Un assassinat espant¨®s envoltat de draps bruts a la Barcelona actual

Un mes despr¨¦s dels atemptats de la Rambla, una actriu apareix morta penjada del coll en una parada d'aviram de la Boqueria (es pot dir, no fem cap spoiler). Aquest assassinat brutal, d'aquells que omplirien hores i hores als programes voltors de la tele, torna a posar en acci¨® el detectiu Albert Mart¨ªnez, un personatge esquerp i distant que seguir¨¤ les traces del crim en busca del culpable. El seguiment el portar¨¤ a bussejar entre els budells del m¨®n del teatre al mateix Romea, a rec¨®rrer la ve?na Boqueria, bulliciosa i insoportable de dia, silenciosa i inquietant de nit, i a visitar molts indrets de la ciutat (bars, restaurants, discoteques¡­ tot un bon viant, aquest Mart¨ªnez) que el barcelon¨ª de peu reconeixer¨¤ amb facilitat. ?s el plantejament de Els coloms de la Boqueria / Las palomas de la Boqueria (Rosa dels Vents / Grijalbo), segon llibre escrit per Jordi Bast¨¦ i Marc Artigau i protagonitzat pel deteciu.

¡°La novel¡¤la parla, b¨¤sicament, de l¡¯amistat¡±, afirma, categ¨°ric, Bast¨¦, davant de la reafirmaci¨® t¨¤cita del seu company d¡¯escriptura. ¡°I arribem a la conclusi¨® que la tra?ci¨® ¨¦s m¨¦s greu amb els amics que amb la parella¡±. Artigau continua assentint amb el cap. I al llibre s¡¯assegura, tamb¨¦, que l¡¯odi ¨¦s un sentiment perfecte per justificar-ho tot. La q¨¹esti¨® ¨¦s que les dues veus narratives exposen en la trama les seves amistats i els seus rotllos (la veritat ¨¦s que a Mart¨ªnez pocs homes se li resisteixen). ¡°?s molt dif¨ªcil tenir grans amics a partir dels cinquanta¡±, sost¨¦ Bast¨¦.

I, per sobre de col¡¤legues, els autors s¡¯han fet amics. De fet, s¡¯ho passen molt b¨¦ amasant la novel¡¤la. "El proc¨¦s d¡¯escriptura ve a ser com una gincana entre nosaltres, molt divertit", comenta el periodista. Igual que en novel¡¤la anterior (Un home cau, Rosa dels Vents), Els coloms de la Boqueria (que es convertir¨¢ en el primer ¨¤udio-llibre de l¡¯editorial en catal¨¤) est¨¤ escrita a quatre mans: dos autors, dos punts de vista i dos personatges narradors. ¡°Per l¡¯estil, es descobreix f¨¤cilment qui ha escrit qu¨¨ del llibre¡±, revela Artigau. Aix¨ª, doncs, podem assegurar que la visi¨® de la M¨°nica, una actriu que no aconsegueix triomfar i es va carregant de ranc¨²nia a mida que avan?a l¡¯acci¨®, ¨¦s la del dramaturg. ¡°Venint del m¨®n del teatre, on tothom, els actors, els escen¨°grafs, el director¡­, aporta alguna cosa en les primeres lectures, escriure a quatre mans no se¡¯m pot fer massa complicat¡±. La veu del Mart¨ªnez no ¨¦s altra que la de Bast¨¦. Com amostra, un bot¨®: ¡°El mal que ha fet el cinema subtitulat, Mare de D¨¦u Senyor¡±. ?s un comentari que en un moment donat fa el detectiu, per¨° sona molt a Bast¨¦, oi?

¡°Cada cop estic m¨¦s fart de parlar¡±, admet el periodista, presentador de matinal El m¨®n a RAC1. ¡°Parlo sense parar sis hores cada dia¡­ Ara em toca escriure, que m¡¯encanta¡±. I per fer-ho, ha triat el g¨¨nere negre, ¡°segurament¡± inspirat per la seva mare i la seva col¡¤lecci¨® de totes les novel¡¤les d¡¯Agatha Christie que va devorar de petit i ara devora la seva filla, es veu que amb la mateixa ansietat.

Jordi Bast¨¦ reconeix que se sent poderosament atret per la seva ciutat. Com a ve¨ª i com a escriptor/investigador: ¡°Barcelona ¨¦s un plat¨® permanent¡±, diu. ¡°Aqu¨ª hem fet un homenatge a la Boqueria i a tots els mercats, que s¨®n aut¨¨ntics epicentres de proximitat¡±. I, en concord¨¤ncia amb el g¨¨nere negre, Els coloms de la Boqueria ¨¦s tamb¨¦ una cr¨ªtica (no tant) amagada de la societat. Per posar un parell d¡¯exemples, Mar¨ªtnez dina en un restaurant (Bast¨¦ reconeix que ell tamb¨¦ ho feia) que ha de tancar per la pol¨¨mica de les terrasses als porxos del mercat: Tinc massa merders amb el puto Ajuntament, que vol treure els negocis d¡¯aquestes porxades, es queixa una de les restauradores a la novel¡¤la. ¡°?s un conflicte real i actual¡±, es justifica el periodista.

D¡¯altra banda, el m¨®n del teatre apareix ple de draps bruts: les dificultats per entrar a l¡¯Institut del Teatre, els egos repel¡¤lents de moltes actrius i de molts actors, la intransig¨¨ncia de les productores... ¡°Est¨¤ fet des del carinyo¡±, es justifica Artigau, amb un somr¨ªs sincer. ¡°En realitat, el teatre t¨¦ les mateixes llums i ombres que qualsevol altra professi¨®¡±. Hi ha molta m¨¦s cr¨ªtica que no pas lloan?a. Per exemple, a la novel¡¤la, entre den¨²ncies de costums insoportables com els estossecs a les platees, llegim sent¨¨ncies molt m¨¦s¡­ lligades metaf¨°ricament a la trama: En el m¨®n dels escenaris hi ha molta facilitat pels ganivets, tot i que acostumen a ser verbals. Fotem abra?ades per davant i a la vegada cardem estripades per darrere.

Albert Mart¨ªnez, aquest detectiu privat que col¡¤labora amb els Mossos d¡¯Esquadra, amb algunes traces de Carvalho (¡°?s molt agosarat comprara-lo amb Carvalho!¡±, contradiu Bast¨¦), tindr¨¤ m¨¦s casos. ?s probable que Bast¨¦ i Artigau tinguin decidit el proper. On ser¨¢? En un AVE entre Barcelona i Girona? ¡°M¡¯encantaria¡±, diu Bast¨¦, ¡°per¨° duraria molt poc temps per resoldre un crim i per tant el Marc no em deixa¡±. Al Camp Nou, un altre lloc que Bast¨¦ coneix perfectament? ¡°Tampoc em deixa, potser a la llotja del Bernab¨¦u¡­ ?s broma!¡±, es corregeix abans que ning¨² pensi en un titular medi¨¤tic. A la Sagrada Fam¨ªlia, a Horta¡­? Sembla que Bast¨¦ es mor de ganes de revelar el secret; Artigau, incorruptible, no l¡¯hi permet. Caldr¨¤ esperar que surti la tercera novel¡¤la de la s¨¨rie.