U d¡¯Octubre, no Primer d¡¯Octubre

La tradici¨® tan nostrada de fer que els fil¨°legs del pa¨ªs s¡¯aline?n en dos b¨¤ndols i es tirin els plats pel cap t¨¦ un altre camp de batalla, com si no n¡¯hagu¨¦ssim tingut prou amb els diacr¨ªtics o all¨° del Manifest Koin¨¦, i ara ens barallem per min¨²cies de terminologia celebrat¨°ria arran del primer d¡¯octubre de l¡¯any passat, aquell en qu¨¨ uns senyors tots cepats van venir a fer complir la llei. Ben poc despr¨¦s dels fets d¡¯aquell dia en qu¨¨ les escoles van obrir m¨¦s d¡¯hora que mai, l¡¯1 d¡¯octubre, ja van ser diverses les localitats que es van mostrar disposades a alterar el nomencl¨¤tor per donar cabuda a un dia que va esdevenir hist¨°ric tot batejant carrers, places o avingudes amb la data assenyalada.

Quina ¨¦s, per¨°, la data assenyalada? Havent-t¡¯hi dies com t¨¦ un mes (fins a trenta-un si m¡¯apures), el president Puigdemont va triar el primer dia d¡¯octubre, el dia 1, per fixar la data del refer¨¨ndum o refer¨¨ndum; si hagu¨¦s triat qualsevol altre dia del mes no haur¨ªem tingut cap problema. Perqu¨¨ al primer rampell intu?tiu de batejar una via p¨²blica amb el cardinal 1 (o U) de seguida van apar¨¨ixer les objeccions morrofortistes dels que asseguren que emprar el n¨²mero fa castell¨¤, llengua que ¡ªpel que sembla¡ª ¨¦s molt d¡¯emprar cardinals en lloc d¡¯ordinals. D¡¯aqu¨ª sorg¨ª la brama que en catal¨¤ el correcte ¨¦s dir-ne Primer d¡¯Octubre i no U d¡¯Octubre, forma que calia bandejar de seguida.

El principal avalador d¡¯aquesta tesi ¨¦s el professor de filologia a Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni, que per mitj¨¤ del seu blog (El blog de Gabriel Bibiloni) va escriure l¡¯article de t¨ªtol evident ¡°¡®El primer d¡¯octubre¡¯, no ¡®l¡¯u d¡¯octubre¡¯¡±, en el qual argumentava que la llengua catalana, per referir-se al primer dia d¡¯un mes, sempre feia servir l¡¯ordinal primer, i que fer servir el cardinal u era influ¨¨ncia forastera, i per tant esp¨²ria. I sustentava la tesi, a m¨¦s de fer-ho amb nombroses fonts escrites antigues on apareixia primer, amb cites dels respectius refranyers, font de saviesa popular; aix¨ª, si en catal¨¤ tenim El primer de maig, a la fira me¡¯n vaig, per contra el castell¨¤ fa Uno de enero, dos de febrero, etc. Segons l¡¯autor mallorqu¨ª, amb aquests i d¡¯altres exemples la seva tesi ¡°¨¦s tan evident que no cal dir res m¨¦s¡±.

Passa que les coses no s¨®n tan senzilles, i molts (m¨¦s ben dit: tots) els que vam anar a defensar col¡¤legis, votar i rebre estomacades, i fins i tot els contraris a la celebraci¨® del refer¨¨ndum, i fins i tot els senyors cepats que van venir a fer complir la llei, tots, ho vam fer el dia 1 d¡¯octubre, no perqu¨¨ fos el primer dia del mes (que ho era, aix¨° ¨¦s indiscutible) sin¨® perqu¨¨ aquesta va ser la data d¡¯un refer¨¨ndum (o no-refer¨¨ndum, tria la teva aventura); d¡¯aquesta manera ens hi vam referir en els dies i setmanes previs a la votaci¨®, i durant el mateix dia de les urnes, i els dies i setmanes seg¨¹ents, sense ombra de dissens. Ning¨² va al?ar el dit quan Puigdemont va fer la convocat¨°ria per dir ¡°Si m¡¯ho permeteu, no es diu u, es diu primer¡±. I si ara es commemora alguna cosa per mitj¨¤ de plaques no ¨¦s el primer dia d¡¯un mes d¡¯octubre, sin¨® una data que, es vulgui o no, t¨¦ la forma d¡¯una convocat¨°ria electoral. U d¡¯Octubre, amb lletres, tal com fem amb Onze de Setembre.

Cercar la genu?nitat al segle XV (o al XVIII, tant ¨¦s) no pot contradir el fet que els temps canvien, que els usos s¡¯adapten al moment, que apareixen noves maneres de dir les coses i que no tot el que se¡¯ns apareix com a nou ¨¦s necess¨¤riament dolent quan s¡¯assembla al castell¨¤. Perqu¨¨ b¨¦ podr¨ªem, fent el viatge invers, dubtar de la forma Primer d¡¯Octubre per la seva semblan?a amb la sigla dels GRAPO, i en castell¨¤: Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre.