Milicians: ni idealistes ni indisciplinats

"Los milicianos son un desastre, son cuatro desgraciados que han cogido cuatro fusiles y cuatro galones¡±. Ho diu un militar en una escena de Tierra y Libertad, de Ken Loach. A la pel¡¤l¨ªcula, mentre un grup de voluntaris fa instrucci¨®, una noia, Ic¨ªar Bolla¨ªn, llan?a un pal d¡¯escombra a terra i exclama ¡°?Venga ya, co?o!, tanta izquierda y derecha, estoy hasta los cojones de andar de aqu¨ª pa all¨¢ con un palo¡±. Fins a quin punt ¨¦s real aquesta caracteritzaci¨® dels voluntaris republicans que van anar als fronts de la Guerra Civil per combatre l¡¯ex¨¨rcit sollevat?

Tres novetats editorials ¡ªLes mil¨ªcies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat, de Gonzalo Berger (Eumo); Soldats i emboscats a Catalunya (1936-1939), de Daniel D¨ªaz Esculies (Publicacions Abadia de Montserrat), i Milicianas. Mujeres republicanas combatientes, d¡¯Ana Mart¨ªnez Rus (La Catarata)¡ª n¡¯ajusten la imatge, defugen els t¨°pics i arrodoneixen el perfil dels homes i les dones que van lluitar per la Rep¨²blica i tamb¨¦ el dels que no ho van voler fer. A partir del seu treball, QUADERN retrata els aspectes m¨¦s controvertits i tergiversats del fenomen de les mil¨ªcies des de la seva creaci¨® l¡¯estiu de 1936 fins a la dissoluci¨® a finals d¡¯aquell any, als quals han contribu?t pel¡¤l¨ªcules, historiadors i les mateixes mem¨°ries dels protagonistes.

Tenien una direcci¨® centralitzada?

La tarda del 23 de juliol de 1936 van sortir de Barcelona les primeres columnes de voluntaris cap al front d¡¯Arag¨®. Contra la imatge comuna que la defensa primerenca de la Rep¨²blica s¡¯organitz¨¤ de qualsevol manera, el cert ¨¦s que hi hagu¨¦ un esfor? a la rereguarda perqu¨¨ no fos aix¨ª, encara que no sempre va ser senzill d¡¯aconseguir.

L¡¯endem¨¤ mateix de v¨¨ncer els militars rebels a la capital catalana, el dia 21, la CNT-FAI, ERC, Acci¨® Catalana Republicana, la Uni¨® de Rabassaires, la UGT, la Uni¨® Socialista de Catalunya (que en breu formaria el PSUC) i el POUM, entre altres, van crear el Comit¨¨ Central de les Mil¨ªcies Antifeixistes. Aquest, encarregat de reclutar, equipar i dirigir els allistats, aplegava organitzacions obreres, marxistes i llibert¨¤ries, i els partits catalanistes que es trobaven al govern Companys, aix¨ª com representants dels militars afins a la Rep¨²blica.

El dia 31, el tinent coronel d¡¯aviaci¨® Felipe D¨ªaz Sandino, quan es constitu¨ª un nou govern Companys, ocup¨¤ la cartera de Defensa, fins aleshores inexistent. En la decisi¨® hi havia la voluntat d¡¯arrenglerar l¡¯organitzaci¨® militar a les ordres del govern en lloc de l¡¯organitzaci¨® mixta que suposava el Comit¨¨. L¡¯estudi¨®s d¡¯aquest, l¡¯historiador Josep Antoni Pozo Gonz¨¢lez, sost¨¦ a QUADERN, per¨°, que ¡°avan?ar cap a una centralitzaci¨® efica? era dif¨ªcil perqu¨¨ el poder estava fraccionat¡±. Era m¨¦s l¡¯anhel de partits com ERC i el PSUC que una realitat.

Quin era el perfil del milici¨¤?

El 16 d¡¯agost es va oficialitzar la figura del milici¨¤. Cobrava deu pessetes di¨¤ries, l¡¯equivalent a una jornada de treball a la f¨¤brica. Al contrari del que diu el mite, els voluntaris no eren nom¨¦s joves, ni aventurers, aturats o membres del lumpen, sin¨® en bona part adults amb responsabilitats familiars i laborals que van plegar de la feina per anar al front. Pozo Gonz¨¢lez aix¨ª ho constat¨¤ el 1999 en l¡¯estudi monogr¨¤fic d¡¯un centenar de milicians de Molins de Rei. Berger ho rebla en el seu treball.

