Torna Tuc¨ªdides?

?Torna Tuc¨ªdides? Aix¨° ¨¦s el que va dir Xavier Vidal-Folch, que treballa al mateix diari en qu¨¨ un servidor escriu marginalment, i hom va comen?ar a pensar-hi. Un s¡¯ha de prendre seriosament tota afirmaci¨® d¡¯aquest economista, encara que sigui ocasional, perqu¨¨ mereix confian?a aquell que et recita d¡¯una tirada tota la primera Soledad de G¨®ngora: ¡°Era del a?o la estaci¨®n florida / en que el mentido robador de Europa...¡±.

Pensant-ho b¨¦, potser s¨ª que ¨¦s veritat que torna el grec Tuc¨ªdides (460-395 aC), que coincid¨ª uns quants anys amb P¨¨ricles, el va sobreviure i va escriure la famosa Hist¨°ria de la guerra del Pelopon¨¨s, ¨¦s a dir, la s¨¨rie de conteses que van tenir lloc entre Atenes i els seus aliats d¡¯una banda, i de l¡¯altra Esparta i els seus fidels, fins que el poder espart¨¤ va posar fi a les gl¨°ries del segle d¡¯or de l¡¯antiguitat ¨¤tica.

Si Her¨°dot (484-425) va escriure unes hist¨°ries que encara es troben massa a la vora de les llegendes o del mite, Tuc¨ªdides va fundar un m¨¨tode per a la narraci¨® hist¨°rica v¨¤lid, en termes generals, per a qualsevol temps que va venir despr¨¦s (menys per a Foucault i els seus deixebles). Her¨°dot potser tenia m¨¦s curiositat per les coses petites que Tuc¨ªdides, i explica a les Hist¨°ries com eren cocodrils i hipop¨°tams, i el costum dels sacerdots egipcis d¡¯afaitar-se cada tres dies ¡ªcosa que torna a ser moda entre la gent jove.

Tuc¨ªdides, que per aquests detalls de la historiografia d¡¯Her¨°dot el considerava un somiatruites, va ser el primer historiador que es va cenyir als fets tal com podien observar-se, tal com els narraven les persones que els havien protagonitzat, i tal com els documents i diplomataris permetien reconstruir-los. Si el seu m¨¨tode ha estat considerat exemplar per a molts historiadors de la modernitat, aix¨° ha estat perqu¨¨ va defugir detalls que no tenien cap funci¨® en el desenvolupament de les accions i dels fets, i es va proposar narrar-ho tot d¡¯acord amb les interrelacions que els fets hist¨°rics sempre presenten. Polibi, a Roma, va seguir el seu m¨¨tode, i despr¨¦s el pes del cristianisme va desfigurar tota narraci¨® hist¨°rica, ben b¨¦ fins als historiadors del Renaixement, com Maquiavel i Guicciardini, i els del segle XVII.

Per¨° hom reflexionava: per qu¨¨ ha dit Vidal-Folch que torna Tuc¨ªdides? Qu¨¨ t¨¦ a veure amb la hist¨°ria dels nostres dies aquesta afirmaci¨®? Si tenim present que l¡¯economista passa moltes hores llegint informes de fets que s¡¯han esdevingut, i en veu, per conseg¨¹ent, els matisos diversos i les diverses c¨¤rregues ideol¨°giques que tenyeixen aquests fets, llavors semblava clar que, darrere l¡¯afirmaci¨® del bon col¡¤lega, hi havia alguna cosa que tenia a veure amb la historiografia catalana.

En efecte, d¡¯en?¨¤ que Jordi Pujol va reinventar la hist¨°ria de Catalunya per definir uns ¡°senyals d¡¯identitat¡± cada dia m¨¦s invisibles, la hist¨°ria de Catalunya s¡¯ha fet seguint una pauta que es troba als ant¨ªpodes del m¨¨tode de l¡¯historiador d¡¯Atenes. Artur Mas, Puigdemont i Torra, amb m¨¦s necessitat que mai d¡¯una hist¨°ria il¡¤luminada, van multiplicar per cent les vaporoses teories dels nostres historiadors rom¨¤ntics, van inventar una ¡°Corona catalanoaragonesa¡± que no va existir mai, van imaginar Rafael Casanova com un patriota catal¨¤ quan encara no existia el nacionalisme, van exal?ar la pobresa arqueol¨°gica de les ru?nes del Born per fer-ne un altar dels sacrificis de la p¨¤tria, es va fer un simposi anomenat Espanya contra Catalunya quan s¡¯hauria hagut de dir Borbonistes contra austriacistes, i m¨¦s fal¨°rnies d¡¯aquest calibre i aquestes caracter¨ªstiques.

Esgotada la il¡¤lusi¨® i desemmascarades les mentides, ara els historiadors tornen de mica en mica sobre les passes de Tuc¨ªdides: vegeu, per exemple, el llibre esclaridor de Jos¨¦ Enrique Ruiz-Dom¨¨nec, Informe sobre Catalunya. Una hist¨°ria de rebel¡¤lia, 777-2017 (Barcelona, Rosa dels Vents, 2017). La manera d¡¯escriure la hist¨°ria a Catalunya, fins a Vicens-Vives, va estar dominada per la historiografia rom¨¤ntica nacionalista: Antoni de Bofarull, Ramon d¡¯Abadal o Carles Soldevila s¨®n fills directes dels sempre emocionats Thierry, Michelet i Carlyle, no de l¡¯Escola alemanya ni del Positivisme franc¨¨s. Aquests van donar aliment als escriptors de la Renaixen?a i de qualsevol ¨¨poca d¡¯inflaci¨® nacionalista, i aix¨ª la veritat va quedar ven?uda pel mite, d¡¯una manera que ni Her¨°dot ni Homer no haurien ni imaginat.

Doncs s¨ª: torna Tuc¨ªdides, i ens en podem alegrar. Hoi m¨¨n pollo¨¬ ¨¨nthade ede eirekoton... (Llibre II, cap. 35).