Trobats 358 esquelets de soldats de la Guerra dels Segadors a Barcelona

Els treballs arqueol¨°gics que es duen a terme en les obres de la nova estaci¨® de l'AVE de la Sagrera a Barcelona han posat al descobert 68 fosses amb 358 esquelets que, segons la principal hip¨°tesi, s¨®n soldats de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Una xifra que puja setmana rere setmana des de l'abril, quan es van reprendre les obres ferrovi¨¤ries: "?s normal perqu¨¨ es tracta d'una necr¨°poli i, a mesura que s'avan?a, en surten m¨¦s", explica Josep Pujades, director del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona. Tot i que encara s'han de fer les proves del carboni-14 per situar les restes en el temps, el Servei d'Arqueologia de Barcelona treballa amb la hip¨°tesi que es tracta de fosses de soldats de les tropes de Felip IV que van participar en el setge de Barcelona el 1651 i que probablement van morir per la pesta: "Ho hem dedu?t perqu¨¨ no s'han trobat indicis que apuntin a una mort violenta, per ferides. I per la const¨¤ncia que van ser uns anys en qu¨¨ la pesta va assotar Barcelona".

Els arque¨°legs, que esperen acabar els treballs d'aqu¨ª a unes setmanes, han trobat 68 fosses, de les quals ja n'han obert 65. Dels esquelets que s'han trobat fins ara, la majoria corresponen a homes d'entre 15 i 35 anys. Tot i que els especialistes creuen que els homes van morir infectats per la pesta, algun presenta senyals de petites fractures: "Per¨° no com a desencadenants de la mort, segons els primers indicis". La necr¨°poli, segons han reconstru?t els especialistes, va estar situada en terrenys del que llavors era el municipi de Sant Mart¨ª de Proven?als i per darrere del que va ser l'assentament militar que avan?ava cap a Barcelona: "En alguns casos, els cossos apareixien col¡¤locats de forma capitular. Per¨° a la majoria de les fosses, estaven alineats, sense ordre. Cal suposar que aquests enterraments es feien amb certa celeritat. No es tracta d'una necr¨°poli d'algun hospital de campanya perqu¨¨ en aquest cas haur¨ªem trobat restes amb un altre tipus de patologia com a causant de la mort, o ferides evidents del camp de batalla, i no ¨¦s el cas".

Segons ha avan?at La Vanguardia, la documentaci¨® disponible indica que en aquesta zona es va aixecar un campament de l'ex¨¨rcit. L'equip liderat per Josep Pujades ja va documentar aquesta necr¨°poli en una primera campanya que es va fer entre el 2011 i el 2012 i sospiten que s'est¨¦n m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits d'aquestes obres. Estan conven?uts que si se segueix treballant cap a la Rambla Prim, on es construir¨¤ un nou col¡¤lector, es trobaran m¨¦s restes.

Pujades ha explicat que probablement el cementiri era m¨¦s extens perqu¨¨ algunes fosses ja estaven arrasades quan aquesta ¨¤rea situada ara en plena ciutat eren terres de cultiu. A m¨¦s dels esquelets, els arque¨°legs tamb¨¦ hi han trobat restes materials i d'indument¨¤ria, i algun fragment de cer¨¤mica que esperen que confirmi que es tracta de l'¨¨poca i dels individus de la Guerra dels Segadors.

Totes les restes trobades s'estan traslladant al magatzem del Museu d'Hist¨°ria de Barcelona, a?la Zona Franca, on seran sotmeses a estudis exhaustius per confirmar les hip¨°tesis dels arque¨°legs, que han documentat a trav¨¦s de pl¨¤nols de l'¨¨poca que al costat d'aquest lloc, a Sant Mart¨ª de Proven?als, hi va haver un campament militar enorme de les tropes de Felip IV.