La Tab¨¤rnia kosovar

En l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic europeu, una de les principals not¨ªcies d¡¯aquest estiu ha estat la represa de les negociacions entre S¨¨rbia i Kosovo per ¡°normalitzar¡± les seves relacions, una condici¨® sine qua non per al seu ingr¨¦s a la Uni¨® Europea. En aquest context ha circulat el rumor que el president de Kosovo ¨Cl¡¯antic guerriller Hashim Tha?i¨C seria favorable a una ¡°correcci¨® fronterera¡± per resoldre l¡¯assumpte: Kosovo cediria a S¨¨rbia l¡¯irredempt nord de Kosovo, on es concentra la majoria de serbis del pa¨ªs, i, a canvi, rebria la vall de Pre?evo, al l¨ªmit sud de S¨¨rbia, on resideixen majorit¨¤riament albanesos.

La Comissi¨® Europea guarda un silenci eloq¨¹ent: a preguntes de la revista kosovar Gazeta Express, la portaveu de Federica Mogherini, Maja Kocijan?i?, es va limitar a dir en el seu moment que ¡°s¨®n les parts les que han de definir el terreny d¡¯entesa per a un acord¡±. El 20 de juliol, l¡¯ambaixador nord-americ¨¤ a Pri?tina ¨Cen altres temps garant de la integritat territorial de Kosovo¨C va fer saltar totes les alarmes en declarar que no es pronunciaria sobre quins podrien ser els elements d¡¯una entesa. Segons Greg Delawie, els pol¨ªtics kosovars s¨®n ¡°plenament capa?os de prendre ells mateixos les seves decisions¡±. Gazeta Express no descarta que Putin i Trump parlessin del tema en la seva trobada a H¨¨lsinki i donessin llum verda a la correcci¨® fronterera.

Les reaccions no s¡¯han fet esperar. Al juliol, el primer ministre de Kosovo, Ramush Haradinaj, va parlar sense embuts en sentenciar que qualsevol partici¨® de Kosovo portaria ¡°a la guerra¡±. Ara els partits de l¡¯oposici¨® de Kosovo sol¡¤liciten una reuni¨® urgent del Parlament, on volen debatre una resoluci¨® per garantir la integritat territorial del pa¨ªs i denunciar les negociacions liderades per Hashim Tha?i.

Si a Kosovo estan preocupats, encara ho estan m¨¦s a la ve?na Maced¨°nia, on la ¡°correcci¨® fronterera¡± kosovar podria provocar un efecte domin¨® que acabaria desmembrant el pa¨ªs: els territoris de majoria albanesa acabarien integrant-se a Alb¨¤nia, i ja res impediria la reuni¨® de tots els albanesos ¨Cd¡¯Alb¨¤nia, Kosovo i Maced¨°nia¨C en un sol Estat: la Gran Alb¨¤nia. M¨¦s enll¨¤ de Maced¨°nia, la veritat ¨¦s que s¡¯obriria una caixa de Pandora a gran escala. Els dirigents de la Republika Srpska tindrien un al¡¤licient per abandonar definitivament B¨°snia i Hercegovina i annexionar-se a S¨¨rbia, la qual cosa estimularia els croats bosnians a buscar la reunificaci¨® amb Cro¨¤cia. Viktor Orb¨¢n tindria un excel¡¤lent argument per sol¡¤licitar 100 anys despr¨¦s la revisi¨® del Tractat del Trianon i aconseguir els territoris de majoria hongaresa de les ve?nes Eslov¨¤quia i Romania. I al canceller austr¨ªac Sebastian Kurz se li podria acudir que despr¨¦s d¡¯un segle sota sobirania italiana el Tirol del Sud ha de reintegrar-se a ?ustria.

T¨¨cnicament, el que podria passar a Kosovo recorda el fenomen conegut com a ¡°secessi¨® recursiva¡±. Suposem que el territori A se separa del territori B, per¨° dins d¡¯A existeix un territori C que voldria romandre en B. Aquest territori C tindria dret a separar-se d¡¯A per tornar a B? La partici¨® d¡¯Irlanda no deixa de ser una il¡¤lustraci¨® (imperfecta) del fenomen: quan els irlandesos van decidir anar-se¡¯n del Regne Unit, els nord-irlandesos van optar per quedar-s'hi. El fenomen tamb¨¦ s¡¯ha discutit en casos concrets de secessi¨®, com el del Quebec: qu¨¨ passaria amb Mont-real o els territoris abor¨ªgens del nord del Quebec si la prov¨ªncia decid¨ªs separar-se del Canad¨¤? Podrien optar per una ¡°correcci¨® fronterera¡± per romandre dins de la federaci¨® canadenca? En el cas de Flandes el fantasma de la partici¨® frena d¡¯alguna manera les ¨¤nsies secessionistes: si Flandes decid¨ªs marxar de B¨¨lgica ¨¦s probable que Brussel¡¤les opt¨¦s per quedar-se ¨Ci una Flandes independent sense Brussel¡¤les no seria el que els secessionistes flamencs s¡¯imaginen.

Inevitablement, la reflexi¨® ens porta a terrenys m¨¦s propers. Veient l¡¯obstinaci¨® que alguns aprenents de tx¨¨tnik han posat a retirar lla?os grocs, l¡¯independentisme catal¨¤ hauria de calibrar molt seriosament el risc de partici¨® d¡¯una Catalunya independent. Aznar va dir que abans de trencar-se Espanya es trencaria Catalunya. En realitat, l¡¯ordre podria ser invers: si arriba el fam¨®s momentum Espanya es podria trencar (altres estats s¡¯han trencat abans), per¨° tot seguit es podria trencar tamb¨¦ Catalunya si els nostres orangistes s¡¯atrinxeren als seus feus tabarnesos amb el suport indissimulat de l¡¯Ex¨¨rcit espanyol i Torra ¨Co qui sigui el Tha?i catal¨¤¨C es veu portat a pactar ¡°correccions frontereres¡± amb el seu hom¨°leg espanyol per assegurar el (re)ingr¨¦s de Catalunya a la Uni¨® Europea.