Mor amb 86 anys l¡¯historiador Josep Fontana

Ja fos perqu¨¨ de jove redactava els cat¨¤legs de la llibreria de segona m¨¤ del seu pare (on treia petroli dels t¨ªtols aparentment m¨¦s anodins) o b¨¦ perqu¨¨ durant els anys en qu¨¨ el franquisme el va expulsar de la universitat va dirigir la secci¨® d¡¯hist¨°ria de l¡¯Enciclop¨¨dia Larousse (que el va portar a calibrar ¡°la import¨¤ncia de dir les coses comptant els espais¡±), Josep Fontana, un dels grans renovadors de la historiografia espanyola, amb un inusual comprom¨ªs c¨ªvic en entendre que el seu ofici consisteix a ¡°contribuir a explicar els problemes reals dels homes i dones d'ahir i avui i d'ajudar amb aix¨° a resoldre'ls, treballant per elaborar una consci¨¨ncia col¡¤lectiva¡±, ¨¦s l¡¯Eric Hobsbawm espanyol. Com l'angl¨¨s, ¨¦s el m¨¦s llegit perqu¨¨ enlla?a la seva erudici¨® a una capacitat de narraci¨® i s¨ªntesi descomunal, com demostrava tamb¨¦ de viva veu. Ara aix¨° ja nom¨¦s es podr¨¤ comprovar en els seus llibres, despr¨¦s de morir aquest dimarts a Barcelona amb 86 anys despr¨¦s de molts anys d'estoica lluita contra un c¨¤ncer al qual ell, sempre atrafegat, sempre incansable, va fer el m¨ªnim cas possible.

El credo professional de qui millor va entendre l'enfonsament de l¡¯Antic R¨¨gim a Espanya i el va comparar per primera vegada amb el que passava a Anglaterra o Fran?a el XIX o el que millor ha llegit des de la pen¨ªnsula la globalitat del segle XX va n¨¦ixer d'un de la mitja dotzena de llibres que el seu pare, propietari d'una llibreria de vell al carrer Boters, en ple centre hist¨°ric de Barcelona, li va donar quan tot just tenia set anys. Era, li va dir, perqu¨¨ comenc¨¦s la seva pr¨°pia biblioteca, que amb els anys acabaria formada per uns 50.000 llibres. Bona part els va donar a la Universitat Pompeu Fabra, per¨° 15.000 els ha conservat fins a l'¨²ltim dia a casa seva per seguir treballant. ¡°I no em faci la brometa habitual de si els he llegit perqu¨¨ li asseguro que els conec un per un i s¨¦ per qu¨¨ el tinc i qu¨¨ espero de cadascun¡±, deia seri¨®s. I calia creure¡¯l perqu¨¨ ho va llegir sempre tot.

El llibre clau d'aquell regal fundacional patern va ser un de petit¨®, il¡¤lustrat i que sempre va conservar, de Ferran Soldevila. Seria un dels seus tres mestres, tots espirituals i f¨ªsics: en els anys cinquanta assistia a les seves classes clandestines dels Estudis Universitaris Catalanes, que el depurat historiador impartia al menjador de casa seva. Aix¨ª durant tres anys. D'ell, deia, va aprendre que ¡°al darrere d'un document hi ha ¨¦ssers humans amb sentiments i problemes¡±. Els altres dos fars serien, d'una banda, Jaume Vicens Vives , ¡°una illa de modernitat en un mar de carques retr¨°grads¡± a la universitat franquista, que li va inculcar la consci¨¨ncia c¨ªvica (¡°em va fer veure que es pot servir el pa¨ªs a trav¨¦s de la ci¨¨ncia de la Hist¨°ria¡±), i Pierre Vilar, a qui va arribar per la generositat de Vicens Vives quan aquest va veure que no podia satisfer l¡¯apetit intel¡¤lectual del seu deixeble. ¡°Ens pass¨¤vem l'estona parlant sempre del que passava al m¨®n en aquell moment¡±, rememorava el doctorand del seu referent franc¨¨s.

Un credo forjat des de la infantesa

El credo ¨ªntim que feia definir-se a Fontana (Barcelona, 1931), desafiador en aquests temps de neoliberalisme salvatge, com a ¡°roig i nacionalista, que no s¨®n dues coses incompatibles¡±, el portava tatuat des de la infantesa, forjada pel record dels bombardejos durant la Guerra Civil ¡°durs, perqu¨¨ buscaven el Palau de la Generalitat, que era molt a prop de casa, per aix¨° an¨¤vem al mateix refugi del palau¡± I, ¨¦s clar, per l'actitud del pare, que en una llibreria anterior, al carrer de la Palla, acollia un grup lligat al Bloc Obrer i Camperol. ¡°S¨ª, vaig cr¨¦ixer en un ambient inequ¨ªvocament catal¨¤ i d'esquerres¡±. La conseq¨¹¨¨ncia: un r¨¤pid comprom¨ªs de jove amb la lluita clandestina que el portaria al PSUC. Com va ser norma en ell, la decisi¨® tenia una l¨°gica aclaparadora: ¡°Era la for?a m¨¦s efica? per liquidar el franquisme i unia principis socials amb la mirada de l'autodeterminaci¨®¡±. Una fidel coher¨¨ncia que va mantenir entre el 1957 i el 1980, quan va abandonar el partit.

