Jordi Bast¨¦: ¡°El periodisme s¡¯ha equivocat molt¡±

Jordi Bast¨¦ ¨¦s director i presentador d¡¯El m¨®n a RAC1. Va treballar 22 anys a Catalunya R¨¤dio. Ara publica el seu primer llibre de ficci¨®, Un home cau (Rosa dels Vents), juntament amb Marc Artigau, sobre el primer cas d¡¯Albert Mart¨ªnez, un nou detectiu barcelon¨ª.

Posar-se a la pell del que t¡¯escolta. Saber el que vol. Entre obrir el seu programa a RAC1 amb l¡¯¨²ltim cap¨ªtol del proc¨¦s independentista i el primer dia de la primavera, Jordi Bast¨¦ (Barcelona, 1965) tria la primavera. ?s not¨ªcia? ¡°?s alegria¡±, afirma.

Pregunta. Un home cau ¨¦s la seva primera novel¡¤la. Per qu¨¨ anar a la ficci¨®?

Resposta. No havia fet mai una novel¡¤la. I a casa sempre he llegit novel¡¤la. Jo parlo molt, per¨° de fet m¡¯agrada molt llegir, m¡¯agrada molt escriure. A m¨¦s, vaig trobar una persona que m¡¯hi va empentar, el Marc Artigau.

P. No s¡¯atrevia a fer-ho tot sol?

¡°No faig de periodista, no vaig al carrer a buscar la not¨ªcia, que ¨¦s el que m¡¯agradaria¡±

R. Al Marc no el coneixia. Ell ¨¦s un dels millors dramaturgs joves que t¨¦ aquest pa¨ªs. Ens vam con¨¨ixer fa tres anys fent una lectura d¡¯un text seu a Sabadell. All¨¤ va comen?ar la idea de fer un llibre a quatre mans. Que no vol dir a dos! Una pregunta que entenc que es faci la gent ¨¦s: ¡°Aix¨° el Jordi ho ha escrit?¡±. Llegint el llibre, la gent veur¨¤ qui ha escrit qu¨¨ i aix¨° dona la resposta a la pregunta de si l¡¯Artigau ¨¦s el meu negre: el Marc Artigau no ¨¦s el meu negre, ¨¦s el meu amic. Hem posat dues c¨¤meres sobre un mateix esdeveniment, s¨®n dues mirades, la d¡¯un investigador i la d¡¯una fam¨ªlia burgesa catalana com tantes n¡¯hi ha hagut en aquesta ciutat. Al final les dues mirades conflueixen en un punt. M¨¦s que quatre mans han estat quatre ulls.

P. Per qu¨¨ el personatge ¨¦s un investigador?

R. Un home cau ¨¦s una novel¡¤la de misteri. A casa ens hem envoltat sempre d¡¯Agatha Christie, de V¨¢zquez Montalb¨¢n... Jo era un lector del terror de Stephen King... I aix¨° m¡¯ha portat fins aqu¨ª.

P. Era un nen feli??

R. Molt. A casa, a la mare li agradaven molt les pel¡¤l¨ªcules de terror. Encara recordo la primera vegada que vaig veure La escalera de caracol o Los p¨¢jaros, de Hitchcock... O quan em va portar quan era molt petit a veure un mes de juny Tibur¨®n al cine Borr¨¢s, a la pla?a Urquinaona, i no em vaig voler banyar durant tot l¡¯estiu. I ara, curiosament, a la meva filla gran l¡¯entusiasmen les pel¡¤l¨ªcules de por... Jo no l¡¯he educat en aix¨°, ella s¡¯hi ha posat; ¨¦s molt curi¨®s, ¨¦s una gen¨¨tica ¨¤via-pare-filla.

P. Una constataci¨®: tots els famosos fan llibres.

R. S¨ª, per¨° jo crec que aix¨° ha canviat. Qui ¨¦s medi¨¤tic? Entenc que hi ha gent que es dedica a aix¨° i pugui pensar ¡°un altre!¡±. Jo em pregunto: ¡°Tu ets periodista?¡± Ara no. No faig de periodista, no vaig al carrer a buscar la not¨ªcia, que ¨¦s el que m¡¯agradaria. Ara estic circumstancialment fent un programa de r¨¤dio de sis hores. Qu¨¨ soc jo? Un comunicador. I com es comunica? Amb un micr¨°fon, a trav¨¦s d¡¯una c¨¤mera, dalt d¡¯un escenari o amb els dits escrivint. Una altra cosa ¨¦s si el llibre est¨¤ ben fet o mal fet...

