Rambles amunt

Tinc una foto amb el meu pare, en qu¨¨ jo devia tenir quatre anys, davant de l¡¯est¨¤tua de Colom. Somric i ell t¨¦ les seves mans protectores a les meves espatlles. Ens la va fer un d¡¯aquests fot¨°grafs que anaven aquells dies amb una c¨¤mera i un tr¨ªpode i un carro vermell amb dibuixos i feien fotos a la gent que no tenia c¨¤mera. Ara tinc aquesta foto al meu despatx. M¡¯ha acompanyat a tots els llocs on he viscut. Pujo a poc a poc ara des de Santa M¨°nica: l¡¯Amaya, l¡¯hotel Oriente, Nou de la Rambla¡­ Un grup de coreans segueixen una dona que duu un pal amunt amb un mocador blau lligat. Els porta a la pla?a Reial. Aquesta pla?a tamb¨¦ est¨¤ lligada a la meva infantesa, a la fascinaci¨® per les c¨¤meres, i ¨¦s que, de molt petita, el meu pare m¡¯hi va portar i em va dir en veu baixa que hi estaven rodant una pel¡¤l¨ªcula i que aquell home enorme assegut en una poltrona era un geni i es deia Orson Welles, i jo li vaig preguntar ¡°i on ¨¦s la ll¨¤ntia?¡± Perqu¨¨ els ¨²nics genis que coneixia sortien d¡¯una ll¨¤ntia quan la fregaves.

La meva adolesc¨¨ncia, el bar Glaciar, Carmen i Potau, l¡¯intent de fer teatre al soterrani del bar, la lluita de Potau per portar un altre p¨²blic a la pla?a, per dinamitzar-la, els anys durs on no era aconsellable trepitjar-la, la botiga de taxid¨¨rmia que em fascinava, els matins de diumenge, les parades que venien segells i monedes.

Liceu: el moment que no oblidar¨¦ mai quan vaig tenir la sort de ser la primera persona que va filmar la platea altre cop plena, despr¨¦s de l¡¯incendi. Macbeth. La somn¨¤mbula. Don Giovanni. Aquest tremolor daurat, aquest pessigolleig d¡¯anticipaci¨® que se sent sempre al vest¨ªbul del Liceu. I al davant, el primer lloc on vaig provar un xauarma. El Caf¨¨ de l¡¯?pera: la primera gran discussi¨® amb el meu millor amic. Una mica m¨¦s amunt, passat el mercat de la Boqueria, el lloc on la meva mare ens portava al meu germ¨¤ i a mi a berenar, despr¨¦s de veure les galeries del carrer Petritxol.

Entro en una botiga de revistes on, des de fa anys, sempre trobo tresors que no es poden trobar enlloc m¨¦s. La traslladaran a un altre lloc, al Poble-sec, em diuen. Surto amb quatre revistes despr¨¦s de llambregar-ne m¨¦s de quaranta. L¡¯encarregada de la botiga em segueix ja al carrer. Em diu que li hauria agradat enviar-me un v¨ªdeo de la seva mare, que s¡¯acaba de morir, s¡¯emociona, es disculpa. No s¡¯ha de disculpar de res, li dic. La seva mare, que va cr¨¦ixer en aquesta mateixa Rambla, que va ser abandonada tan bon punt va n¨¦ixer, que va lluitar contra vent i marea perqu¨¨ el passat no enfosqu¨ªs la seva vida ni la de la seva filla, que per sempre estar¨¤ lligada a aquestes llambordes, a aquest lloc. Encara sort que no va veure tota la sang l¡¯any passat, tots aquests morts, encara sort, diu. Plora. Ploro. Ens abracem. En un instant fuga?, aquesta dona m¡¯ha tornat a recordar que les Rambles s¨®n el cor i l¡¯est¨®mac i la hist¨°ria viva d¡¯aquesta ciutat. I tamb¨¦ el batec de la meva vida.