Catalunya, un any despr¨¦s

Al llarg de la tarda del 27 d'octubre del 2017, milers de catalans omplien una vegada m¨¦s els carrers de Barcelona. Despr¨¦s de dos mesos convulsos en la pol¨ªtica catalana, les forces independentistes culminaven l'objectiu de la legislatura: declarar la rep¨²blica catalana. No obstant aix¨°, cap edifici p¨²blic va arriar les banderes d'Espanya, ni aquella tarda ni els dies posteriors. Les estructures d'Estat promeses no van prendre el control del poder a Catalunya ni tampoc van arribar els reconeixements per part de la comunitat internacional. La ciutadania aviat va comprovar que al darrere d'aquesta declaraci¨® d'independ¨¨ncia s'hi amagava, en realitat, el frac¨¤s del proc¨¦s sobiranista.

Despr¨¦s d'aquest 27 d'octubre, l'independentisme va poder constatar tamb¨¦ els elevats costos associats a apostar per la via unilateral. Uns costos que, a m¨¦s, excedien, i molt, les expectatives inicials. No tant potser per la p¨¨rdua de l'autogovern despr¨¦s de l'aplicaci¨® de l'article 155, que molts ja assumien com a inevitable, sin¨® molt especialment per la imputaci¨® de delictes relacionats amb actes violents als l¨ªders d'un moviment marcadament pac¨ªfic.

A priori, caldria pensar que el frac¨¤s de la via unilateral aniria acompanyat d'una creixent desafecci¨® o des¨¤nim entre l'opini¨® p¨²blica af¨ª a l'independentisme. No obstant aix¨°, una lectura de les enquestes del darrer any no sembla que mostri cap desgast evident del suport a la independ¨¨ncia. De fet, hi ha alguns indicis que apunten fins i tot en el sentit contrari. La simpatia cap al projecte independentista sembla que est¨¤ guanyant terreny entre els catalans que tenien el federalisme com a model territorial. En efecte, cada vegada hi ha m¨¦s catalans federalistes disposats a votar a favor de la independ¨¨ncia davant d'un eventual refer¨¨ndum sobre aquesta q¨¹esti¨®. Dit d'una altra manera, els ¡°federalistes independentistes¡± s¨®n cada vegada m¨¦s nombrosos.

El PSOE, per si sol, no pot plantejar millores de l¡¯autogovern. El PP t¨¦ poder de veto

Per qu¨¨ el moviment independentista s'ha mantingut amb for?a malgrat el frac¨¤s de la via unilateral? Al meu parer, la resposta es troba en els tres factors que han marcat la crisi catalana al llarg d'aquest ¨²ltim any. El primer, i potser el m¨¦s important per la seva novetat, ¨¦s que avui el Govern central ha quedat desposse?t de la seva capacitat d'iniciativa pol¨ªtica. En els ¨²ltims mesos, han estat les decisions judicials, i no les governamentals, les que han dictat l'agenda pol¨ªtica. Mentre els processos judicials segueixin en curs, dif¨ªcilment el Govern espanyol podr¨¤ recuperar la iniciativa pol¨ªtica.

Les imputacions de sedici¨® i rebel¡¤li¨® als l¨ªders del moviment independentista han intensificat m¨¦s que mai les sensacions de greuge i injust¨ªcia entre una part important de l'opini¨® p¨²blica catalana. Per a l'independentisme, ja no es tracta nom¨¦s d'una confrontaci¨® entre identitats nacionals, sin¨® d'una lluita entre democr¨¤cia i autoritarisme. Aquest clima d'opini¨® ha encoratjat l'activisme pol¨ªtic, compensant el potencial efecte desmobilitzador que podia haver tingut el frac¨¤s del projecte unilateral d'independ¨¨ncia.

El segon factor que ha mantingut viu el moviment independentista ¨¦s que continua estesa entre l'opini¨® p¨²blica catalana la convicci¨® que, a Espanya, les reformes del model territorial s¨®n inviables. L'arribada d'un Govern socialista ha suposat un canvi de to en aquesta mat¨¨ria, per¨° encara es mant¨¦ l'essencial: el PSOE, per si sol, no pot plantejar millores de l'autogovern de Catalunya. El PP segueix tenint poder de veto, ja que els socialistes dif¨ªcilment poden assumir els costos electorals de plantejar reformes del model territorial sense consensos.