P. Porta ja molt de temps a El M¨®n a RAC1 per ser ¡°circumstancial¡±, com es va dir.

R. Vaig acceptar per un any i d¡¯aix¨° ja en fa deu temporades.

P. Qu¨¨ pren per aguantar?

¡°Una r¨¤dio ¨¦s molt f¨¤cil de destruir en deu dies i molt dif¨ªcil de reconstruir en deu anys¡±

R. Melatonina cada nit, des de fa nou anys. Vaig anar a veure el doctor Estivill. Crec que moltes vegades fa de placebo, per¨° a mi m¡¯ajuda. Jo sempre he estat de dormir poc, per¨° en general si sumes el migdia i la nit, sis hores m¨ªnim les dormo. ?s dur per un motiu: ¨¦s dur llevar-se cada dia ¡ªprimavera, estiu, tardor i hivern¡ª essent de nit, que no et despertes per conductes naturals, sempre et desperta una m¨¤quina i sempre hi ha un recorregut insuportable, que s¨®n els 30 segons que van des que poses el peu a terra fins a la dutxa: ¨¦s el corredor de la mort. Despr¨¦s, la veritat ¨¦s que, quan soc aqu¨ª, penso: ¡°Quin privilegiat¡±.

P. Deixar¨¤ la r¨¤dio?

R. De moment, no: la idea ¨¦s continuar, com a m¨ªnim, un any m¨¦s. Ara soc a la zona de confort, per¨° tinc un avantatge, que ¨¦s un equip molt jove, molt divertit. Jo no podria suportar aix¨° si arrib¨¦s aqu¨ª i trob¨¦s mala llet... Quan vaig arribar aqu¨ª era el m¨¦s gran i sortia d¡¯una emissora on era dels m¨¦s joves. S¨®n els 150 metres que van d¡¯una empresa a l¡¯altra. Fer un equip costa molt, i fer un equip que es lleva a les quatre costa m¨¦s. Som una colla d¡¯amics. M¨¦s enll¨¤ de la vanitat de fer un programa de molta audi¨¨ncia, el que tira ¨¦s passar-m¡¯ho b¨¦.

P. Els clics multim¨¨dia tamb¨¦ arriben a la r¨¤dio?

R. Ara estem en plena dictadura dels clics. Acabem d¡¯arrencar una p¨¤gina web. Jo hi no entenc del negoci, sin¨® de periodisme. El clic ¨¦s una enquesta di¨¤ria sobre els temes en qu¨¨ la gent es fa seus. A mi, el que no m¡¯agrada dels clics s¨®n els titulars. El periodisme s¡¯ha equivocat molt. Ja no crec en els programes tancats. Fins ara, el mitj¨¤ m¨¦s r¨¤pid era la r¨¤dio. Per¨° hi ha un dia que alg¨² passa pel teu costat molt m¨¦s r¨¤pid, que ¨¦s Internet. Llavors tens dues opcions: dir que no, que la Xarxa ¨¦s una falsedat, que no hi ha credibilitat; i l¡¯altra ¨¦s acceptar jugar el rol de ser el segon. Aix¨° ¨¦s el que interpreto que la r¨¤dio ha sabut fer. La gent ja no et demana peix congelat, la gent vol peix fresc. Ara ja fa cinc segons que he dit ara: aquest ara ¨¦s passat.

P. I els diaris de paper?

R. El paper ha de tendir cap a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. Les portades es quedaran antigues. En canvi, la cr¨°nica esportiva del Ramon Besa ¨¦s excel¡¤l¨¨ncia. La informaci¨® ja la tenim. Qu¨¨ fem nosaltres: el m¨¦s important ¨¦s el m¨¦s nou. El que ha passat aquesta matinada ¨¦s molt m¨¦s important que el que va passar ahir a la nit perqu¨¨ ¨¦s nou. Una altra cosa ¨¦s que a les 8 del mat¨ª et quedis amb el m¨¦s imponent.

