La Rambla canviar¨¤ la seva cara des de Colom a partir del 2019

La transformaci¨® de La Rambla pot ser una realitat a partir del 2019, any en el qual es preveu que comencin les obres pel costat de Colon. No s'actuar¨¤ en tot el passeig simult¨¤niament, es far¨¤ en cinc fases que es perllongaran durant sis anys. Quioscos de premsa, antigues parades d¡¯ocells, floristes, restaurants i el tr¨¤nsit experimentaran notables canvis amb el projecte realitzat per l'equip KM-ZERO, liderat per Itziar Gonz¨¢lez Vir¨®s.

L'avantprojecte redactat per l'equip multidisciplinari va ser lliurat al consistori que ara l¡¯est¨¤ analitzant t¨¨cnicament amb la intenci¨® de presentar-lo p¨²blicament passat l'estiu. La previsi¨® ¨¦s redactar el projecte executiu en el que queda d'any i que les obres comencin a partir del 2019. Aquests s¨®n els plans del govern d¡¯Ada Colau que pret¨¦n arribar a un pacte amb diferents formacions pol¨ªtiques del consistori perqu¨¨ el projecte de la Rambla sigui definitiu. Tenir suficients suports per evitar que l'estrat¨¨gia i els plans de l'ic¨°nic passeig no canvi?n amb cada equip de govern. BCom¨² vol que la futura Rambla ¡°no sigui la Rambla de Colau¡± sin¨® la de tots, resumeix la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. A m¨¦s, el projecte haur¨¤ de votar-se al ple i, per tant, haur¨¤ d¡¯obtenir la majoria necess¨¤ria.

Alguns dels objectius que persegueix la transformaci¨® del passeig ¨¦s esponjar-lo ¡ªreduir l¡¯activitat que ara com ara ocupa bona part dels metres quadrats del passeig central¡ª, que sigui m¨¦s transitable per al vianant i per tant pacificar-lo ¡ªreduir la pressi¨® del tr¨¤nsit rodat¡ª ordenar les seves activitats i dignificar-lo. Condicions per fer m¨¦s amable el passeig per a tot aquell que el trepitgi i un intent ¡ªl'en¨¨sim¡ªperqu¨¨ el barcelon¨ª torni a ramblejar, un costum que ha quedat pr¨¤cticament desterrat per la pressi¨® tur¨ªstica. La regidora est¨¤ conven?uda que aix¨° ¨¦s possible: ¡°La transformaci¨® de la Rambla ens ha de permetre recuperar el passeig per als barcelonins. Si hi ha un carrer que reflecteix la hist¨°ria de la ciutat ¨¦s aquest i la nostra obligaci¨® ¨¦s que els ve?ns el recuperin¡±.

Una transformaci¨® on hi ha molts actors implicats i molts interessos enfrontats, per la qual cosa necess¨¤riament els terminis d'execuci¨® seran llargs. Fonts coneixedores de l¡¯avantprojecte apunten que s'ha establert una execuci¨® en cinc fases i sis anys d'intervenci¨® que segurament comen?ar¨¤ per l'extrem de Colon, que ¨¦s el que suporta menys activitat.

Per cap¨ªtols, algunes de les idees que s'apunten a l'avantprojecte ¡ªsegons fonts coneixedores del mateix¡ª que estudia el consistori s¨®n les seg¨¹ents:

Mobilitat. A principis del mil¡¤lenni s¡¯hi van implantar les primeres limitacions de tr¨¤nsit en prohibir que els autocars hi circulessin. Despr¨¦s, al voltant del 2005, s¡¯hi va introduir el control de pujada amb c¨¤meres per limitar el pas de vehicles exclusivament als ve?ns, que ha funcionat de forma bastant irregular. La idea de la conversi¨® total en zona de vianants ha estat descartada pels successius governs municipals perqu¨¨ La Rambla ¨¦s una connexi¨® vial per al barri del Raval i perqu¨¨, a m¨¦s, ¨¦s l'¨²nic acc¨¦s als hotels i restaurants del passeig. En la proposta que ara s¡¯estudia els cotxes seguiran passant encara que perdran espai i els vials de pujada i baixada es limitaran a un per sentit. La resta de l'espai de la cal?ada es reservar¨¤ a zona de c¨¤rrega i desc¨¤rrega. Una de les coses que vol millorar el projecte ¨¦s la connexi¨® entre els barris. Falta per veure qu¨¨ passar¨¤ amb les l¨ªnies d'autobusos que hi passen.