Si alguna cosa ha marcat la pol¨ªtica espanyola durant la primera meitat del 2018 ¨¦s el terratr¨¨mol pol¨ªtic al centredreta. La compet¨¨ncia entre el PP i Ciutadans a l'entorn de la q¨¹esti¨® identit¨¤ria ha provocat que els votants m¨¦s conservadors es comencin a plantejar seriosament no votar el PP. Mai abans la dreta havia trencat la seva f¨¨rria lleialtat al PP, ni en els seus pitjors moments, quan el partit es trobava acorralat per nombrosos i sonats esc¨¤ndols de corrupci¨®.

No obstant aix¨°, la crisi catalana ha aconseguit trencar el dic de contenci¨® que mantenia el PP relativament fora de perill. La dura pugna oberta entre Ciutadans i el PP pel vot m¨¦s conservador est¨¤ provocant una compet¨¨ncia a l'al?a sobre qui t¨¦ una posici¨® m¨¦s dura en aquesta q¨¹esti¨®. Mentre es mantingui aquesta lluita en el centredreta, les vies reformistes a Espanya continuaran bloquejades, ja que el PSOE no es pot permetre emprendre aquest viatge sense aliats a la dreta.

Mentre es mantingui aquesta lluita al centredreta, les vies reformistes a Espanya continuaran bloquejades

Finalment, el tercer i ¨²ltim element que explicaria per qu¨¨ l'adhesi¨® a la independ¨¨ncia es mant¨¦ forta ¨¦s que la guerra entre els partits independentistes roman oberta. Alguns analistes cr¨¨iem que el proc¨¦s sobiranista canviaria d'etapa quan ERC consolid¨¦s la seva condici¨® de primer partit en l'espai independentista. Llavors, Esquerra tindria tots els incentius per relaxar el ritme i l'ambici¨® de l'agenda sobiranista i, d'aquesta manera, poder consolidar-se com a partit de govern. Una vegada ERC aconsegu¨ªs el poder i deix¨¦s el PDeCAT molt afeblit a l'oposici¨®, seria possible liderar l'opini¨® p¨²blica cap a postulats m¨¦s moderats o menys rupturistes.

La realitat ha acabat sent ben diferent. L'efica? campanya de la plataforma Junts per Catalunya a l'entorn de la ¡°restituci¨® del Govern leg¨ªtim¡± va provocar que molts simpatitzants d'ERC votessin estrat¨¨gicament la candidatura de Carles Puigdemont com a f¨®rmula d'expressar el seu rebuig al 155 i als processos judicials. Esquerra no va guanyar definitivament la partida com semblava que estava escrit al gui¨® i va quedar, de nou, relegada a soci minoritari al Govern. La pugna per l'espai electoral independentista entre aquests dos partits dificulta que es produeixin canvis substancials en les prefer¨¨ncies pol¨ªtiques de l'opini¨® p¨²blica catalana.

En definitiva, l'independentisme no sembla que hagi caigut en el des¨¤nim despr¨¦s del frac¨¤s del full de ruta sobiranista. I aix¨° ¨¦s aix¨ª, en part, perqu¨¨ els pol¨ªtics continuen incapa?os de trobar vies de distensi¨®. El Govern espanyol t¨¦ avui menys marge de maniobra en la gesti¨® de la crisi catalana, ja que la iniciativa pol¨ªtica s'ha despla?at al poder judicial. A m¨¦s, la compet¨¨ncia en l'eix identitari tant en la pol¨ªtica catalana com en l'espanyola continua alimentant la polaritzaci¨® i la situaci¨® de bloqueig.

Pot ser que avui no sentim aquesta sensaci¨® d'estar a tocar de l'abisme, com l'octubre de l'any passat. No obstant aix¨°, despr¨¦s d'una aparen?a de m¨¦s calma, continua la tempesta pol¨ªtica, ja que bona part dels pilars que sostenen la crisi catalana es mantenen ferms i sense fissures.

Llu¨ªs Orriols Galve ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Carlos III de Madrid.