L¡¯¨¤rea de Barcelona avan?a en la seva connexi¨® per carril bici

La xarxa de carrils bici no nom¨¦s creix a Barcelona. L'?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix avan?ant en la Bicivia, un projecte del 2016 per connectar els 36 municipis i les seves ¨¤rees d'activitat amb nou grans eixos per a bicicletes, com si fossin l¨ªnies de metro. Es tracta d'un total de 414 quil¨°metres de carrils bici, dividits en xarxa b¨¤sica i secund¨¤ria, que requeriran una inversi¨® de 60 milions d'euros, finan?ats per l'AMB i els ajuntaments. Ara com ara, s'han gastat 10 milions d'euros.

El director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l'AMB, Carles Conill, explica que ja s'ha executat el 30% de la xarxa i que l'objectiu ¨¦s arribar a 100 quil¨°metres el 2020 i a 200 el 2025. ¡°Quan vam comen?ar, ara fa tres anys, vam veure que els ajuntaments havien treballat en l'¨¤mbit de les seves ciutats, Barcelona especialment, per¨° no estaven resoltes les connexions intermunicipals¡±, relata.

Conill destaca tamb¨¦ que, a l'hora d'invertir, l'Administraci¨® aposta per l'¨²s quotidi¨¤ (per feina o estudis) de la bici, i que els recorreguts que s'han millorat fins ara ¡°abans es feien amb molta dificultat¡±. Els t¨¨cnics estan molt satisfets amb l'¨²s dels nous carrils i, com a exemple, citen el que uneix Barcelona amb Esplugues de Llobregat i que arrenca a la Diagonal i passa per sobre de la ronda de Dalt. ¡°Hi vam col¡¤locar un comptador, i qualsevol dia a les deu del mat¨ª ja hi han passat 300 bicis. En quatre mesos n'hem sumat 80.000¡±, celebra.

El d'Esplugues de Llobregat, que a m¨¦s porta la signatura del despatx d'arquitectes Batlle i Roig, ¨¦s la perla de la Bicivia. El projecte, al qual qualsevol t¨¨cnic es refereix com a exemple d'una bona connexi¨®, consisteix en gaireb¨¦ 900 metres que han tingut un cost d'1,7 milions d'euros. A m¨¦s, enlla?ar¨¤ amb els carrils bici de l'avinguda dels Pa?sos Catalans i del carrer de Laure¨¤ Mir¨® del municipi, i formaran ¡°un gran eix ciclable metropolit¨¤ que connectar¨¤ d'una manera directa i segura el Baix Llobregat amb Barcelona¡±.

Dos altres projecte rellevants, pel pes que tenen en la mobilitat di¨¤ria per motius laborals, s¨®n la connexi¨® de l'Hospitalet de Llobregat amb Barcelona, per l'avinguda de Joan Carles I i la Zona Franca, i el que connectar¨¤ el passeig de la Zona Franca amb el carrer A, que ara com ara est¨¤ aparcat. Conill tamb¨¦ apunta al futur carril central cap a Badalona, per Sant Adri¨¤ de Bes¨°s i Montgat, que connectar¨¤ la capital ¡ªdes de la rambla de Guip¨²scoa amb Alfons XIII a Badalona creuant el pont de l'arc de Sant Adri¨¤ i Pi Margall¡ª amb el Barcelon¨¨s Nord.

La connexi¨® entre Barcelona i Santa Coloma de Gramenet est¨¤ previst fer-la amb un carril central per l'avinguda de Santa Coloma (des de la Meridiana, a l'altura de Rio de Janeiro), una via que, com en altres casos, pagaran a mitges l'Ajuntament i l'AMB. I tamb¨¦ s'estan executant carrils a Ripollet i Sant Andreu de la Barca. O el pont de la C-245 a Sant Boi. On la q¨¹esti¨® ja est¨¤ resolta ¨¦s entre Barcelona i Sant Adri¨¤, des del final de la Diagonal per Eduard Maristany. Aqu¨ª el carril s'ha transferit a la vorera que passa pel campus universitari del Bes¨°s al centre de l'avinguda. Despr¨¦s enlla?a amb el pont i si es continua per les Tres Xemeneies s'arriba per la cal?ada, encara que sense carril, fins a Badalona.

Cr¨ªtiques a Bicivia

Malgrat tot, com acostuma a ser habitual en el cas de qualsevol infraestructura, hi ha entitats que critiquen com s'estan implantant les connexions metropolitanes de la Bicivia. Des del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Carles Benito celebra el projecte ¡°perqu¨¨ cal entendre la ciutat com una metr¨°polis on la trama ¨¦s cont¨ªnua i no ets conscient del pas d'un municipi a l'altre¡±, per¨°, dit aix¨°, referma les cr¨ªtiques a una infraestructura ¡°on l'¨²nic que no es toca ¨¦s el cotxe, no se l'afecta gens ni mica¡±.

I aqu¨ª torna a sortir el carril entre la Diagonal i Esplugues. Un carril que per esquivar la ronda de Dalt t¨¦ un desnivell considerable, i que les entitats ciclistes van demanar que creu¨¦s el nus viari per baix. ¡°Les bicis han de passar per baix, perqu¨¨ tenen un g¨¤lib molt inferior, hi pots fer t¨²nels baixos i perqu¨¨ quan pedaleges sempre ¨¦s millor comen?ar un descens, per agafar impuls, i despr¨¦s la pujada. Tal com s'ha fet ¨¦s antinatural¡±, ent¨¦n Benito.

Conclusi¨®, segons el BACC: ¡°Per no molestar, sempre surt perjudicada la mobilitat sostenible¡±. L'entitat tamb¨¦ ¨¦s molt cr¨ªtica amb els carrils bidireccionals que van pel centre de les grans avingudes, com passar¨¤ al passeig de Santa Coloma (model Eduard Maristany).