Comer?os. ?s poc menys que impossible que una administraci¨® intervingui de forma definitiva en el tipus de comer? que pugui tenir un carrer. Els comer?os de la Rambla han anat cedint a la pressi¨® del turisme i actualment la majoria s¨®n de souvenirs o s'han reconvertit en bars i/o franqu¨ªcies orientades al visitant estranger i a les seves necessitats. El que es planteja en l'avantprojecte ¨¦s com incidir en la qualitat dels mateixos. La idea no ¨¦s tant canviar els comer?os sin¨® aconseguir que el que ofereixin pugui ser d'inter¨¨s per a qualsevol ciutad¨¤, sigui viatger o no.

Quioscos de premsa. A la Rambla hi ha onze quioscs de premsa tot i que amb els anys la seva activitat ha passat a ser la venda de tot tipus de productes que interessin al visitant, des de samarretes, tovalloles i una ¨¤mplia gamma de souvenirs. La venda de diaris i revistes ¨¦s ara residual. El Pla Especial de la Rambla ¡ª aprovat el maig del 2016 amb el suport a BCom¨² d¡¯ERC, PSC i CUP¡ª establia que haurien de reduir el seu espai a un m¨¤xim de 4,4 metres. Aquesta mesura podria variar perqu¨¨ encara s'est¨¤ negociant amb els propietaris d'uns quioscs que en altres d¨¨cades no tancaven mai. La concessi¨® d'aquests establiments acaba el 2030 per la qual cosa les modificacions s'allargaran en el temps. Els quiosquers preguntats s'acullen als 12 anys que tenen per davant ¡ªfins que finalitzi la concessi¨® ¡ª i, en tot cas, apunten que si s'apliqu¨¦s abans la retallada comportaria p¨¨rdues de llocs de treball. L'avantprojecte parteix de la reducci¨® ja aprovada i situa els quioscs entre arbres de manera que envaeixin el m¨ªnim l'espai central del passeig. En executar-se per fases, tamb¨¦ es preveu arribar a acords amb cadascun d'ells progressivament.

Antics paradistes d¡¯ocells. Els antics paradistes d¡¯ocells reconvertits en venedors de souvenirs i torrons s¨®n els m¨¦s perjudicats perqu¨¨ desapareixeran. La seva activitat no respon ¡°a l'inter¨¨s general¡± que ¨¦s la condici¨® b¨¤sica de la llic¨¨ncia de Mercats que gaudeixen. El rebuig de la majoria dels afectats ¨¦s frontal, com la fam¨ªlia de Jos¨¦ Cuenca que ¨¦s propiet¨¤ria de cinc de les onze antigues parades en les quals treballen m¨¦s de 80 persones. ¡°Nosaltres no vol¨ªem deixar de vendre ocells i l¡¯Ajuntament ens va obligar a reconvertir-nos per for?a. Amb CiU ens van dir que destorb¨¤vem per¨° que ens buscarien una alternativa. Aquests ¡ªen refer¨¨ncia a BCom¨²¡ª ja ens han dit que ens faran fora per¨° no ens informen. Imagino que el dia d'abans de fer-nos fora de la Rambla ens avisaran¡±, lamenta Cuenca. Des del Consistori la decisi¨® est¨¤ presa. Consideren que la Rambla seria molt millor si a la part superior no hi hagu¨¦s les parades de gofres, records, venda d'entrades, gelats¡­ i saben que hauran de negociar les expropiacions. Unes negociacions que comportaran temps i que es realitzaran amb cadascun dels propietaris que de ben segur exigiran unes compensacions milion¨¤ries ja que la facturaci¨® que generen els nous negocis ¨¦s molt m¨¦s elevada que les que tenien amb els ocells.

Terrasses. Se han convertit en un notable obstacle que impedeix la visibilitat d'un costat a l¡¯altre de la Rambla, que ¨¦s precisament el que es vol aconseguir amb la intervenci¨®. M¨¦s que grans canvis el que s'apunta va en la l¨ªnia de reorganitzar l'espai que ocupen, respectant les dist¨¤ncies entre elles i sense saturar la part central del passeig que ¨¦s la m¨¦s estreta.

Floristes. Els floristes del passeig asseguren que a les reunions que han acudit mai s'ha parlat del seu futur. ¡°Vol¨ªem assabentar-nos si ens canviarien de lloc o ens reorganitzarien per¨° a les reunions nom¨¦s es parla de comer?os i de nosaltres res¡±, assegura el propietari d'una de les parades de flors.

Memorial atemptat. La decisi¨® d'on es situar¨¤ el memorial de les v¨ªctimes de l'atemptat del 17 d'agost del 2017 ¡ªi en qu¨¨ consistir¨¤ ¡ª dep¨¨n del comissionat de Mem¨°ria Hist¨°rica del consistori. Ve?ns, comerciants i Amics de la Rambla no volen que el mosaic de Mir¨® quedi lligat per sempre a l'horror dels atemptats.