Elogi de la traducci¨®

No acabo de tenir clar si els traductors estan d¡¯enhorabona o no, perqu¨¨ el cas de la demanda de Puigdemont i companyia contra el jutge Pablo Llarena ha posat el focus, precisament, en un error de traducci¨®, i aix¨° ha donat visibilitat a la seva tasca. D¡¯un temps cap aqu¨ª han estat m¨²ltiples i reiterats els intents dels traductors per fer-se veure, sobretot en literatura, sempre eclipsats pels noms dels autors i sovint relegats als interiors de p¨¤gina, i ja ¨¦s prou trist que siguin els errors els que facin que se¡¯n parli. Tothom tirant del traductor de Google i acceptant les seves ocurr¨¨ncies, i ara sembla que tota l¡¯acusaci¨® sobre Llarena pivota en un error de traducci¨® d¡¯un condicional al franc¨¨s, del qual, un cop autoexculpada l¡¯empresa responsable de la versi¨® enviada a Brussel¡¤les, s¡¯ha culpat l¡¯advocat de l¡¯acusaci¨®, el medi¨¤tic Gonzalo Boye. ¡°Jo no he sigut¡±, han acabat dient tots.

I no, no deuen estar els traductors d¡¯enhorabona si la visibilitat s¡¯aconsegueix d¡¯aquesta manera. De sempre la feina de traducci¨® ha estat suspecta d¡¯alguna mena de maldat, de maquinaci¨® impossible, i hom conserva el recel infundat que pel cam¨ª es perden coses. ?s un cl¨¤ssic de l¡¯humor el gag aquell en qu¨¨ alg¨² emet una peroraci¨® ben llarga que el traductor escur?a a unes poques s¨ªl¡¤labes, i m¨¦s expl¨ªcit ho proclamen els italians, que directament converteixen el traduttore en traditore. S¡¯assumeix doncs que la traducci¨® ¨¦s una feina bastarda, propensa a la p¨ªfia, i fins s¡¯entona una disculpa amb la coneguda expressi¨® anglesa lost in translation, que no fa sin¨® recordar-nos que l¡¯error existeix i que gaireb¨¦ ¨¦s una fatalitat.

Haur¨ªem de fer com Quim Monz¨® a la segona part de Guadalajara, i mirar d¡¯imaginar una continuaci¨® per a una hist¨°ria coneguda, en aquest cas el mite b¨ªblic de la Torre de Babel. Els homes (i les dones, tamb¨¦) estan construint la torre en harmonia, tenen l¡¯objectiu d¡¯al?ar-se fins a D¨¦u i amb aquest prop¨°sit s¡¯entenen entre si amb una sola llengua, una llengua comuna. D¨¦u, que no en tenia prou amb ser etern i omnipotent, era tamb¨¦ recel¨®s, i va decidir castigar-los amb la pitjor de les condemnes: la diversitat ling¨¹¨ªstica, font de tots els conflictes. Els arquitectes de la torre van deixar d¡¯entendre¡¯s amb els capatassos, i aquests amb els peons, i de seguida la torre se¡¯n va anar en orris perqu¨¨ all¨° era un desori. Un demanava un martell, l¡¯altre li donava una g¨²bia. Alg¨², per¨°, havia de cosir la fractura, alg¨² havia de salvar la humanitat de la seva pr¨°pia destrucci¨®, i uns quants que fins llavors es limitaven a pujar envans i amassar el morter (sense gaire tra?a, segur) van comen?ar a percebre les connexions entre parles diferents i aix¨ª va apar¨¨ixer una feina nova. Tot d¡¯una eren imprescindibles per evitar la ru?na. Traduir, doncs, ¨¦s tan vell com la humanitat mateixa.

El pas dels mil¡¤lennis ha dut la humanitat a aprendre idiomes, i les noves tecnologies ens han prove?t de traductors autom¨¤tics que, m¨¦s que donar solucions de traducci¨® perfectes, proporcionen aproximacions que faciliten una comprensi¨® de circumst¨¤ncies sobre textos informals. Per¨° aix¨° no significa que la feina de traducci¨® sigui prescindible, ni sup¨¨rflua, ni es pot entendre com una fatalitat que les coses es perdin pel cam¨ª perqu¨¨ aquesta feina ja ho t¨¦. El cas dels pol¨ªtics catalans per Europa seguir¨¤ aportant not¨ªcies en qu¨¨ el proc¨¦s de traducci¨® ser¨¤ rellevant, com ara quan Puigdemont era a Alemanya i els terminis es dilataven perqu¨¨ calia traduir tota la documentaci¨® a l¡¯alemany. Esperem, en tot cas, que la not¨ªcia no sigui la p¨ªfia i que el traductor no sigui assenyalat com un tra?dor.