1.401 octos¨ªl¡¤labs, a ¡®Lletra d¡¯Or¡¯

No hi ha res com una caminada cap a una ermita per trobar l'equilibri espiritual. Aix¨° ¨¦s el que proposa d'alguna manera l'escriptor Jordi Llavina en el seu ¨²ltim poemari, Ermita, un passeig fins a l'oratori de Sant Pere de Puig, a la Selva del Camp, territori de la infantesa tarragonina de l'autor. El viatge f¨ªsic li va permetre plantejar-se una s¨¨rie de "consideracions l¨ªriques i morals" que va traduir formalment en els 1.401 octos¨ªl¡¤labs que va publicar l'any passat. En un curi¨®s gest, els grecs representaven l'equilibri amb la lletra phi, precisament la que, forjada fa tres generacions per la dinastia de joiers catalans Capdevila, simbolitza el pin amb el qual es reconeix el premi Lletra d'Or al millor llibre publicat en catal¨¤ l'any anterior, distinci¨® que ha rebut l'autor aquest dilluns.

El guard¨® va complir el seu particular ritual: sense dotaci¨® econ¨°mica, l'editorial (en aquesta ocasi¨®, Meteora) va complimentar, com manen els c¨¤nons no escrits del premi, amb un amical sopar a Llavina (Gelida, 1968) i als nou membres del jurat, que, com van acordar els seus fundadors el 1956 (amb Josep Maria Castellet, Antoni Comas i Maria Aur¨¨lia Capmany, entre altres il¡¤lustres), han d'abandonar-lo just quan compleixen els 50 anys. Aquest ¨¦s el cas, en aquesta edici¨®, de l'editor i director de la revista digital N¨²vol, Bernat Puigtobella. El jurat el completen Salvador Macip, Ada Castells, Sebasti¨¤ Alzamora, N¨²ria Cadenes, David Plana, Heura Mar?al, Llucia Ramis i S¨ªlvia Bel.

L'autor mant¨¦ que a Ermita el tema principal del llibre ¨¦s "el pas del temps", tot i que qualsevol pretext del que va trobant a l'hora de fer cam¨ª en ascendir li dona motiu per a una reflexi¨®. "Defenso que el poema ¨¦s un poema de l'esperan?a", aclareix Llavina, que si b¨¦ tamb¨¦ deixa const¨¤ncia que no ¨¦s creient, els versos permeten entreveure la seva posici¨® sobre all¨° transcendent i sagrat.

Acabat en una primera fase el 2016 i deixat en guaret, Ermita t¨¦ una m¨¨trica estricta, un fet no gaire usual en un autor que, tot i que no ¨¦s respectu¨®s amb el formal, la seva obra po¨¨tica es caracteritza, precisament, per ser for?a narrativa. En realitat, aix¨ª ho reflecteix la seva dilatada bibliografia, en qu¨¨ s'alternen la prosa i el vers. En tots dos casos, no obstant aix¨°, reconeguda amb notables guardons, nou incl¨°s aquest ¨²ltim, i entre els quals destaquen el Josep Pla per la novel¡¤la Nitrato de Chile (2001), el Serra d'Or (2008) per Diari d'un setembrista i el Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s (2011) per Entrada de fosc, tots dos de poesia, i el m¨¦s recent de la Cr¨ªtica catalana (2013),?pel poemari Vetlla. El Lletra d'Or, no obstant aix¨°, Llavina no ho podr¨¤ tornar a guanyar perqu¨¨ les seves famoses bases no escrites impedeixen que un autor pugui repetir. Per¨° el seu nom ja estar¨¤ associat als d'Espriu, Carner, Arderiu, Oliver, Gabriel Ferrater, que, nom¨¦s per citar poetes i d'altres, ja el tenen. En el prestigi hi ha el premi.