L¡¯hostaleria ¨¦s el sector on m¨¦s creixer¨¤ l¡¯ocupaci¨® a Barcelona

En plena revoluci¨® tecnol¨°gica, dos sectors tradicionals com s¨®n l'hostaleria i la restauraci¨® s¨®n els que registraran un increment m¨¦s gran de l'ocupaci¨® a Barcelona (amb un 70% d'augment) en els pr¨°xims 15 anys. Ho apunta el Llibre Blanc del futur del treball que aquest dijous van presentar l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. Encara que el llibre apunta tamb¨¦ a sectors que irrompen com creadors d'ocupaci¨®, l'economia digital o verda (com la gesti¨® de residus), va destacar la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel. En segon lloc i tercer lloc els sectors on m¨¦s creixer¨¤ l'ocupaci¨® seran les activitats cient¨ªfiques, t¨¨cniques i immobili¨¤ries i la gesti¨® de residus (45%), i en quarta posici¨®, la informaci¨® i la comunicaci¨® (35%). L'ocupaci¨®, apunta el document, caur¨¤ a l'administraci¨® p¨²blica.

El llibre tamb¨¦ apunta a vides laborals canviants, amb persones que canvien de professi¨® una i, fins i tot, dues vegades en la seva vida laboral, amb horaris flexibles i una "individualitzaci¨®" de la feina, com viuen els qui treballen per a aplicacions tecnol¨°giques com Uber o els riders que reparteixen paquets o menjar.

El llibre,?elaborat per la revista Alternativas Econ¨®micas amb la periodista Ariadna Trillas al capdavant, repassa les q¨¹estions globals que afecten el m¨®n del treball, va explicar Trillas, ¡°per baixar al concret, a com es pot actuar des de les administracions locals¡±. L'autora va advertir que en parlar de feina cal plantejar q¨¹estions com els usos del temps o el respecte dels drets, en un mercat amb cada vegada m¨¦s precari, on hi ha m¨¦s professionals que treballen pel seu compte, amb la formaci¨® com a repte, unes pol¨ªtiques laborals orientades a empleats o aturats (quan avui la frontera es desdibuixa), o amb una polaritzaci¨® que genera oportunitats als extrems (en les ocupacions m¨¦s i menys qualificades).

El llibre tamb¨¦ apunta que disciplines com la psicologia, la salut i les humanitats, a m¨¦s de sectors com el medi ambient, les energies renovables o la ind¨²stria TIC, que guanyaran protagonisme en els pr¨°xims anys. Per aquest motiu, la previsi¨® ¨¦s que el nou mercat laboral necessitar¨¤ m¨¦s recursos per a la innovaci¨® i la formaci¨®, i que es valoraran cada vegada m¨¦s habilitats com la capacitat de pensament cr¨ªtic, de gestionar persones o de treballar en equip, la creativitat o la intel¡¤lig¨¨ncia emocional.

Des de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde d'Economia, Gerardo Pisarello, va defensar el paper del municipalisme al mercat de treball i va presumir que les noves regles de contractaci¨® p¨²blica del Consistori (que obliga a pagar mil euros i a contractar sis mesos) "estan incidint en l'ocupaci¨® que vols per al futur".

En la presentaci¨® del llibre va participar-hi el catedr¨¤tic de Pol¨ªtica Econ¨°mica i expresident de l'influent Cercle d'Economia, Ant¨®n Costas, que va desmuntar el "fatalisme tecnol¨°gic" i va defensar la intervenci¨® p¨²blica per afrontar "l'economia del segle XXI, perqu¨¨ la regulaci¨® laboral i empresarial ¨¦s del segle XIX". Costas va reflexionar sobre el m¨®n laboral i l'ocupaci¨® i va afirmar, en l¨ªnia amb el seu ¨²ltim llibre, El final del desconcert, que no accepta "el fatalisme que el canvi tecnol¨°gic o la globalitzaci¨® estiguin en l'origen dels mals del m¨®n del treball".

"No veig que el canvi tecnol¨°gic sigui un factor destructiu del volum d'ocupaci¨® i les seves condicions", va afirmar Costas i en canvi s¨ª que va considerar que les pol¨ªtiques p¨²bliques i empresarials s¨®n determinants. Com el s¨®n perqu¨¨ el progr¨¦s tecnol¨°gic (o la digitalitzaci¨® ara) "portin progr¨¦s social". El catedr¨¤tic va apostar perqu¨¨ --igual que en els anys 40 l'esquerra i la dreta van acordar el contracte social-- ara les empreses "acceptin ser responsables de les seves externalitats en el camp de la sostenibilitat social i la democr¨¤cia". Tamb¨¦ va advocar perqu¨¨ la societat escolti els experts.