Acabat de llicenciar en Lletres i ja fitxat per Vicens Vives, que el va portar d'ajudant amb una altra promesa, Jordi Nadal, Fontana va iniciar una trepidant i brillant¨ªssima carrera a la flamant Facultat d¡¯Econ¨°miques de la Universitat de Barcelona, que el va portar molt r¨¤pid a ser un any, el 1956,?assistant lecturer a la de Liverpool, i aix¨° es va traduir en l'acc¨¦s a una bibliografia inimaginable en l¡¯Espanya dels cinquanta. Ni tan sols l'expulsi¨® el 1966 de la universitat per la seva milit¨¤ncia comunista va truncar una traject¨°ria que, amb els anys, el portaria a ocupar la c¨¤tedra d¡¯Hist¨°ria Econ¨°mica a les universitats de Val¨¨ncia (1974-1976), l¡¯Aut¨°noma de Barcelona (1976-1991, on va ser tamb¨¦ deg¨¤ i vicerector) i la Pompeu Fabra.

Lector compulsiu, la seva figura va cr¨¦ixer com a expert irrefutable del model de transici¨® de l¡¯Antic R¨¨gim cap al capitalisme i la formaci¨® del mercat peninsular. D'aqu¨ª van sortir alguns dels seus llibres fonamentals, com La quiebra de la monarqu¨ªa absoluta 1814-1820, fruit de la seva tesi del 1972, Hacienda y Estado, 1823-1830 o La crisis del Antiguo R¨¦gimen (1808-1832). El truc sempre era el mateix: documentaci¨® de fonts gaireb¨¦ sempre in¨¨dites, exhaustives bibliografies consultades (de vegades, nom¨¦s havia d'aixecar-se a l'estudi de casa i consultar, per exemple, l'¨²nic exemplar complet que es conserva de les actes del Segon Congr¨¦s Obrer de la Secci¨® Espanyola de la Internacional, celebrada a Saragossa el 1872) i una interpretaci¨® saga? que, a m¨¦s a m¨¦s, exposava d'una manera clara i brillant.

T¨ªtols com aquests o Aribau i la ind¨²stria cotonera a Catalunya podrien donar una imatge d'erudici¨® i aridesa extrema. Res m¨¦s lluny de Fontana, sempre un excel¡¤lent i rigor¨®s divulgador, com poden testimoniar les desenes de professors de batxillerat als quals impartia Hist¨°ria cada dissabte als matins o els milers d'alumnes que el van escoltar en unes classes que tenien la seva posada en escena: puntual, es treia el rellotge de polsera i el deixava reposar a la dreta dels folis que contenien la mat¨¨ria de la jornada, que sempre portava escrita, com les seves intervencions als tribunals acad¨¨mics, una cosa que potser explica la seva ingent producci¨® de pr¨°legs (superen els 150), que tenien m¨¦s d'una vegada el seu substrat en aquests folis que no parava d'alinear militarment amb petits tocs dels seus dos dits menovells.

Vital en la seva tasca divulgadora va ser la seva funci¨® d'editor a l'ombra, primer als anys setanta al segell Ariel i despr¨¦s en el del seu amic editor Gonzalo Pont¨®n, Cr¨ªtica. Aqu¨ª va reblar el seu paper d'introductor a Espanya d'escoles historiogr¨¤fiques renovadores inspirades en bona part en el marxisme: la dels Annales, els mateixos Vilar i Hobswam, Edward Thompson, George Rud¨¦, Michele Vovelle, Marc Bloch, Albert Soboul¡­ Per¨° tamb¨¦ gr¨¤cies a ell es van recuperar textos del president de la Rep¨²blica espanyola Manuel Aza?a, com el sincer Memorias pol¨ªticas y de guerra. En aquests despatxos inventava t¨ªtols, refeia traduccions o redactava contracobertes sense que li caiguessin els anells de catedr¨¤tic.