P. Algun consell per pujar l¡¯audi¨¨ncia dels matins de Catalunya R¨¤dio?

R. La M¨°nica Terribas ¨¦s una persona extraordin¨¤ria, una periodista al¡¤lucinant, una entrevistadora ¨²nica, per¨° en general hem de veure que una r¨¤dio no ¨¦s nom¨¦s el mat¨ª, s¨®n 24 hores, set dies a la setmana, i uns ens aguantem els altres. Una r¨¤dio ¨¦s molt f¨¤cil de destruir en deu dies i molt dif¨ªcil de reconstruir en deu anys.

P. Ni els sous, ni els c¨¤rrecs, ni les condicions de treball... Qu¨¨ li diu a la gent que comen?a en l¡¯ofici?

¡°Soc un inadaptat a Twitter. M¡¯est¨¤ guanyant, ¨¦s molt injust¡±

R. El primer que se li ha de dir ¨¦s: ¡°Paci¨¨ncia¡±. Els mitjans p¨²blics s¡¯han de plantejar cap a on han d¡¯anar perqu¨¨ hi entri m¨¦s gent jove. Haurem de reconstruir aquesta situaci¨®.

P. Veu TV-3 en caiguda?

R. Cada vegada que parlo de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals puja el pa. Jo me l¡¯estimo molt, hi he treballat m¨¦s temps all¨¤ que aqu¨ª, 22 anys de la meva vida. Jo porto la samarreta de Catalunya R¨¤dio sota la de RAC1. El problema est¨¤ a dalt i a baix: a dalt hi ha una estructura extraordin¨¤riament gran, molta gent manant, i a baix hi ha molta plantilla. Jo no vull jugar amb el pa de la gent. Vaig llegir un article que parlava que nom¨¦s hi ha un menor de 30 anys a la Corpo en plantilla, i aqu¨ª tenim un problema. Hem de donar sortida a la gent jove. Necessitem urgentment a l¡¯empresa p¨²blica una taula de treball amb tots els sectors; si no, hi veig molt mala pe?a al teler.

P. Com s¡¯ho fa per trobar el tema cada mat¨ª?

R. Jo crec que ¨¦s important com es ven el tema. La gr¨¤cia d¡¯aquesta r¨¤dio ¨¦s que hem fotut una puntada de peu al faristol i parlem a peu de carrer. Cada mat¨ª emp¨¤ticament em pregunto: ¡°Aquesta gent que m¡¯est¨¤ escoltant, de qu¨¨ vol que li parlem? Vols dir que volen sentir parlar del proc¨¦s?¡± I la resposta ¨¦s, clarament, que no.

P. I Twitter? C¨®m porta la relaci¨®?

R. Soc un inadaptat a Twitter. M¡¯est¨¤ guanyant, ¨¦s molt injust. Em vaig comprar el manual d¡¯instruccions per¨° em va caure la cafetera a sobre, no el s¨¦ llegir. Crec que ens iguala per baix; t¨¦ virtuts i un gran defecte: haur¨ªem de canviar de seguidors cada deu dies i no ho fem. Ens pensem que all¨° que seguim ¨¦s el nostre m¨®n, per¨° ¨¦s un de molts dels submons de la realitat.

P. La r¨¤dio ha sigut la seva parella m¨¦s fidel?

R. He tingut parelles fidels, per¨° la r¨¤dio ¨¦s la que fa m¨¦s anys que estic amb ella: 41 anys. On em sento m¨¦s c¨°mode a la vida ¨¦s a l¡¯estudi de r¨¤dio, ¨¦s on m¨¦s soc jo.

P. Veurem refer¨¨ndum aquest any?

R. Jo qu¨¨ s¨¦, no ho s¨¦. Estem molt desgastats ja.

P. Aquesta entrevista l¡¯ha contestat en Bast¨¦ persona o personatge?

R. De deb¨° que soc el Bast¨¦, soc molt transparent, molt.