Els voluntaris estaven polititzats. Menys d¡¯un 1% dels milicians no tenia afiliaci¨® pol¨ªtica o vinculaci¨® a les forces armades o d¡¯ordre p¨²blic. Totes les organitzacions van voler mostrar el seu comprom¨ªs amb la lluita qualificada d¡¯antifeixista. La CNT va aportar un 43% del total de milicians, i el PSUC, el 23%, segons el llibre de Berger, basat en la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona. El 82,5% dels milicians els va aportar Catalunya. El 13% procedia de fora ¡ªun 8% d¡¯Arag¨®; un 2% del Pa¨ªs Valenci¨¤¡ª. El 4,5% restant eren voluntaris estrangers (vinguts abans de la creaci¨® de les brigades internacionals), un 2% dels quals eren francesos, per¨° n¡¯hi havia d¡¯alemanys, austr¨ªacs, brit¨¤nics, belgues, italians i, fins i tot, cubans, entre moltes altres nacionalitats.

Com es mantenia l¡¯ex¨¨rcit de voluntaris?

En un primer moment van ser les organitzacions antifeixistes les que van assumir la funci¨® de reclutar, per¨° el 3 d¡¯agost el Comit¨¨ va passar a controlar les casernes ¡ªen la seva majoria, edificis religiosos i militars¡ª que dominava cada facci¨®. A l¡¯agost, l¡¯euf¨°ria revolucion¨¤ria que havia creat nombrosos voluntaris va esllanguir. Per aix¨°, a l¡¯octubre es va fer una crida a la incorporaci¨® for?osa dels homes de 21 a 23 anys ¡ªel servei militar es feia als 21¡ª. La mobilitzaci¨® va ser un gran frac¨¤s.

Segons Berger ¡ªque col¡¤labora amb l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya per fer un cat¨¤leg de persones que van formar part de les Mil¨ªcies Antifeixistes de Catalunya, i que permetr¨¤ cercar noms de persones i visualitzar els documents relacionats amb cadasc¨²¡ª a l¡¯agost de 1936 la xifra de milicians era d¡¯uns 20.000. Al setembre, era d¡¯uns 35.000 entre el front i la rereguarda. Al novembre, el nombre de milicians era de 45.000. Per tal de finan?ar-los es van organitzar donatius, activitats i recaptes, per¨° les quantitats eren insuficients. En bona mesura, els diners per afrontar la creixent despesa militar van sortir de l¡¯apropiaci¨® de fons de l¡¯Estat de l¡¯oficina de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria Espanyola i del Banc d¡¯Espanya. Tamb¨¦ de confiscacions de dip¨°sits i valors als considerats enemics de la causa antifeixista.

Ordre o disbauxa?

Manca de cuines adequades, conyac definit com ¡°mata-rates¡±, carn de b¨²fal argent¨ª, dies i dies de ranxo de llenties, arr¨°s i p¨¨sols, o ranxo fred amb xuscos i carn russa; espardenyes fetes malb¨¦ sense recanvi; gana; trinxeres que pudien envoltades d¡¯excrements propis a fora i a dins; bona part d¡¯ells dormint contra les parets de la rasa... Aquest ¨¦s el dif¨ªcil panorama en qu¨¨ van conviure molts milicians, segons l¡¯historiador especialitzat en la Guerra Civil i l¡¯exili Daniel D¨ªaz Esculies. Els milicians, a m¨¦s, van haver de fer front a una continuada mancan?a d¡¯armes, en bona mesura perqu¨¨, a banda de falta de fons per comprar-ne, les de la rereguarda no es volien lliurar. Per adobar-ho, com descriv¨ª a Homenatge a Catalunya l¡¯escriptor George Orwell, convertit en milici¨¤ del POUM, les existents eren ¡°pura ferralla¡±.

No ha d¡¯estranyar que, de tant en tant, al front alguns milicians causessin problemes d¡¯indisciplina, b¨¦ per abandonar posicions, per no complir ordres o per barallar-se. La imatge negativa d¡¯aquells dedicats al pillatge i els abusos contra la poblaci¨® local, com les que es poden veure a l¡¯inici de la pel¡¤l¨ªcula Incerta gl¨°ria, d¡¯Agust¨ª Villaronga, exist¨ª sobretot quan hi havia gana, per¨° no va ser, segons Berger, habitual. La indisciplina es va castigar amb severitat, en especial a les columnes anarquistes. S¡¯arrib¨¤ a la pena de mort. Jaume Bogu?¨¤, delegat de la secci¨® d¡¯estad¨ªstica de la columna Durruti, per exemple, va ser executat per apropiar-se de subsidis que no li pertocaven. Altres ho foren per fugir davant l¡¯enemic o abandonar material b¨¨l¡¤lic.

Seguien una estrat¨¨gia militar?

