La universitat que necessitem

La Universitat Aut¨°noma de Barcelona, igual que altres universitats espanyoles, s¡¯ha consolidat en els ¨²ltims anys en posicions avan?ades en diverses classificacions de prestigi internacional i est¨¤ contribuint d¡¯una manera destacada en la formaci¨® de les persones que s¡¯incorporen al m¨®n laboral i, per tant, al progr¨¦s econ¨°mic i social del pa¨ªs.

L¡¯educaci¨® ¨¦s essencial perqu¨¨ una societat prosperi i ¨¦s la base de la millora socioecon¨°mica d¡¯un pa¨ªs. ?s a les universitats on s¡¯han fet la majoria dels descobriments cient¨ªfics m¨¦s importants dels ¨²ltims segles, que han perm¨¨s que la societat avanc¨¦s. Tant ¨¦s aix¨ª que avui la majoria dels pa?sos del nostre entorn tenen clar que invertir en les seves universitats repercuteix directament en la millora de la qualitat de vida i el futur dels seus ciutadans. Malauradament, aix¨° no ¨¦s aix¨ª al nostre pa¨ªs.

La societat est¨¤ vivint un moment decisiu de transformacions socials i tecnol¨°giques que suposen un repte per a aquelles universitats que tinguin capacitat per adaptar-se al medi i millorar-lo. En un entorn de compet¨¨ncia pel monopoli del coneixement, les universitats han d¡¯aportar la seva experi¨¨ncia i comprom¨ªs social per donar resposta als problemes que planteja la comunitat, ja sigui proposant noves l¨ªnies de recerca, titulacions o metodologies educatives.

Avui, la tecnologia permet compartir coneixements d¡¯una manera m¨¦s efica?. L¡¯univers digital amplia el que la ci¨¨ncia i l¡¯educaci¨® podien oferir per vies convencionals, disparant el valor del que les universitats creen i difonen. Ja ¨¦s possible l¡¯acc¨¦s lliure a cursos en l¨ªnia de qualsevol universitat i aix¨° est¨¤ modificant les maneres de captar la informaci¨®, compartir el saber o establir relacions universit¨¤ries. En aquest context, cal modificar les formes d¡¯ensenyar, ja que la revoluci¨® tecnol¨°gica ha superat les formes de relaci¨® entre el professorat i l¡¯alumnat, sense menysprear la import¨¤ncia social i educativa que tenen aquestes relacions de proximitat.

Paral¡¤lelament, s¡¯observa com el coneixement ¨¦s m¨¦s multidisciplinari i permeable a les relacions entre diferents ¨¤rees cient¨ªfiques i s¡¯aborda la soluci¨® de problemes col¡¤lectivament, amb la participaci¨® de soci¨°legs, fil¨°sofs, enginyers, etc. Per aix¨°, les universitats han de crear projectes docents i investigadors en col¡¤laboraci¨® amb altres institucions o empreses, cosa que facilita que les mirades sobre un repte conflueixin en la recerca de la millor soluci¨®.

Alguns ¡°gurus¡± pronostiquen que en la propera d¨¨cada moltes feines desapareixeran i d¡¯altres emergiran; en conseq¨¹¨¨ncia, les titulacions universit¨¤ries s¡¯hauran de redefinir per donar resposta a aquests canvis. Es fa necessari, doncs, que les nostres universitats p¨²bliques engeguin una profunda reflexi¨® que promogui plans estrat¨¨gics amb perfil propi, que al seu torn formin part de l¡¯estrat¨¨gia del pa¨ªs.

Aquesta revoluci¨® que comporten la globalitzaci¨® i el lliure acc¨¦s a la informaci¨® i al coneixement tamb¨¦ genera incertesa, deteriorament dels sistemes pol¨ªtics cl¨¤ssics i valors socials, p¨¨rdua de legitimitat dels lideratges tradicionals i canvis de model en les relacions socials (migracions, religions, pobresa, envelliment...). Per¨° en aquesta complexa situaci¨® tamb¨¦ hi ha certeses: l¡¯educaci¨® empodera els ciutadans, ¨¦s un valor irrenunciable i ha de ser s¨°lida i cont¨ªnua al llarg de la vida; la creativitat genera oportunitats i permet desenvolupar el talent, per la qual cosa hem de potenciar-la; la capacitat comunicativa i emprenedora i l¡¯autonomia personal s¨®n qualitats que es reconeixeran en els professionals del futur i cal donar-los un paper rellevant en totes les fases educatives.

La universitat ha d¡¯assumir que en la formaci¨® cal incloure instruments perqu¨¨ els estudiants aprenguin a ser cr¨ªtics en l¡¯autogesti¨® de la informaci¨®, ja que aquesta ¨¦s la base del coneixement i l¡¯empoderament personal i els prepara per assumir els reptes. Per aix¨°, ha d¡¯interaccionar amb el m¨®n exterior i internacionalitzar-se, obrint-se a la participaci¨® de professionals externs que facilitin que l¡¯alumnat es relacioni amb el m¨®n laboral, i garantir aix¨ª un perfil d¡¯universitat oberta, inclusiva i reactiva davant dels canvis.

Aquestes evid¨¨ncies exigeixen de les universitats una profunda transformaci¨® que inclogui noves titulacions que abordin els reptes socials, tecnol¨°gics o mediambientals i que renovi metodologies d¡¯aprenentatge, les relacions universitat-societat i les estructures de funcionament universitari.

La crisi econ¨°mica ha afectat pilars b¨¤sics de les nostres universitats i les ha situat davant d¡¯un futur d¡¯incerteses, i aquestes, en certa mesura, han resistit l¡¯envestida. No obstant aix¨°, les ha situat al l¨ªmit i poden, si se les ajuda, sortir-ne airoses o, en cas contrari, desapar¨¨ixer del mapa internacional de la qualitat i la innovaci¨®. Sense ¡°distreure¡¯s¡±, els governs, parlaments, empresaris i ciutadans en general, juntament amb els universitaris, han d¡¯abordar, d¡¯una manera cr¨ªtica, despolititzada i en positiu, l¡¯an¨¤lisi de la deteriorada autonomia universit¨¤ria, la prec¨¤ria situaci¨® financera, les envellides plantilles de personal, les taxes universit¨¤ries i la qualitat de la recerca i la doc¨¨ncia, si ¨¦s que estan interessats que la universitat sigui un motor de transformaci¨® social i de creixement socioecon¨°mic sostenible.

Margarita Arboix ¨¦s rectora de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.