Com els seus mestres Soldevila i Vicens Vives, Fontana tamb¨¦ va acabar saltant de segle i plantant-se en la seva actualitat. I amb ambici¨® perqu¨¨ ¡°un no pot estudiar el raconet on viu sense con¨¨ixer els corrents que l¡¯envolten¡±, sostenia. Per aix¨°, a partir dels anys noranta la seva bibliografia de m¨¦s d'una vintena de t¨ªtols es va ampliar amb una historiografia universal que va tenir la seva primera gran fita a Europa davant del mirall (del 1994, amb 12 traduccions) i que va reblar d'una manera tan espectacular com omn¨ªvora a?Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011), segurament la millor mirada peninsular a la Guerra Freda i les seves conseq¨¹¨¨ncies, i on s'aprecia el domini de fonts, tot i que amb les noves tecnologies pel mig, que el ja veter¨¤ historiador va mantenir fins a l'¨²ltim dia.

Coneixedor de la seva solidesa intel¡¤lectual, no exempt de certa duresa que contrastava amb la seva generositat envers els estudiants i les entitats populars (als quals solia atendre a la taula de vidre del seu domicili, ple de llibres i cartells, situat al seu modest barri de sempre, el Poble-sec), Fontana mai va defugir el debat dial¨¨ctic ni es va amagar en les seves opinions. Aix¨ª, no dubtava a assenyalar que en la Transici¨® espanyola ¡°el joc estava trucat, es van cometre errors seriosos: els pol¨ªtics no estaven disposats a defensar ja els mateixos principis que havien dit a la gent, ni a lluitar pel que es defensava en la clandestinitat; se li va dir a les forces socials que ja podien tornar cap a casa¡±. Per aix¨° potser va donar suport a la formaci¨® de Barcelona en Com¨² d¡¯Ada Colau, tancant el 2015 simb¨°licament la seva llista: ¡°No eren un partit, volien administrar l¡¯Ajuntament, no aprofitar-se dels seus recursos per alimentar el partit, com fan els altres¡±. O per aix¨° tamb¨¦ va mostrar les seves simpaties cap a la CUP, moviment ¡°net i sincer¡±, si b¨¦ amb ¡°un programa m¨¦s per fer la revoluci¨® que per fer una pol¨ªtica parlament¨¤ria, i aix¨° ¨¦s un problema¡±. Ciutadans li semblava ¡°del m¨¦s perill¨®s: ¨¦s un invent catal¨¤ que enfila amb la tradici¨® de la nostra gran burgesia, que quan veu obstaculitzats els seus interessos, es passa a l'enemic; ja ho va fer el 1936¡±.

Amb Bertol Brecht com a guia

Malgrat obtenir la Creu de Sant Jordi el 2006 o haver escrit fa tot just tres anys un tan reeixit com inequ¨ªvoc La formaci¨® d¡¯una identitat. Una hist¨°ria de Catalunya (¡°El ¡®Som i serem¡¯ de la sardana La Santa Espina ¨¦s una l¨ªnia perdurable de la identitat catalana¡±; ¡°un nom¨¦s pot separar-se si l'altre accepta que et separis¡±; ¡°els catalans nom¨¦s poden seguir lluitant; fa 500 anys que estem aix¨ª; no hi ha cap altra sortida¡±, ha dit en diferents ocasions sobre el proc¨¦s), la seva contund¨¨ncia tamb¨¦ la va dirigir cap a determinat nacionalisme catal¨¤, com el representat per Artur Mas: ¡°El seu gir catalanista el va fer perqu¨¨ era salvador per a ell¡±. Pel que fa a la resta del m¨®n, ho tenia, per descomptat, molt clar: veia en l'¨²ltima gran crisi econ¨°mica ¡°la gran mentida de les pol¨ªtiques d'austeritat; s¡¯hi va arribar per la degradaci¨® de les condicions de treball i la gradual aplicaci¨® de reformes laborals que han eliminat drets i menyscabat la capacitat de reacci¨® dels treballadors¡±, dubtava de la suposada estabilitat econ¨°mica actual, veia en la immigraci¨® el gran problema present i futur i admetia: ¡°S¨ª, estan guanyant els rics¡±.

Tot i aquesta ¨²ltima asseveraci¨®, fidel al seu concepte que ¡°la Hist¨°ria ha de ser una an¨¤lisi cr¨ªtica dels esdeveniments¡± i que el seu estudi ¡°ha d'ajudar a crear una consci¨¨ncia de la Hist¨°ria¡±, a la paret del seu carregad¨ªssim despatx hi penjava un poema de Bertolt Brecht al qual, d'alguna manera, ell amb la seva tasca havia donat sentit: ¡°Qui encara estigui viu que no digui mai: el que ¨¦s segur no ¨¦s segur. Tot no ser¨¤ sempre igual. Quan hagin parlat els opressors, parlaran els oprimits. El que ha caigut s'ha d'aixecar; el que ha perdut ha de lluitar. Qui podr¨¤ aturar el que coneix la veritat? Perqu¨¨ els ven?uts d'avui s¨®n els vencedors de dem¨¤, i el mai es convertir¨¤ en ara mateix¡±. Deia que li agradava tornar a aquestes paraules.