Arribats a Arag¨®, es va veure la manca de preparaci¨® militar dels voluntaris, sobretot a camp obert i amb un ex¨¨rcit professional al davant. Sense demora, el 3 d¡¯agost el Comit¨¨ va acordar la creaci¨® d¡¯un ex¨¨rcit mixt de milicians i soldats, sota el comandament d¡¯oficials afins escollits pel Comit¨¨. Aix¨ª es volia superar la desconfian?a envers els militars i garantir la bona direcci¨® t¨¨cnica de les mil¨ªcies.

¡°Retirada immediata. Comandante, quiero que sepa que acatar¨¦ esta orden como lo hice cuando me oblig¨® a mantener la posici¨®n, [¡­]pero ?qui¨¦n se lo dir¨¢ a los que han dado su vida</CJ> aqu¨ª esperando los refuerzos?¡±, exclama Marc Mart¨ªnez, el capit¨¤ Vidal, a Tierra y Libertad. ?s el reflex del que succe?a la majoria de vegades: s¡¯actuava informant o consultant el Comit¨¨ i executant les directrius t¨¨cniques. Els militars professionals enquadrats a les mil¨ªcies representaven el 5% dels combatents, i formaven part de les mil¨ªcies com a comandaments o com a instructors.

Berger assegura que el seu paper va ser determinant per articular les mil¨ªcies. ?s a dir, que la idea que aquestes eren unitats sense preparaci¨® te¨°rica per desenvolupar operacions s¡¯ha de matisar molt, perqu¨¨ entre juliol i desembre les grans operacions a Arag¨® i Mallorca les van planificar oficials professionals, per b¨¦ que, sobretot la segona, va ser un desastre. Com va recon¨¨ixer un militar del Comit¨¨ de Mil¨ªcies, Vicen? Guarner, a les mem¨°ries que es van publicar el 1980, L¡¯aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1936-1939), ¡°els militars intent¨¤vem crear una for?a militar ¨²til [...]que desitj¨¤vem solidificar i fer-ne un instrument b¨¨l¡¤lic efica?¡±.

Hi havia disputes ideol¨°giques?

Per evitar problemes, d¡¯entrada les unitats militars de les mil¨ªcies, sempre que va ser possible, s¡¯agruparen per organitzacions. Hi havia qui era m¨¦s estricte en aquesta manera de procedir. En les columnes del POUM, per exemple, no hi havia gaireb¨¦ militants no adscrits, i els poumistes gaireb¨¦ mai estaven en altres columnes. El cas contrari eren les columnes de la CNT i d¡¯ERC, molt m¨¦s heterog¨¨nies, tant les seves com militant en altres.

Al principi, els milicians estaven m¨¦s barrejats per la germanor inicial. Despr¨¦s, la relaci¨® dels partits i organitzacions a la rereguarda va impactar al front i, sobretot, es van compactar les del PSUC. Com deia un informe de la columna Del Barrio, ¡°me propongo hacer esta operaci¨®n con todos los anarquistas y anarquizantes infiltrados en nuestras filas y no parar¨¦ hasta que no consiga que nuestras unidades est¨¦n compuestas exclusivamente de camaradas marxistas o de obreros que acepten sin reservas la direcci¨®n marxista¡±.

Les desavinences ideol¨°giques van originar dificultats de coordinaci¨® entre les diferents columnes de combatents. Hi hagu¨¦ interessos pol¨ªtics o t¨¤ctiques partidistes al front, per¨° s¡¯implementaren actuacions per minimitzar-ho. I ¨¦s que a mesura que van passar les setmanes el mateix Comit¨¨ va guanyar terreny a les organitzacions per anar cap a una gesti¨® m¨¦s centralitzada.

Quin fou el paper de les dones?

¡°Yo era puta, pero la revoluci¨®n me ha redim¨ªo¡±, diu la miliciana Loles Le¨®n al film Libertarias, de Vicente Aranda. En molts moments, la pel¡¤l¨ªcula cau en la banalitzaci¨® de les dones a la mil¨ªcia malgrat voler-ne retratar el protagonisme. Com explica Berger, aquestes van tenir el seu paper, gens anecd¨°tic, a les mil¨ªcies. Un 3% de les mil¨ªcies catalanes el formaven dones, gaireb¨¦ totes residents a Catalunya. La majoria es van integrar en columnes masculines, sobretot al front d¡¯Arag¨®. La seva filiaci¨® pol¨ªtica era similar en percentatge a la dels homes, encara que la milit¨¤ncia a la CNT no era tan superior. Les del PSUC representaven un 26% del total. Les dones adscrites als serveis sanitaris van representar un 16% del total; la resta, combatien.

