Les mares catalanes, les m¨¦s tardanes d¡¯Europa

Les dones catalanes triguen cada vegada m¨¦s a ser mares i quan ho fan tenen menys fills. Aix¨ª ho indiquen les dades difoses aquest dijous per l'Institut d'Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat), que revelen que l'edat mitjana de les mares per tenir el primer fill ha pujat fins als 31 anys, l'edat m¨¦s alta a Europa, a m¨¦s d'It¨¤lia. Aix¨ª mateix, el 2017 van n¨¦ixer 66.495 nadons, un 3,6% menys que l'any anterior.

Just abans que esclat¨¦s la crisi, el 2008, les dones s'animaven m¨¦s aviat a ser mares: ho feien, de mitjana, als 29 anys. Actualment en triguen dos m¨¦s a tenir el primer fill. L'edat ¨¦s diferent segons la nacionalitat de la mare: les catalanes ho fan als 32,7 anys, mentre que les d'origen estranger ho fan als 30,3. De fet, les mares no nascudes a Espanya s¨®n les que fan resistir l'estad¨ªstica. Dels 66.495 nascuts l'any passat, 18.510 s¨®n fills de mares estrangeres (la qual cosa representa el 27,8%), mentre que el 2016 representaven el 26,5%. I tamb¨¦ tenen m¨¦s fills: un 1,62 de mitjana, respecte a l'1,25 de fills de dones de nacionalitat espanyola.

Aquestes xifres col¡¤loquen Catalunya al capdavant de la maternitat tardana a Espanya (on la mitjana ¨¦s de 30,8) i d'Europa. It¨¤lia coincideix en els 31 anys, seguida d'altres pa?sos, com Luxemburg (30,5), Gr¨¨cia (30,3) o Irlanda (30,1), mentre que tanquen la llista Romania i Bulg¨¤ria, on les dones s¨®n mares per primera vegada als 26 anys de mitjana.

Es tracta d'una tend¨¨ncia que es mant¨¦ des de l'inici de la crisi, per¨° si s'obre m¨¦s el focus ja fa diverses d¨¨cades que es produeix. Segons els dem¨°grafs, un dels motius claus ¨¦s que actualment arriba a l'edat de tenir fills una generaci¨® (la de finals dels vuitanta i principis dels noranta) tamb¨¦ marcada per un baix nombre de naixements. De fet, el 1990 van veure la llum 56.464 nadons, una xifra inferior a l'actual. Per¨° hi ha m¨¦s dades. Daniel Devolder, investigador del Centre d'Estudis Demogr¨¤fics de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, explica que es tracta d'un fenomen generalitzat a Europa a causa de la dificultat dels joves per tenir un entorn laboral estable i accedir a un habitatge. ¡°A m¨¦s, els joves prefereixen gaudir de la seva llibertat m¨¦s temps i no estar lligats a la maternitat¡±, afegeix l'expert, que adverteix que la millora de les estad¨ªstiques durant els primers anys d'aquest segle es deu a la immigraci¨® i a l'arribada de mares joves. ¡°Per¨° amb la crisi empitjoren les condicions laborals, l'acc¨¦s a l'habitatge i tampoc arriben tants immigrants. Fins i tot alguns se'n van¡±, subratlla Devolder.

A m¨¦s de la tardan?a, la nova maternitat est¨¤ caracteritzada per un nombre menor de fills. L'any passat les fam¨ªlies tenien 1,36 infants, mentre que l'any anterior la mitjana era d'1,39. Aquesta xifra tamb¨¦ s'ha enfonsat amb la crisi. El 2008 es va arribar a 1,53 de fills de mitjana, una xifra que no s'havia aconseguit des de feia 20 anys, per¨° que s'havia animat a l'al?a amb la millora econ¨°mica de principis de segle.

Respecte als parts, les dades de l'Idescat tamb¨¦ indiquen que l'any passat un de cada tres parts de dones de m¨¦s de 35 anys va ser per ces¨¤ria. Concretament, es van produir 47.192 naturals (el 72,2%) i 18.177 per ces¨¤ria (27,8%). Aquesta ¨²ltima dada va molt vinculada a l'edat. Aix¨ª, les ces¨¤ries es practiquen en nom¨¦s una de cada cinc dones menors de 25 anys, per¨° en una de cada quatre en dones d'entre 25 i 34 anys i en un ter? de les mares de m¨¦s de 35 anys.

Amb l'edat tamb¨¦ augmenten els parts m¨²ltiples, que l'any passat van ser 1.355 (2,1%), dels quals 1.346 van ser dobles i 9 de trig¨¨mins. En dones menors de 35 anys els parts m¨²ltiples representen menys del 2%, en dones de 35 a 39, arriben al 2,5% i quan se superen els 40 anys el percentatge puja fins al 3,8%.

En aquest sentit, Elena Carreras, cap d'Obstetr¨ªcia i Ginecologia de l'Hospital Vall d'Hebron apunta que una maternitat tardana comporta riscos associats, des de m¨¦s dificultat a l'hora de quedar-se embarassada fins a complicacions durant la gestaci¨®, amb malalties com la preecl¨¤mpsia, el risc d'un part prematur o els parts m¨²ltiples.

Els experts veuen complicat el canvi de tend¨¨ncia i temen que fins i tot empitjori. ¡°Si continua pujant l'edat de la maternitat es corre el risc que s'incrementi el percentatge de dones sense fills, que ara ¨¦s del 25%¡±, adverteix Devolder. L'investigador considera que reduir els contractes precaris i augmentar el salari dels joves ¨¦s clau per revertir aquesta situaci¨®. I acaba amb un lament: ¡°La fi de la crisi no s'est¨¤ notant en una millora de la natalitat¡±.