a decidir¡±, admet r¨¨pliques racionals.

Per comen?ar, Catalunya s¡¯autodetermina almenys cada quatre anys des de en fa gaireb¨¦ quaranta. T¨¦ un parlament propi, t¨¦ institucions d¡¯autogovern, emet legislaci¨® pr¨°pia (que, com la legislaci¨® de qualsevol altre ¨°rgan legislatiu a gaireb¨¦ tot arreu, est¨¤ subjecta al control judicial), t¨¦ policia pr¨°pia, mitjans de comunicaci¨® p¨²blics propis, t¨¦ una llengua pr¨°pia que ¨¦s usada en les institucions p¨²bliques, etc.

Les col¨°nies o els pa?sos ocupats, en canvi, no tenen parlament propi, ni institucions d¡¯autogovern, ni policia pr¨°pia, ni mitjans de comunicaci¨® p¨²blics propis, etc. Ells no s¡¯autodeterminen, ells no s¡¯autogovernen. Per aquest motiu demanen el dret a l¡¯autodeterminaci¨®. Per¨° Catalunya no ¨¦s una col¨°nia ni un pa¨ªs ocupat. Veure, el 2018, independentistes catalans reclamant el dret a l¡¯autodeterminaci¨® ¨¦s com veure un munt de danesos reclamant el dret a passar en verd un sem¨¤for.

El que es demana des de Catalunya no pot ser, per raons conceptuals i emp¨ªriques, el dret a l¡¯autodeterminaci¨®. Cal anomenar les coses pel seu nom: el que es demana a Catalunya ¨¦s el dret a la secessi¨®. El que demanen alguns ¨¦s el dret al fet que, sense que Catalunya sigui una col¨°nia, si la majoria dels seus membres vol formar un Estat, ho pugui fer.

Per¨° aquest dret a la secessi¨®, a difer¨¨ncia del d¡¯autodeterminaci¨®, no est¨¤ reconegut ni en la legislaci¨® ni en les convencions del dret internacional. Fins i tot, els te¨°rics que n¡¯han defensat la justificaci¨® moral, com Christopher Wellman, afirmen que resultaria inconvenient, per les seves eventuals conseq¨¹¨¨ncies desestabilitzadores ¡ªentre altres coses¡ª, que form¨¦s part del dret internacional.

Aix¨° no vol dir que no hi hagi un espai pol¨ªtic per a la secessi¨®, nom¨¦s vol dir que la secessi¨® d¡¯una comunitat pol¨ªtica com la catalana, que no ¨¦s ni una col¨°nia ni est¨¤ ocupada (per no dir que ¨¦s una de les m¨¦s benestants del sud d¡¯Europa), no pot ser exigida com un dret.

?s probable que molts dels dirigents independentistes ja ho s¨¤piguen, aix¨° ¨²ltim, i creguin que, un cop esgotada la via publicit¨¤ria del ¡°dret a decidir¡±, i davant la impossibilitat d¡¯acollir-se a un inexistent ¡°dret a la secessi¨®¡±, la seva millor carta passi per fer que la cosa vagi sobre el dret a l¡¯autodeterminaci¨®. I la manera d¡¯aconseguir ser titular del dret d¡¯autodeterminaci¨® passa per degradar prou la situaci¨® pol¨ªtica perqu¨¨ Catalunya sembli per fi una col¨°nia o un pa¨ªs ocupat. Aquesta ¨¦s la seva fantasia.

Per¨° els altres no tenim la culpa de les fantasies sadomasoquistes d¡¯alguns. Si un vol ser apallissat i flagel¡¤lat cada dia, o si un vol que Catalunya torni a ser, en termes de nul autogovern, el que era durant el franquisme per veure acomplert aix¨ª el seu somni d¡¯interlocut¨°ria-subjugaci¨®, jo no hi tinc cap problema: prometo no jutjar-lo i far¨¦ el que estigui a les meves mans per donar curs al seu desig sadomasoquista. Per¨° que ho faci a casa seva, a l¡¯ombra, i que no ens imposi aquestes respectables pr¨¤ctiques privades als qui no tenim aquestes inclinacions.