El mon¨°leg interior

?s gros: no hi ha cap traducci¨® al catal¨¤ (publicada) de cap obra d¡¯?douard Dujardin. Potser la podries fer tu. Quin un, el Dujardin. Dandi, faldiller, tranuitava pel Par¨ªs de l¡¯¨¨poca, bevia amb Paul Val¨¦ry i Tolouse-Lautrec el retratava. Aviat ¨¦s dit.

Llegeixes que era fill d¡¯un capit¨¤ mar¨ªtim, i que en va rebre una her¨¨ncia considerable. Des d¡¯aleshores es va dedicar a dilapidar la fortuna. Tan aviat omplia de capricis les noies amb papallones de model com desembutxacava per ajudar artistes morts de gana. Aix¨ª qualsevol s¡¯hi posa. Es va pagar unes quantes estrenes teatrals, d¡¯obra pr¨°pia, i, un cop arru?nat, va reflotar, dedicant-se al negoci del joc i al sector immobiliari. Un murri. Poeta simbolista, cr¨ªtic literari, escriptor d¡¯assaig, de conte fant¨¤stic i de teatre, tamb¨¦ va ser el fundador de la Revue Wagn¨¦rienne, consagrada, ¨¦s clar, al compositor. L¡¯any 1886 es va convertir en director de La Revue ind¨¦pendance (fundada per F¨¦lix F¨¦n¨¦on, com t¡¯agrada aquest home), i l¡¯any seg¨¹ent hi publicava la seva primera novel¡¤la, Les lauriers sont coup¨¦s. Ja has comen?at a traduir-la, perqu¨¨ et dius el t¨ªtol en catal¨¤: Han tallat els llorers.

L¡¯has llegida. I t¡¯has informat. La import¨¤ncia d¡¯aquesta novel¡¤la t¨¦ a veure amb la forma. Si no ho haguessis consultat a la xarxa, no hi hauries caigut. Ara no et facis l¡¯ent¨¨s. Daniel Prince ¨¦s un jove estudiant de dret que passeja tot un dia per Par¨ªs. Descriu el brogit dels bulevards, els vestits femenins i la decoraci¨® de les cases. I corre desficiat, enamorat d¡¯una actriuota que l¡¯esquila i ¨¦s de mira¡¯m per¨° no em toquis. El contingut ¨¦s anod¨ª, no t¡¯ha acabat d¡¯enganxar, per¨° la forma, ara ja ho saps, presenta una novetat. I ¨¦s que s¡¯estructura al voltant del pensament riu del protagonista.

Per primera vegada a la literatura, Dujardin s¡¯empesca el mon¨°leg interior. En teatre, se¡¯n diu soliloqui? Ja t¡¯ho mirar¨¤s. El mon¨°leg interior t¨¦, doncs, cent trenta anys! Quines coses. El jo que parla amb si, s¡¯escolta a si mateix. Es desdobla? Quin jard¨ª.

?douard Dujardin va ser simbolista. El moviment era esclau de les am¨ªgdales. Per allunyar-se de les descripcions directes, van carregar les tintes dels sentits. En aquesta l¨ªnia, el mon¨°leg interior els anava com un guant. Entesos, ja escrius l¡¯article, de pensament. A veure si quan t¡¯asseguis a l¡¯ordinador et recordes de tot. Prendre notes de veu amb el m¨°bil et fa vergonya. Un s¡¯ho ha de creure molt, tot aix¨° de l¡¯intel¡¤lectual. Notes de veu sobre Dujardin, al metro caldera. Des de fora queda prou genu¨ª.

Sempre que va poder, James Joyce va recon¨¨ixer el deute que tenia amb Han tallat els llorers. De fet va recomanar la novel¡¤la al seu agent literari, per veure si es tradu?a a l¡¯angl¨¨s. El va influir tant, que parlava d¡¯una ¡°experi¨¨ncia religiosa¡±. Prou. Tu no n¡¯has tinguda cap, potser seria millor dir-ne Ara que els llorers s¨®n tallats? O estan? Amb l¡¯Ulisses de Joyce, en canvi, hi ha moments que t¡¯agenollaries. Amb aquesta imatge s¨ª, que quedar¨¤s com un gran lletraferit.