La seva pres¨¨ncia va generar disputes. L¡¯anarquista Antonio Ortiz, cap pol¨ªtic de la columna que duia el seu nom, per exemple, volia retirar-les del front al¡¤legant que es produ?en epid¨¨mies d¡¯infeccions ven¨¨ries per la manca d¡¯higiene. Una miliciana de la columna, Concha P¨¦rez, respongu¨¦ que hauria d¡¯haver diferenciat, si era el cas, entre prostitutes i milicianes. Casilda Hern¨¢ez, miliciana llibert¨¤ria, admetia en les seves mem¨°ries, recollides per Luis Jim¨¦nez de Aber¨¢sturi a Casilda miliciana. Historia de un sentimiento (1985), que es donaven contactes sexuals perqu¨¨ ¡°lo contrario ser¨ªa una aberraci¨®n¡±, per¨° negava que les dones anessin al front per allitar-se amb els milicians.

A la distorsi¨® hi van contribuir llibres de l¡¯¨¨poca. Jos¨¦ Gabriel, a La vida y la muerte en Arag¨®n (1938), conclo?a que les dones causaven tantes o m¨¦s baixes que les bales enemigues perqu¨¨ ¡°andaban pudriendo a los muchachos¡±. Segons explica a QUADERN la professora d¡¯Hist¨°ria de la Universitat Complutense de Madrid Ana Mart¨ªnez Rus, ¡°la imatge va persistir tamb¨¦ perqu¨¨ es va mantenir durant el franquisme; elles eren el mal personificat per transgredir el rol femen¨ª i per roges¡±.

Una altra idea estesa era que la dona era f¨ªsicament inferior a l¡¯home i no apta per a la guerra, un element que es va usar per prohibir que combatessin. A partir de la tardor de 1936, la figura de la miliciana va anar desapareixent de la premsa i dels carrers de Barcelona. El gener de 1937, quan les mil¨ªcies es van transformar en un ex¨¨rcit cl¨¤ssic, les dones nom¨¦s hi participaren en els serveis auxiliars, per¨° no en combat. ¡°Les volien a la rereguarda ¡ªafegeix Mart¨ªnez¡ª per una motivaci¨® econ¨°mica, eren necess¨¤ries per sostenir l¡¯esfor? b¨¨l¡¤lic. Amb la Rep¨²blica s¡¯havia avan?at molt en els drets de les dones, per¨° una cosa era votar i divorciar-se i l¡¯altra fer la guerra¡±.

Com arrib¨¤ la fi dels milicians?

Tal com va destacar el general republic¨¤ Vicente Rojo a Espa?a heroica. Diez bocetos de la guerra espa?ola (1940), ¡°es necesario destacar la gran audacia de las columnas catalanas, aragonesas y levantinas en su marcha hacia Zaragoza, Huesca y Teruel, hasta dejar fijado un frente de combate¡±. I ¨¦s que l¡¯ex¨¨rcit de milicians, malgrat les dificultats, en els dos primers i decisius mesos de guerra van ser capa?os d¡¯establir i defensar un front de gaireb¨¦ 400 quil¨°metres. A finals de setembre, per¨°, el Comit¨¨ Central de Mil¨ªcies Antifeixistes es va dissoldre i fou la conselleria de Defensa del govern Companys ¡ªque inclo?a ja anarcosindicalistes i comunistes¡ª qui va administrar els afers militars de Catalunya.

Un mes despr¨¦s es va decretar la militaritzaci¨® de les mil¨ªcies i es va posar fi a la figura del milici¨¤ i a l¡¯estructura organitzativa de les columnes. La militaritzaci¨® va ser lenta i poc uniforme i no va culminar fins al mar? de 1937. El PSUC i ERC no hi van posar resist¨¨ncia. M¨¦s en pos¨¤ el POUM, encara que ho va acceptar. Per¨° fou la CNT qui m¨¦s s¡¯hi opos¨¤. Quan la creaci¨® de l¡¯Ex¨¨rcit Popular de Catalunya encara no s¡¯havia concretat, els Fets de Maig de 1937 van canviar les tornes i les seves columnes es van diluir en les de l¡¯Ex¨¨rcit Popular de la Rep¨²blica.

A mesura que va avan?ar la guerra el milici¨¤ voluntari va deixar pas a la figura del combatent cridat per lleves. L¡¯organitzaci¨® de l¡¯Ex¨¨rcit tamb¨¦ segu¨ª una estructuraci¨® m¨¦s cl¨¤ssica i m¨¦s jerarquitzada. La imatge del milici¨¤ comen?a aleshores a ser recreada per uns com un idealista, i per altres, com un pillastre. La realitat, com demostren els nous treballs, va ser m¨¦s complexa. Fins i tot, com assegura Pozo Gonz¨¢lez, ¡°¨¦s l¨ªcit preguntar-se, i per tant investigar, si a tots els representants de la legalitat republicana, Govern catal¨¤ incl¨°s, els hauria complagut una vict¨°ria miliciana contundent al front d¡¯Arag¨® que hagu¨¦s multiplicat una major empenta revolucion¨¤ria a la rereguarda¡±.